Música i lletres

Montserrat Guiu, organista

El dia de la Dona Treballadora és una bona ocasió per recordar les organistes oblidades per la història. N’hi ha poques, però d’alguna en tenim notícies. Una és la Montserrat Guiu. Suposo que va néixer a Barcelona a finals del segle XIX. Va ser alumna de Josep Muset i d’Eusebi Daniel. Tinc documentats alguns concerts seus als anys 20 i 30. Després de la guerra civil se li perd la pista. Va morir a Barcelona a principis d’agost de 1957.

El 1924, la Revista Musical Catalana publicava aquesta ressenya:

PALAU DE BELLES ARTS: Recital M. Guiu. Fou una novetat ben digna d’encoratjament la sessió d’orgue que la senyoreta Montserrat Guiu ofrenà als seus amics el diumenge, primer de juny. Per primera vegada, creiem, els teclats de l’orgue del Palau Municipal de Belles Arts foren pulsats per mans femenines, i l’efecte aconseguit fou del tot excel·lent. La senyoreta Guiu juga el manual i el pedalier amb igual facilitat, i el seu estil noble i d’una puresa sense tara pogué manifestar-se amb bell esclat en les composicions ben triades de Bach, Rinck, Mendelssohn i Best que integren el programa anunciat. Per la seva importància dintre el repertori d’orgue ens cal remembrar la magnífica Sonata IV de Mendelssohn.

La senyoreta Guiu, ja no cal dir-ho, rebé de l’autditori (sic) molts elogis i efusives enhorabones.

Una autèntica pionera.

Tagged on: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *