La penitència de l’alfil. Rafa Melero. Crims.cat.

la-penitencia-de-l'alfilLa penitència de l’alfil. Rafa Melero. Crims.cat.

Rafa Melero Rojo va néixer a Barcelona, però va passar la infantesa a Lleida, fins que l’any 1995 va ingressar en el Cos dels Mossos d’Esquadra. D’ençà de llavors ha treballat en ciutats com Figueres, La Bisbal de l’Empordà, Lleida, L’Hospitalet de Llobregat i Terrassa, entre d’altres, i ha desenvolupat la seva trajectòria professional íntegrament dins la policia judicial, en grups com ara el d’Homicidis, Salut Pública o Delictes contra el Patrimoni. Aquesta és la seva segona novel·la, després de publicar l’exitosa La ira del Fènix en català i castellà.

Sinopsi:

Un principi indiscutible dels escacs és que només es perd quan el rei queda ofegat, quan ja no té cap més sortida; però hi ha partides que s’allarguen tant com una vida, i en aquest cas t’has d’oblidar de perdre i concentrar-te en l’esperança.

I a això s’aferren dos homes: el sergent dels Mossos d’Esquadra, en Xavi Masip, i l’inspector jubilat del Cos Nacional de Policia, l’Alejandro Arralongo, que segueix obsessionat en caçar un assassí que actua cada deu anys i que per allà on passa només deixa un rastre de cadàvers i moltes preguntes sense resposta. De vegades, un policia es pot arribar a prendre els casos com una cosa personal, i per a l’inspector Arralongo, aquesta és molt més que una simple investigació sense resoldre. Intentar atrapar aquest assassí significa encarar els seus propis dimonis, sabent que aquests el poden destruir.

En aquest joc pervers de sang i pistes, i en un tauler tan gran com Madrid i Barcelona, els dos investigadors hauran de resistir les maniobres d’un psicòpata, amb una defensa heroica i sense rendir-se mai, sabent que al final, fins i tot, la més accessòria de les fitxes pot resultar decisiva.

En els escacs, com en la vida, no hi ha una única solució, perquè no existeix només un sol problema. I, a més, amb la simple lògica no n’hi ha prou. En cada detall, en cada peça pot haver la salvació i el càstig, i també la seva penitència.

Ressenya:

Hi ha partides d’escacs que no han de, ni poden, finalitzar en taules; i això ho sap bé el sergent dels Mossos d’Esquadra Xavi Masip, que es veurà embolicat entre les peces d’un tauler on ell es convertirà en una nova peça d’un macabre joc.

L’inspector jubilat del Cos Nacional de Policia, Alejandro Arralongo, persegueix a un psicòpata que actua cada deu anys. El cas, del que el policia ha fet alguna cosa personal, segueix obert i amb ell, velles ferides que només podran tancar-se amb l’assalt final. I els dos, el sergent i l’inspector, saben que ha començat el compte enrere i que el temps no corre a favor dels bons.

La penitèncial de l’alfil és una novel·la policíaca al ja més pur estil Rafa Melero. Sí: encara que aquesta sigui només la segona novel·la de l’autor, porta marca de la casa. Rafa Melero torna a crear una trama d’aquelles en la qual no es pot preveure -tret que el lector disposi de dots endivinatòries-, el desenllaç. I és que l’escriptor juga a despistar-nos sempre; però cura, mai ens enganya traient-se personatges de la màniga ni donant girs inversemblants a les seves trames sinó que com ja és habitual en ell, sempre va per davant de nosaltres els lectors. L’escriptor ens mostra un treball ben fet i estudiat. I és aquí on es troba l’apassionant de les seves novel·les: tot, a poc a poc, evoluciona i es van comprenent aquells flashback que anirem trobant en forma de capítols i el misteri s’anirà aclarint gràcies a una complexa però ben explicada trama que s’anirà desenvolupant davant els nostres ulls. De nou, una novel·la molt bé embastada i elaborada amb qualitat.

Amb salts temporals i entre Madrid i Barcelona, en aquesta ocasió l’autor s’inventa una relació que -para els que observem el panorama des de la barrera i no coneixem els secrets dels cossos policials-, bé podria considerar-se una relació complexa com és el binomi de dos investigadors de cossos policials diferents: un, Xavi Masip, Mosso d’Esquadra, i un altre, Alejandro Arralongo, Policia Nacional. Però el millor de tot és que la parella, en el llibre, funciona. Proporcionant a cadascun d’ells d’una metodologia i caràcters dispars, s’aconsegueix que en la pràctica, el duo català i nacional treballi a l’uníson, es comprenguin i empatitzin.

Tots els personatges, inclòs el de l’assassí, són creïbles. El compte enrere, com espasa de Dàmocles, ens anirà marcant el temps durant tot el llibre, donant-li molta agilitat a les seves més de 340 pàgines.

Aquesta és una bona novel·la de bons i dolents i, fent un símil amb l’alfil en els escacs, si a l’inici del joc Rafa Melero no era una peça clau en el panorama editorial, a mesura que avança la partida entre les novel·les del gènere criminal i en el tauler, l’alfil es converteix en imprescindible igual que el sergent Xavi *Masip serà peça clau en els llibres d’aquest gènere. Benvingut.

Share Button