Música i lletres

Altenberger Orgelakademie 2018

Orgue Klais. Altenberger Dom.

La setmana passada vaig participar a la 31a acadèmia d’improvisació d’Altenberg (Alemanya). Hi havia anat fa temps, l’estiu del 2010, i llavors va ser una experiència nova i molt profitosa. Ara, amb més anys de rodatge i moltes més hores de pràctica acumulades, tenia ganes de tornar-hi per trobar idees noves i noves eines per treballar.

Els professors d’enguany eren Loïc Mallié (Lyon), Franz Josef Stoiber (Regensburg) i Wolfgang Seifen (Berlín). Tots tres grans improvisadors i amb idees interessants, cadascú a la seva manera. No puc negar que, per caràcter i per la seva manera de treballar, m’he sentit més atret pels professors alemanys i crec que n’he tret molt de profit. L’escola francesa la conec més i no m’aporta tantes novetats. Erem uns 25 alumnes, i d’aquests uns 2/3 actius i la resta oients. Persones d’edats i perfils diferents. Amb alguns m’he entès molt bé, malgrat la barrera de l’idioma.

Cada un dels quatre dies hi havia un concert al vespre. El dilluns, Stoiber (molt pulcre); el dimarts, Mallié (molt colorista); el dimecres, Seifen (exuberant); el dijous, alumnes del curs (jo mateix hi vaig participar amb un Plein-jeu en estil francès). Tots diferents i tots interessants.

No puc deixar de banda tampoc l’experiència de viure una setmana immers en la cultura alemanya i sentint parlar gairebé només alemany. Amb el poc que sabia en un parell de dies vaig començar a parlar-lo una mica. És un altre aprenentatge importantíssim que m’enduc a casa.

Estàtua d’Agripina. Rathaus

Acabat el curs vaig aprofitar per passar dos dies a Colònia. Ja hi havia estat l’altra vegada, però m’havien quedat moltes coses per veure: la més important, el museu arqueològic! Vagi on vagi m’acompanya la passió per l’antiguitat clàssica, i el museu arqueològic és una visita obligada en cada ciutat. El museu de Colònia, entre moltes peces interessants, acumula la col·lecció de peces de vidre romanes més gran del món. També em va agradar especialment la visita al barri de Deutz, a l’altra banda del Rin, lluny del turisme i dels grans monuments.

Ara només em queda treballar molt per assimilar tantes coses noves. I encara espero tornar-hi alguna altra vegada.

Tagged on: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *