Música i lletres

Gödel, Escher, Bach: un Eterno y Grácil Bucle

Fa setmanes que tenia pendent parlar del llibre Gödel, Escher, Bach: un Eterno y Grácil Bucle, de Douglas R. Hofstadter, un llibre que he trobat sorprenent i molt interessant. El tema central és l’auto-referència, que trobem en camps tan diversos com el teorema matemàtic de Gödel, els dibuixos d’Escher i la música de Bach, i els paral·lelismes entre aquestes creacions.

Va ser a partir de Bach com vaig tenir notícia d’aquest llibre. Fa uns mesos em trobava treballant a fons el Preludi i fuga en mi menor, BWV 548. Analitzant-lo amb detall hi vaig trobar múltiples relacions internes, proporcions i simetries, a més de la intuïció del paper important que hi juguen els nombres primers. Buscant possibles lectures que em poguessin ajudar a aprofundir en aquests aspectes, vaig descobrir Gödel, Escher, Bach.

De bon principi el llibre m’atreia per la seva part musical, però hi vaig trobar moltes més coses. Les matemàtiques sempre m’han agradat, tot i que en sé molt poc. Els números i les formes geomètriques sempre m’han cridat l’atenció (des que era petit i a l’hora d’esmorzar organitzava les galetes en pilons iguals…).

Una altra part important del llibre és el llenguatge, en diversos aspectes: el llenguatge com a sistema (llenguatge matemàtic, llenguatges informàtics…); el llenguatge en relació amb el pensament (com s’organitzen els conceptes); la traducció entre diferents llengües… Tot això completat per jocs de paraules arreu del llibre. Sense anar més lluny, el títol és un joc amb les inicials G-E-B. Al llarg del llibre, la forma del títol és parodiada diverses vegades citant altres títols imaginaris. A més, té l’interès afegit que la traducció castellana es basa en dues traduccions independents fetes per professors sud-americans.

El contingut del llibre està organitzat en capítols (bastant extensos), intercalats amb diàlegs. Normalment cada diàleg anticipa de manera més literària els temes que seran desenvolupats en el capítol següent. Els personatges centrals dels diàlegs són Aquil·les i la Tortuga (extrets de la paradoxa clàssica del filòsof grec Zenó). Conforme va avançant el llibre, apareixen el Cranc, l’Ós Formiguer, etc. Cada diàleg té un títol que cita directa o indirectament una obra de Bach. En el diàleg final (Ricercar a 6 voces) es barregen els personatges ficticis amb els reals (incloent el mateix Douglas Hofstadter) en una gran fantasia auto-referencial delirant.

Gödel, Escher, Bach és una lectura llarga i difícil, però gratificant. És un llibre on es relacionen coses molt diferents a diferents nivells. Un llibre on dialoguen la ciència, la filosofia i l’humor. Un plaer intel·lectual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *