Música i lletres

L’enigma Verdaguer

M’adono que fa molt de temps que no parlo de literatura, i precisament aquests dies ha sorgit una qüestió interessant.

La setmana passada TV3 va emetre la pel·lícula L’enigma Verdaguer, una recreació de la vida del popular mossèn Cinto. Jo no la vaig veure. Pocs dies després he llegit unes quantes opinions furibundes en contra seva: diuen que la pel·lícula desfigura el personatge i que no fa justícia a la seva vàlua. Si genera opinions d’aquestes, és que val la pena veure-la! Per sort és molt fàcil recuperar l’emissió i veure-la quan es vulgui, i així ho he fet.

Per començar, queda clar que és una recreació de la seva vida: amb això entenc que els autors s’han pres alguna llibertat o han omplert alguna llacuna com ells han volgut. També entenc que una peli per a la televisió ha de tenir ganxo, i un ritme diferent d’un documental. Tot això em sembla molt bé, és una manera ben vàlida d’acostar-se al personatge.

Després, la producció ha estat assessorada per diversos especialistes. M’imagino que aquests coneixen perfectament les fonts (correspondència, publicacions, etc.) i saben perfectament de què parlen. Per tant, estic convençut que tot el que surt a la pel·lícula té una base sòlida. No crec que hagin inventat per inventar. (I per cert, desautoritzar els autors per criticar el producte… és una fal·làcia molt vella.)

Em sembla que han volgut mostrar els aspectes més humans de mossèn Cinto: el seu tarannà, les seves contradiccions i lluites interiors, la seva actitud envers la fama, els seus valors… Per exemple, la pel·lícula insisteix molt en la seva preocupació pels pobres i necessitats.

Trobo molt bé que s’hagi fet una aproximació com aquesta. Tots els grans homes i dones de la Història han sigut persones, amb encerts i errors, amb dubtes i contradiccions, com tothom. La visió idealitzada de Verdaguer com un gran home, el Poeta de Catalunya, amb els seus grans títols, amb la seva fama… és una visió parcial. Trobo més interessant una peli que m’ensenyi els seus aspectes més humans, que no una que insisteixi en aquella visió gloriosa i antiquada.

Tagged on: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *