Música i lletres

Francesc Civil: Pequeña fuga cromática

L’organista Francesc Civil (1895-1990) va publicar un quadern titulat Colección de piezas varias dins la col·lecció Biblioteca Orgánica de l’editorial Boileau. El quadern no porta cap data, però sembla versemblant que dati dels anys 40.

Totes les peces són breus i de dificultat mitjana o baixa. La número 8 és la Pequeña fuga cromática, la més llarga i més complexa de la col·lecció, a causa de l’extremat cromatisme de totes les veus.

La fuga està escrita en la tonalitat de fa# menor, en 4/4 i porta la indicació Moderato. El subjecte és aquest:

Al c. 6, sobre el mateix final del subjecte entra la resposta tonal. Apareix un contra-subjecte que es repetirà a les successives entrades:

En l’exemple anterior podem veure com tots dos elements són cromàtics, però el subjecte tendeix al cromatisme ascendent i el contra-subjecte al descendent.

Al c. 23, acabada l’exposició, comença un divertiment a tres veus. En un primer moment trobem una seqüència que aparentment arriba a do major al c. 27. A partir d’aquí comença un passatge extremadament cromàtic construït a partir de petites imitacions, sense un context tonal definit. L’escriptura gràfica, amb nombroses enharmonies, crea relacions una mica sorprenents. La reducció de l’harmonia dels compassos 27-32 és aproximadament aquesta:

Al c. 32 apareix una entrada del subjecte a la veu de baix, en do# menor (única entrada del subjecte fora del to principal en tota la fuga). Immediatament, un stretto a les veus de tenor i soprano:

Després d’una altra seqüència fortament cromàtica arriba un pedal de dominant al c. 44-45 (amb referències al contrasubjecte a la veu superior); aquest pedal semblaria que prepara la cadència final, però en lloc d’això es desvia cap a la subdominant. Una nova arribada a la dominant al c. 48 queda novament sense resolució. Al c. 49, finalment, la dominant resol a l’esperada tònica, però encara durant quatre compassos més els moviments de totes les veus generen notes de pas i apoggiatures per tot arreu. L’acord de tònica pròpiament dit només arriba al final de tot, al c. 54. És interessant observar aquest últim fragment amb les petites imitacions que conté:

No podem saber si el mestre Civil pretenia alguna cosa especial amb aquesta fuga, si hi ha alguna referència o alguna relació amb alguna altra obra. Conec bastant bé la seva música per orgue i trobo que aquesta fuga no s’assembla a cap altra peça: el seu llenguatge, que sempre es manté proper a Guilmant o a Franck, aquí s’acosta al Vierne més tardà.

Tanmateix, hi ha dues semblances notables. El subjecte de la fuga imita el contorn i els cromatismes d’un subjecte de Bach en fa# menor (fuga XIV del primer llibre del Clave ben temperat, BWV 859):

Edició de F. Busoni, 1916

I el contra-subjecte descendent recorda un subjecte de Franck (Preludi, coral i fuga, en la tonalitat veïna de si menor):

Aquestes semblances, volgudes o no, tenen molt de sentit, tenint en compte que segurament Francesc Civil coneixia i tocava les dues obres referides.

Tagged on:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *