Males decisions

Males decisions. Susana Hernández. Crims.cat

Susana Hernández (Barcelona) ha estudiat Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació exercint de crítica musical, redactora d’esports i locutora de ràdio. Ha publicat les novel·les: La casa roja (LcLibros, 2013), premi Ciutat de Sant Adrià 2005, La puta que leía a Jack Kerouac(Lesrain, 2007 / LcLibros, 2012), Curvas peligrosas (Odissea, 2010 / LcLibros, 2017), Contra las cuerdas (Alrevés, 2012), finalista a la millor novel·la de València Negra 2013, i Cuentas pendientes (Alrevés, 2015), guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir 2016 i finalista a la millor novel·la de Tenerife Noir 2016, Salamanca Negra 2016 i premis Novelpol 2016. Continua la lectura de Males decisions

Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga

Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga

Com ja he comentat diverses vegades, la novel·la criminal mediterrània, aquella que ens parla de llum, de colors, de gastronomia i com no, de persones amb unes arrels culturals similars a les nostres, m’atrauen especialment. No per allò que en diem «millor conegut…» sinó per sentir-me més a prop de pobles i de cultures que, encara que amb un idioma diferent, ens uneix una mena de complicitat i una visió d’immensitat com la mar.

Fa un any, a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, vaig sentir parlar al traductor de Pluja Negra, en Pau Vidal, i de seguida em vaig sentir atreta per al que explicava sobre aquell policia sard anomenat Crissanti i sobre aquell autor de novel·la negra tan líric i que jo desconeixia. Vaig comprar el llibre i aquest any, l’editorial crims.cat em va fer arribar Metròpoli, el segon llibre publicat i traduït d’en Flavio Soriga a casa nostra, l’escriptor que ha donat vida al carabinieri sard. Continua la lectura de Pluja negra i Metròpoli, dues novel·les criminals del sard Flavio Soriga

Nosaltres dos

Nosaltres dos. Xavier Bosch. Editorial Columna.

Per @latitaquelee

 

Després d’emocionar-me amb “Algú com tu”, la intensa i fugaç història d’amor amb la qual l’escriptor Xavier Bosch se’n va endur el Premi Ramon Llull 2015, i que guardo dedicada a la meva estanteria dels inamovibles, vaig rebre amb molta expectativa el seu darrer treball; “Nosaltres dos“; una novel·la de més de 500 pàgines que se subtitula amb una pregunta: És possible l’amistat entre un home i una dona? No revelaré la resposta, caldrà que la llegiu.

Aquest cop el Bosch també ha volgut parlar de relacions i d’emocions, i ho ha fet amb la sinceritat i delicadesa que; personalment penso que té la seva prosa. L’escriptor i periodista, colpit per la mort del gran amic; el poeta Francesc Garriga Barata, li dedica i se l’acosta, col·locant l’amistat com a tema central d’una novel·la que, si l’esmicolem, veurem que parla de moltes més coses.  Continua la lectura de Nosaltres dos

Tocar el dos no és tan senzill

Tocar el dos no és tan senzill. Màrius Moneo. Crims.cat

Per @latitaquelee

La col·lecció de novel·la criminal, Crims.cat ens porta la darrera obra del professor i escriptor berguedà; Màrius Moneo. Un cas d’assassinat enrevessat i ple de sospitosos que el sotsinspector dels Mossos Gil Alabau, haurà d’aclarir com més aviat millor.

Girona és la ciutat que acull a la Juliana Bautista, una jova equatoriana que hi ha deixa’t al seu fill i a la seva família lluny per mirar de guanyar-se la vida a la capital del Gironès. Aquí treballa dia sí i dia també netejant cases i empreses. La Júlia és una dona atractiva i sociable, una bona treballadora i una mare responsable, però quan apareix morta en una cruïlla de la nacional II pròxima a Tordera, “disfressada” de prostituta, tothom que l’ha tractada mirarà de “tocar el dos”. Però no els resultarà senzill desempallegar-se d’un policia encaparrat a donar-li a la víctima la justícia a la qual també hi té dret. Continua la lectura de Tocar el dos no és tan senzill

L’imperi dels lleons

L’imperi dels lleons. Sebastià Bennassar. Crims.cat

Per @latitaquelee

La col·lecció Crims.cat de l’editorial Alrevés ens porta el darrer treball de Sebastià Bennassar, una trepidant novel·la que ens explica la trajectòria de la banda criminal del clan Neige.

El millor resum ens el fa el mateix fill del Neige; el Pascal, el futur cap de l’imperi mafiós, quan li explica a la seva parella l’èxit de l’organització: “Aquesta història és una història d’amistat, gairebé d’amor, entre quatre tios, en alguns moments cinc, que passen de ser uns simples lladres i atracadors a ser un dels grups mafiosos més importants i desconeguts d’Europa.”

El camí és llarg, però us asseguro que no se’ns farà, ans al contrari, la història, farcida de venjances, estratègies, traïcions i sexe, t’atrapa des del minut u. L’acció és present a cada plana, els diàlegs directes i les escenes breus i sovint brutals. Sembla una peli d’acció, la novel·la, una peli de gàngster amb un guió extraordinari que quadra les peces mentre fa que et preguntis perquè passen aquestes coses. Continua la lectura de L’imperi dels lleons

Somnis a mida

Somnis a mida. Núria Pradas Andreu. Grup62.

Per @latitaquelee

Núria Pradas (Barcelona, 1954). Va néixer al barceloní barri del Poblenou, filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules “li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia”. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades i ha col·laborat amb un bon nombre d’editorials. Entre els seus llibres destaquen Lior (Cruïlla, 1995) i Un estiu amb l’Anna (Cruïlla, 1996), que l’han fet viatjar per tot Catalunya i per les illes, visitant escoles i parlant amb els joves estudiants. També cal destacar la sèrie de la tieta Adela (La tieta Adela a Nova York, Posa una tieta Adela a la teva vida…), adreçada a nens i nenes a partir de vuit anys i que ha assolit una bona popularitat entre el lectors a qui s’adreça. Entre les publicacions més recents, destaca la trilogia Grans Viatges publicada per Bambú (Heka, Raidho i Koknom), publicada en català i castellà. Així com la darrera obra publicada, El perfum de les llimones (Ara Editorial), sobre l’exili català després de la Guerra Civil. Actualment viu al petit poble de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Ha deixat les aules i es dedica a escriure de manera exclusiva.

Sinopsi

Barcelona, 1917. La Laia Calvet acaba d’entrar com a dependenta als magatzems Santa Eulàlia del
Pla de la Boqueria, on de seguida farà amistat amb la fi lla del director. La seva vida anirà paral·lela a l’evolució de l’empresa, i l’amor sorgirà enmig de col·leccions de moda femenina de creació pròpia de la botiga, plorarà el desamor mentre la seva carrera va en ascens fi ns arribar a ser l’encarregada de la botiga, viurà la incertesa i el dolor durant la Guerra Civil i descobrirà nous horitzons coincidint amb l’obertura de la mítica botiga de Passeig de Gràcia.

Santa Eulàlia, de Ciutat Vella a Passeig de Gràcia: l’evolució vital d’una noia dins l’univers de glamour i elegància de la mítica botiga barcelonina.

Continua la lectura de Somnis a mida

“L’acabadora”: entre el néixer dues vegades i el ben morir

L’acabadora. Michela Murgia. Traducció de Mercè Ubach. Editorial Proa.

lacabadoraPer Montse Galera @mossen_a

A vegades, així que comences, ja ho saps: el llibre t’agradarà. Molt s’ha de tòrcer l’argument perquè canviïs d’opinió si, des del primer moment, el to narratiu i la musicalitat del llenguatge et transporten mentre et bressen.  Tot i així, llegeixes creuant els dits perquè res s’espatlli i puguis arribar a la última pàgina rendint-te, assaborint aquell moment, íntim com pocs, en que tanques el llibre i et concedeixes el silenci necessari per madurar el que has viscut. Aleshores, el canvi que la novel·la ha fet dins teu, es consolida. Si més no, així ha estat la meva experiència amb “L’acabadora” l’obra de Michela Murgia, traduïda al català per Mercè Ubach i editada per Proa l’any 2012. Continua la lectura de “L’acabadora”: entre el néixer dues vegades i el ben morir

La noia que fa vint mesos que és a la presó

La noia que fa vint mesos que és a la presó. Josep Torrent Alabau. Crims.cat.

Per @latitaquelee

L’editorial la-noia-que-fa-vint-mesos-que-es-a-la-presoAlrevés ens proposa, dins la seva col·lecció de novel·la criminal; Crims.cat, la darrera obra de Josep Torrent: “La noia que fa vint mesos que és a la presó”.

Crims.cat neix amb la idea d’omplir el buit dins el mercat editorial en català que deixà la col·lecció “La Cua de Palla”, i ho fa amb una selecció de títols que engloben tot tipus d’etiquetes i subgèneres: negre, policíac, espionatge, detectivesc, etc. En aquesta ocasió ha triat una “novel·la judicial”, la darrera obra de Josep Torrent, l’autor de la novel·la guanyadora del 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila (2014): “La Sang és més dolça que la mel”, també publicada a Crims.cat.

Finalment el dia ha arribat. Arrenca el judici. Els mitjans busquen declaracions, el jurat popular, nerviós, pren notes, la fiscalia, contundent, esmola les proves, la defensa prepara els seus arguments i la magistrada, impecable, situada ja al capdavant del procés. Tot sembla a punt perquè la Júlia entri en escena i amb la seva aparició doni el tret de sortida a un judici que s’ha fet esperar massa. Un procés temut però esperat que dictaminarà el seu grau de responsabilitat en la mort de la seva ex parella.

Continua la lectura de La noia que fa vint mesos que és a la presó

Vilassar de Noir 11 i 12 de novembre 2016

cartell-oficial-vilassar-noirVilassar de Noir: 11 i 12 de novembre 2016

Vilassar de Noir neix amb la voluntat d’explicar i analitzar el gènere negre des de les diferents manifestacions artístiques: literatura, còmic, cinema, teatre, i la música.

Vilassar de Noir pretén esdevenir un punt de trobada entre els autors de gènere negre i els afeccionats que segueixen els seus treballs. Contribuir a la visibilitat de la literatura i el cinema negre nacional i generar debats al voltant de temes recurrents del gènere amb les aportacions dels autors més importants del panorama actual. Continua la lectura de Vilassar de Noir 11 i 12 de novembre 2016

Cervera, Segona Vila del Llibre (o entre autors, dracs i cargols a la llauna)

Per @mossen_a (Montse Galera)

1
@ Montse de Miguel Sans

Viure a poble té innumerables avantatges. En té tantes i són tan sucoses que em perdonareu si no m’esforço gaire a vendre la meva afirmació —si vinguéssiu tots a comprar-me-la, com una horda “tipus Joc de Trons”, les avantatges s’esmunyirien—. Per contra, també té seriosos inconvenients, sobre tot si t’estimes la cultura: tot s’organitza lluny, especialment a les capitals, principalment a Barcelona. Si per fortuna vius a la Segarra estàs en un punt equidistant de qualsevol altre del territori. Qualsevol carretera passa per aquí i, als d’aquí, tot ens queda relativament lluny. Per això quan, amb moltíssim esforç, una entitat s’esforça per organitzar un acte cultural, ja sigui modest, val la pena que el tinguem en consideració i que en participem, sempre que ens sigui possible, perquè un concert, la presentació d’un llibre, una representació teatral… esdevenen un desfibril·lador que impedeix que el cor del poble deixi de bombar la saba que tanta falta li fa. A vegades, però, als pobles també ens passa com ara, que estem de sort, de moltíssima sort, i podem gaudir d’un esdeveniment cultural propi de la gran ciutat; una veritable joia que mai seria tan preciosa, però, si no es celebrés, justament, en una ciutat petita. I és que Cervera ha esdevingut el cap de setmana del 22 i 23 octubre la 2a Vila del llibre de Catalunya. Continua la lectura de Cervera, Segona Vila del Llibre (o entre autors, dracs i cargols a la llauna)

Ressenyes, poesia, novetats sobre literatura i més