Música i lletres

Descansi en pau, senyor Borrell

Ahir va morir a Girona en Josep Borrell i Coll. Tenia 80 anys. El senyor Borrell havia tocat l’orgue tota la seva vida, tot i no ser organista professional. Que jo sàpiga havia tocat a tot arreu: a la capella de l’Hospital, a Sant Pau, a Sant Feliu, a Sant Josep… i segurament altres llocs.

Recordo en Josep Borrell fa molts anys, quan venia els diumenges a la parròquia de Sant Pau a tocar l’harmònium. Jo devia tenir 8 o 9 anys i m’encantava aquella música. Recordo com m’impressionaven les notes greus del 16 peus. Anys més tard la parròquia va aconseguir un orgue electrònic i l’harmònium va quedar arraconat. Llavors en Borrell venia de tant en tant a tocar l’orgue. Va ser així -amb 16 o 17 anys- quan se’m va despertar la curiositat i vaig voler tocar jo també. Un dia en Borrell em va explicar quatre coses sobre els registres (no hi vaig entendre res), i una anècdota interessant que no he oblidat mai: quan ell era jove i estava al seminari, el mestre Civil li havia donat alguns consells. Un d’ells era que toqués sempre el pedal amb la part lateral del peu. En aquell moment no li vaig donar importància, però amb el pas dels anys he après que aquesta era la tècnica francesa, la que el mestre Civil havia après a París i havia portat a Girona.

En aquella època en Josep Borrell em va deixar la seva col·lecció d’Organistes célèbres, de Louis Raffy, perquè em fotocopiés el que vulgués. Va ser el primer repertori que vaig aprendre, i el vaig tocar durant molt de temps. També em va deixar el seu exemplar de l’École d’orgue de Lemmens, que encara conservo fotocopiat i que em va servir per fer els meus primers intents amb el pedaler. Tot això era abans de començar a estudiar orgue al conservatori.

Amb els anys, en Josep Borrell i jo ens vam arribar a tractar d’igual a igual; ens intercanviàvem partitures i ens substituíem misses i casaments quan l’un o l’altre no els podia fer.

En Josep Borrell ha dedicat tota la seva vida a l’orgue i a l’Església amb constància i humilitat. Organistes com ell han fet i fan un servei impagable a moltes parròquies, un servei que moltes vegades no se’ls reconeix. Sense saber-ho, potser desperten l’interès de futurs organistes i els ajuden tan bé com saben amb els mitjans que tenen. No poden ensenyar la tècnica que no tenen, però transmeten la passió que els anima. Per a mi, en Borrell no va ser un mestre, però va ser un estímul per continuar, i li agraeixo els ànims que em va donar en els meus inicis. Sense ell potser avui no seria on sóc.

Descansi en pau, senyor Borrell.

Tagged on: , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *