Música i lletres

Una notícia

Ahir sortia a El Periódico de Catalunya la notícia que s’instal·larà un orgue a la cripta de la Sagrada Família de Barcelona. És un orgue de Cavaillé-Coll que fins ara es trobava en un col·legi de monges. Ja fa temps que se’n parla, i pel poc que he sentit, és un orgue petit (un model que Cavaillé-Coll fabricava en sèrie) i que més tard en algun moment va ser lleugerament modificat per Amezua o algun altre orguener del seu entorn.

Però la notícia no explica tot això, ni molt menys. La notícia és que es tracta d’un orgue fantàstic en un lloc fantàstic («una joia encastada en un gran joier»). No interessen els detalls, no hi ha matisos, només interessa el titular.

Moltes vegades m’he queixat d’aquestes pràctiques. Cada vegada que es parla del «millor orgue de…», «millor organista de…», «el més gran de…», «el més antic de…» caldria puntualitzar moltes coses, però és igual: l’únic que es busca és l’impacte. I darrera d’aquestes afirmacions sempre hi ha algú que l’únic que busca és posar-se una medalla. Cadascú és ben lliure de proclamar el que vulgui i «vendre» el producte que vulgui, però per mi que aquesta manera de fer, a la llarga, no porta enlloc.

Tot això m’ha recordat una cita que vaig llegir fa un temps referida a Tournemire:

Il s’est préoccupé d’édifier une œuvre, et a négligé de faire une carrière. Il n’a demandé qu’à sa force créatrice les satisfactions que d’autres sollicitent du succès et de la vanité.

… Només ha demanat a la seva força creadora les satisfaccions que altres demanen a l’èxit i a la vanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *