Música i lletres

La vil·la del Pla de l’Horta

Aquests dies he aprofitat el temps lliure per tornar a l’arqueologia clàssica, com faig sempre que puc. A part de veure i llegir alguns dels molts recursos que es troben per internet, he visitat un jaciment que tinc ben a prop: la vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter.

Aquesta vil·la va ser construïda inicialment al segle I aC., i ampliada successivament fins al segle V. És un clar exemple de villa suburbana: la vil·la construïda a prop de la ciutat amb una doble funció, agrícola i residencial. Amb el temps, però, va agafar més importància l’aspecte agrícola, fins al punt que algunes de les estances residencials es van utilitzar com a graners o magatzems.

Precisament durant tot l’estiu el museu d’arqueologia de Girona presenta una exposició sobre la mateixa vil·la, titulada De villa perfecta. És una exposició petita però molt didàctica, que mostra l’evolució de la casa al llarg del temps i els usos de les diferents habitacions.

Cada vegada que vaig al museu, a Sant Pere de Galligants, no només visito amb interès les exposicions, sinó que admiro l’edifici mateix. Aquesta vegada em van cridar molt l’atenció les traces que conserva de la cultura romana: l’espai arquitectònic proporcionat i distribuït regularment, i sobretot el domini de la llum a través de l’enorme rosassa i les altres finestres. També el claustre, que adapta el peristil clàssic (un pati envoltat de columnes) mantenint la seva funció (tenir un espai verd i tranquil a l’interior de l’edifici). Mai no havia sigut conscient que aquest estil que anomenem «romànic» realment és hereu de l’arquitectura romana.

Nau central de Sant Pere de Galligants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *