Música i lletres

En l’aniversari de Tournemire

Avui es commemoren els 80 anys de la mort de Charles Tournemire. En realitat, no se sap el moment exacte de la seva mort. El dia 4 de novembre de 1939 es va trobar el seu cos sense vida als afores d’Arcachon, d’on havia desaparegut uns dies abans.

Tournemire a l’orgue de Sainte Clotilde

A part de la seva llarga carrera com a organista i de la seva immensa producció musical, avui m’interessa la seva relació amb organistes catalans i la presència que ha tingut a casa nostra.

De moment només està provat que Tournemire va fer classes a Josep Muset (de manera discontínua, durant els anys 1920). Possiblement també van ser alumnes seus Vicenç Maria de Gibert, Frederic Muset i, tal vegada, Montserrat Guiu, però només són suposicions. Va conèixer Ildefons Pinell, organista del monestir de Montserrat, però no hi ha indicis que li fes classe.

Gràcies als seus contactes amb organistes catalans, sembla que Tournemire era considerat tota una autoritat en el món de l’orgue, com ho demostren diversos fets.

El juliol de 1929 la inauguració de l’orgue del Palau Nacional de l’Exposició Internacional de Barcelona va generar una polèmica sobre l’ús de l’orgue dins i fora de l’església. Durant mesos es van succeir articles a diversos diaris i revistes. El mes d’octubre Tournemire hi intervé amb un article titulat De la utilitat de les manifestacions organístiques fora de l’església (Revista Musical Catalana, núm. 310).

La publicació de l’Orgue mystique entre 1928 i 1936 va tenir ressò a la premsa de l’època. Joan Maria Thomàs li va dedicar un extens article a la Revista Musical Catalana el novembre de 1929. Vicenç Maria de Gibert li va dedicar dos articles a La Vanguardia, un el 1929 i un altre el 1933 (de passada, és sorprenent que un tema com aquest tingués cabuda en un diari d’informació general).

L’estiu de 1930 el mestre parisenc va viatjar per Espanya i va fer concerts a Sabadell, Barcelona, Bilbao, San Sebastián, etc. El més interessant és que durant aquesta gira va fer estada al monestir de Montserrat. Allà, en col·laboració amb André Marchal i el pare Ildefons Pinell (organista del monestir), va projectar un gran orgue de 3 teclats i pedal, que posteriorment descriu al seu llibre Précis d’éxecution, de registration et d’improvisation à l’orgue (París, 1936).

En les obres per a orgue de Tournemire trobem diverses dedicatòries a organistes catalans:

-a Vicenç Maria de Gibert, organista de l’Orfeó Català, la primera de les Sei fioretti

-a Josep Muset, organista de la Puríssima Concepció de Sabadell, el núm. 9 de l’Orgue mystique

-a Ildefons Pinell, organista de l’abadia de Montserrat, el núm. 28 de l’Orgue mystique

En canvi, la presència de les seves obres en els concerts no és gaire abundant. Abans de la guerra civil, Josep Muset i Montserrat Guiu interpretaven obres de Tournemire. Posteriorment desapareix gairebé del tot. Només hi ha algunes aparicions ocasionals en programes de Robert de la Riba. Joan Gamissans (organista de la catedral de Barcelona) cita Tournemire com un dels autors que ha interpretat, però no sabem quan ni quines obres. Només els últims anys alguns organistes ens hem tornat a interessar per aquesta música.

Tagged on: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *