Música i lletres

Llum… i ombres

He passat mesos sense escriure per diversos motius, per moltes ocupacions i per problemes de salut de la meva germana, amb la preocupació i el trasbals que això comporta. Però tenia ganes de tornar-hi. Per si algú mai em llegeix…

Aquests dies se celebra a Barcelona el congrés de la Federació Internacional de Pueri Cantores. He llegit unes quantes notícies, per exemple aquesta. Parlen d’un missatge de «pau i llum». La federació catalana, l’amfitriona del congrés, vol presentar a la societat què són els pueri cantores, el servei que fan, i els beneficis educatius i socials que té per als nens i nenes. Tot això és molt cert i és un missatge molt bonic, però no és només això. Al costat de la llum també hi veig ombres.

Fa un parell d’anys em vaig fer càrrec de l’Escolania de Sant Feliu de Girona. Va ser una situació imprevista, però ho vaig acceptar amb molta il·lusió. Una escolania nova, amb molt pocs cantaires però amb moltes ganes. Aviat vaig veure que no era fàcil tirar-ho endavant. No hem sabut com engrescar nous cantaires. No hem sabut fer-nos més visibles. No hem pogut fer més que el mínim servei litúrgic a la parròquia. És un peix que es mossega la cua: sense activitats més engrescadores, els cantaires no s’animen a participar-hi; sense un bon grup de cantaires, no es pot fer gran cosa. Sé que part de la culpa és meva, perquè no n’he sabut més, i ho assumeixo totalment.

Per ser ben sincer, no he vist cap interès per part de la federació catalana. Al parell de reunions que he assistit només he vist un petit món endogàmic on sempre les mateixes persones remenen les cireres. Pel poc que sé, la federació ha abocat totes les seves energies i els seus recursos en l’organització del congrés. Ho entenc, però no entenc que ens hagi faltat tanta informació ni entenc els canvis de plans d’última hora sense explicacions. (Mentida: en el fons sí que ho entenc. Intueixo els motius que hi ha darrera.) I em sembla més greu pel fet que un dels responsables és l’anterior director de Sant Feliu.

Aquesta setmana ens hem plantejat quin és el futur de l’escolania de Sant Feliu. Hem de valorar honestament si el que fem serveix d’alguna cosa; si el resultat supera l’esforç invertit.

Mentrestant, el congrés de Barcelona haurà sigut un èxit, i la missa de demà a la Sagrada Família tindrà el seu minut de glòria a TV3. Potser només es tractava d’això?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *