Les Agulles i els Frares Encantats de Montserrat. El Bruc (L’Anoia)

Donar la volta a les agudes i el Frares Encantats, és sens dubte, una interessant caminada que ens portarà per la base de Montserrat on podrem veure, entre altres, la Roca Foradada, la Cadireta, les parets dels Frares Encantats, passarem pel Coll de Port, pel Pas del Príncep i la seva Agulla Superior, per la Portella amb la seva Roca Gran.

Fitxa tècnica:

mapadef

Com arribar-hi:

Per arribar a l’aparcament de l’àrea de can Maçana, cal agafar l’A2 direcció Igualada i prendre la sortida 570 cap a Montserrat. Continuar B111 direcció Montserrat/Manresa, continuem per la B-110 i finalment ens desviem per la BP-1101 direcció Calvet. L’Àrea de can Maçana està a 1,5 km.

comanarhi

La ruta:

Comencem a reunir-nos a l’aparcament de l’àrea de can Maçana a les deu del matí. Hi ha 92 participants inscrits, però després de fer el recompte hem quedat 72. Sortim amb 20 minuts de retard, ja que hem tingut que esperar un parell de cotxes que s’havien perdut.

Ens reunim a l'aparcament de Àrea de can Maçana. (Foto: Toni Aranda)

Ens reunim a l’aparcament de Àrea de can Maçana. (Foto: Toni Aranda)

El dia és trist, està molt ennuvolat i hi ha molt poca visibilitat. Segons les previsions, el temps ens aguantarà amb alguna estona de sol al migdia. Hi ha possibilitat de plugim a partir de les 6 de la tarda. Potser tindrem sort, els núvols són prims

La nostra pista comença a l’esquerra dels panells informatius del parc natural. Després de 70m arribem a una cruïlla. Un pal indicador ens diu que si agafem el camí de la dreta aniríem al Bruc, nosaltres anem a l’esquerre direcció el refugi de Vicenç Barbé. Continuem caminant quan encara no portem 400m, ens trobem a l’esquerre un mirador amb un plafó amb la informació de les vistes, vistes que no podem gaudir per la poca visibilitat que hi ha.

El nostre camí comença a l'esquerra del plafó informatiu.

El nostre camí comença a l’esquerra del plafó informatiu.

A la cruïlla, el pal indicador en marca la direcció a seguir.

A la cruïlla, el pal indicador en marca la direcció a seguir.

 

A l'esquerra de la pista trobem un mirador, del qual no podem gaudir per culpa de la mala visibilitat.

A l’esquerra de la pista trobem un mirador, del qual no podem gaudir per culpa de la mala visibilitat.

Continuem caminant fins arribar a un trencall. El pal indicador ens diu que el camí ens portarà en cinc minuts a l’ermita de Sant Pau Vell de la Guàrdia.

A la dreta trobem el trencall per anar a l'ermita de Sant Pau Vell. (Foto: Rafa lópz)

A la dreta trobem el trencall per anar a l’ermita de Sant Pau Vell. (Foto: Rafa López)

Km 1

Ens desviem cap la dreta direcció l’ermita per un camí que en un principi baixa i després s’enfila amunt, però el trajecte és tant curt que ni ens adonem que ja hi som.

El camí, després de baixar una mica, s'enfila amunt fins l'ermita.

El camí, després de baixar una mica, s’enfila amunt fins l’ermita.

De seguida arribem a l'ermita.

De seguida arribem a l’ermita.

L’ermita, d’estil romànic, està en runes, malgrat que el 2004 la van restaurar parcialment perquè no es seguís deteriorant, està força castigada per actituds incíviques que respecten el nostre patrimoni. Datada a finals del segle XI, es creu que va formar part del castell que hi havia a dalt del turó que podem veure des de l’ermita.

Malgrat la restauració, l'ermita pateix d'actitud vandàliques.

Malgrat la restauració, l’ermita pateix d’actitud vandàliques.

El Castell de Bonifaci o de la Guàrdia. , del segle X, tingué una importància vital per contenir les invasions sarraïnes. Actualment queden poques restes del castell.

Dalt del turó hi havia a la seva època el Castell de Bonifaci. (Foto: Albert Marin)

Dalt del turó hi havia a la seva època el Castell de Bonifaci. (Foto: Albert Marin)

Malgrat la poca visibilitat, mentre els nens juguen entre les runes, gaudim de les vistes i aprofitem per fer-nos la foto de grup.

Un plafó ens ajuda a reconèixer les diferents agulles.

Un plafó ens ajuda a reconèixer les diferents agulles.

Malgrat la visibiltat, podem veure, entre altres: a l'esquerra la Cadireta, la Roca Foradada, al centre les Saques i la Bandereta i a la dreta, les Sabines i la Pelada.

Malgrat la visibilitat, podem veure, entre altres: a l’esquerra la Cadireta, la Roca Foradada, al centre les Saques i la Bandereta i a la dreta, les Sabines i la Pelada.

Mirant cap l'àrea de can Maçana, podem veure a l'esquerre Les Torres (842m) i al front, Castellferran (791m)

Mirant cap l’àrea de can Maçana, podem veure a l’esquerre Les Torres (842m) i al front, Castellferran (791m)

Abans de marxar, aprofitem per fer-nos la foto de grup.

Abans de marxar, aprofitem per fer-nos la foto de grup.

Desfem el camí fins arribar a la pista principal. Continuem direcció el refugi i enseguida hi trobem una esplanada on hi ha un trencall. El camí de la dreta baixa cap el Bruc. Nosaltres continuem rectes baixant pel la pista, que es fa més estreta. Passem una tanca que té un pas per les persones i tot seguit ens trobem un altre trencall amb un pal indicador, que ens marca el sender que ens portarà al refugi.

Arribem a una esplanada amb una bifurcació. El nostre camí és el de l'esquerre.

Arribem a una esplanada amb una bifurcació. El nostre camí és el de l’esquerre.

Una tanca de fusta només permet al pas a les persones.

Una tanca de fusta només permet al pas a les persones.

Aviat trobem a la dreta un trencall amb un pal senyalització que ens indica que hem de continuar pel sender PRC-78 direcció al Refugi Vicenç Barbé.

Aviat trobem a la dreta un trencall amb un pal senyalització que ens indica que hem de continuar pel sender PRC-78 direcció al Refugi Vicenç Barbé.

Anem pel camí de la Portella, que voreja el Serrat de la Portella amb un pendent suau, a mesura que ens aproximem a l’extrem sud, més ens apropem a la paret. Llavors tombem a l’esquerra i veiem imponent la Roca Gran de la Portella (933,3m) i ens dirigim cap el pas.

Amb la mala visibilitat, el Serrat de la Portella agafa un caire fantasmal.

Amb la mala visibilitat, el Serrat de la Portella agafa un caire fantasmal.

A mesura que ens aproximem a la paret podem veure la Portella Petita (906,4m) al costat de la portella Superior.

A mesura que ens aproximem a la paret podem veure la Portella Petita  al costat de la portella Superior.

Quan tenim la Portella a tocar, veiem el Dauet (896,6m), la Miranda de la Portella (896m) i la Roca de les vuit (876m).

Quan tenim la Portella a tocar, veiem el Dauet (896,6m), la Miranda de la Portella (896m) i la Roca de les vuit (876m).

Entre la Roca Gran de la Portella i la Portella Petita (928,7m), hi ha un accés estret, el Pas de la Portella (882,4m), el qual hem de grimpar unes desenes de metres sense gaire dificultat, gràcies a uns esglaons estratègicament posats que ens faciliten la pujada. Uns quants adults ens posem estratègicament per ajudar a la canalla. Superar el pas ens porta temps, som molts i ho em de fer d’un en un, a més a més hi ha transit de baixada.

Com a piscolabis, la pendent augmenta a mesura que ens apropem al Pas de la Portella.

Com a piscolabis, la pendent augmenta a mesura que ens apropem al Pas de la Portella.

Per fi arribem al Pas de la Portella. La canalla els hi encanta pujar. (Foto: Toni Aranda)

Per fi arribem al Pas de la Portella. La canalla els hi encanta pujar. (Foto: Toni Aranda)

Com som molts, tardem bastant a supera el pas, a més a més hi ha força transit de baixada.

Com som molts, tardem bastant a supera el pas, a més a més hi ha força transit de baixada.

Quatre gotes mal comptades ens posen una mica nerviosos. Sort que només falten un parell de soques que fan d'esglaons, per arribar a dalt.

Quatre gotes mal comptades ens posen una mica nerviosos. Sort que només falten un parell de soques que fan d’esglaons, per arribar a dalt.

Km 2

Un cop som tots a dalt, continuem per un sender que baixa a la dreta del pas. Entrem a les Boïgues des d’on podem observar la Miranda de les Boïgues (954,6m), l’Esquelet (988,4m), La Bola de la Partió (1037,7m), El Setrill (1014,2m) i la Màquina del Tren (956,4m). Aviat també podem veure el refugi.

A dalt del pas fem una aturada obligatòria per esperar tot el grup.

A dalt del pas fem una aturada obligatòria per esperar tot el grup.

Vista del Portella Superior per la cara del darrera.

Vista del Portella Superior per la cara del darrera.

Com som molts, tardem bastant a supera el pas, a més a més hi ha força transit de baixada.

Com som molts, tardem bastant a supera el pas, a més a més hi ha força transit de baixada.

AgullesMontse_211_MuntNens250415

El sender baixa fins entrar a les Boïgues.

El sender baixa fins entrar a les Boïgues.

A l'esquerre mig amagades, les bessones, a continuació, entre altres, l'Esquelet, la Boteruda del Gra, la Bola del Partió, la Bitlla i el Setrill.

A l’esquerre mig amagades, les bessones, a continuació, entre altres, l’Esquelet, la Boteruda del Gra, la Bola del Partió, la Bitlla i el Setrill.

En una torrentera trobem un trencall a la dreta que ens portaria, torrent avall, cap a el Bruc. Nosaltres, seguint les indicacions del pal indicador continuem el sender amunt, que ens portarà en pocs minuts fins el refugi Vicenç Barbé.

En arribar al Torrent de les Boígues, trobem un trencall a la dreta que ens portaria al Bruc. Nosaltres continuem recta seguin les indicacions del pal.

En arribar al Torrent de les Boïgues, trobem un trencall a la dreta que ens portaria al Bruc. Nosaltres continuem recta seguin les indicacions del pal.

Continuem caminant pel sender ombrívol.

Continuem caminant pel sender ombrívol.

El camí està senyalitzat amb les marques del PRC-78.

El camí està senyalitzat amb les marques del PRC-78.

De seguida veiem entre els arbres el refugi en tocar dels dits.

De seguida veiem entre els arbres el refugi en tocar dels dits.

Impressionat les vistes cap el torrent de les Boïgues.

Impressionat les vistes cap el torrent de les Boïgues.

De dreta a esquerra, el Dauet. la Miranda de la Portella, l'Agulla dels Tres, La Roca d'en Dalmau i la Tretze.

De dreta a esquerra, el Dauet. la Miranda de la Portella, l’Agulla dels Tres, La Roca d’en Dalmau i la Tretze.

Són tres quarts d’una i aprofitem per una aturada per dinar, ja que en tot el recorregut, no trobarem un bon lloc per a tanta gent. A més a més, el refugi està obert i ens hem guanyat una beguda fresca. Després de menjar i descansar, aprofitem per fer un petit joc de pistes per a la canalla.

Després de caminar 2,5 km arribem al refugi.

Després de caminar 2,5 km arribem al refugi.

Aprofitem per dinar sota mateix de la Roca del Partió. (Foto: Albert Marin)

Aprofitem per dinar sota mateix de la Roca del Partió. (Foto: Albert Marin)

Malgrat que hi ha qui prefereix utilitzar les taules del refugi. (Foto: Toni Aranda).

Malgrat que hi ha qui prefereix utilitzar les taules del refugi. (Foto: Toni Aranda).

El nens s'ho passen pipa amb el joc de pistes que els hi han preparat.

El nens s’ho passen pipa amb el joc de pistes que els hi han preparat.

Després del joc, cal repartir el tresor entre tots els participants. (Foto: Albert Marin)

Després del joc, cal repartir el tresor entre tots els participants. (Foto: Albert Marin)

A les tres en punt continuem la ruta. Pel darrera del refugi, a la dreta de la Roca de la Partió (936,9m), surt el nostre sender arran de pared, però de seguida ens hem de separar i agafar el trencall de la dreta que ens portarà, en poc més de cent metres al Canal Ampla. Un pal senyalitzador, ens indica que si agafem el trencall de l’esquerra aniríem al Portell Estret pel Canal Ampla.

Al darrera del refugi i a la dreta de la Roca del Partió, continua el nostre sender.

Al darrera del refugi i a la dreta de la Roca del Partió, continua el nostre sender.

De seguida, seguin les marques del PRC-78, ens separem de la pared.

De seguida, seguin les marques del PRC-78, ens separem de la pared.

Arribem a un trencall amb un pal de senyalització. Si tombem a l'esquerra aniríem pel Canal Ample. Una bona drecera, però nosaltres anem cap el Pas del Príncep ja que volem fer la ruta sencera.

Arribem a un trencall amb un pal de senyalització. Si tombem a l’esquerra aniríem pel Canal Ample. Una bona drecera, però nosaltres anem cap el Pas del Príncep ja que volem fer la ruta sencera.

Km 3

Nosaltres continuem per la dreta direcció el Coll de Cort, seguit les marques del PR 78 pujant primer i després baixant fins el torrent del Lloro. Llavors el sender s’enfila fort, a vegades amb ziga-zagues fins arribar al pas del Príncep (970,7m).

Des d'un altre angle, la Bola del Partió, les Bessones, l'Esquelet, i la Miranda de les Boïgues (999,8m)

Des d’un altre angle, la Bola del Partió, les Bessones, l’Esquelet, i la Miranda de les Boïgues (999,8m)

Quan tombem de vessant, veiem el Pas del Príncep.

Quan tombem de vessant, veiem el Pas del Príncep.

El camí baixa fins arribar al Torrent del Lloro.

El camí baixa fins arribar al Torrent del Lloro.

Després comença la pujada que ens portarà cap el Pas del Príncep

Després comença la pujada que ens portarà cap el Pas del Príncep

A l'esquerra, la Monja (1114,5m), El Dit i el Lloro (1114,5m).

A l’esquerra, la Monja (1114,5m), El Dit i el Lloro (1114,5m).

L'última pujada abans d'arribar al pas.

L’última pujada abans d’arribar al pas.

A la nostra esquerra veiem l’Agulla Superior del Pas del Príncep (1054,9 m) i a la dreta, el Bitllat (982,7m ) i la Miranda del Príncep (992,6 m). Un cop en el Pas ens parem una estona per descasar i reagrupar-nos.

A la dreta, l'Agulla Superiior del Pas de Príncep vist des del mateix pas.

A la dreta, l’Agulla Superior del Pas de Príncep vist des del mateix pas.

Ens reagrupem en el Pas del Príncep. Un rètol ens indica que el sender tomba per l'esquerre. (Foto Toni Aranda).

Ens reagrupem en el Pas del Príncep. Un rètol ens indica que el sender tomba per l’esquerre. (Foto Toni Aranda).

Seguim pel corriol cap l’esquerre, les vistes són espectaculars, ens aturem en una petita balma que pot servir de refugi en cas de pluja, continuem fins arribar al Coll de Port.

Paral·lels a la pared, ens anem allunyant del Pas del Príncep.

Paral·lels a la pared, ens anem allunyant del Pas del Príncep.

Pel camí ens trobem una petita balma que pot servir d'aixopluc en cas de necessitat.

Pel camí ens trobem una petita balma que pot servir d’aixopluc en cas de necessitat.

Impressionants les vistes al sector de les Comes amb els Aurons i l'Esfinx.

Impressionants les vistes al sector de les Comes amb els Aurons i l’Esfinx.

Km 4

Arribem al Coll de Port sense adonar-nos i continuem el PR 78. Ens trobem amb una altra balma, voregem al Correcavalls (1019,2m). Ens adonem que no anem pel bon camí quan el sender es desvia massa cap la dreta i cada cop estem més lluny de la paret. Caminem uns 400m quan arribem al Canal del Miracle (sort dels GPS que ens marquen una ubicació clara). Ens quedem meravellats de les vistes. Valorem el camí a seguir i desistim baixar pel canal, ja que preveiem un descens massa fort i desfem el camí fins arribar al Coll de Port.

Cercant un trencall, continuem per PRC-78 i ens passem de llarg el Coll de Port.

Cercant un trencall, continuem per PRC-78 i ens passem de llarg el Coll de Port.

En blau està marcat el trajecte que ens vam desviar de la ruta prevista (magenta).

En blau està marcat el trajecte que ens vam desviar de la ruta prevista (magenta).

Pel camí trobem una altra balma, una mica més grossa que l'anterior.

Pel camí trobem una altra balma, una mica més grossa que l’anterior.

De seguida veiem que ens estem desviant massa a la dreta de la ruta prevista.

De seguida veiem que ens estem desviant massa a la dreta de la ruta prevista.

Fem una aturada al canal del Miracle, per consultar mapes i gps, mentre alguns gaudeixen del paisatge espectacular. (Foto: Albert Marin).

Fem una aturada al canal del Miracle, per consultar mapes i gps, mentre alguns gaudeixen del paisatge espectacular. (Foto: Albert Marin).

Finalment decidim desfer els 400m de camí fins el Coll de Port i seguir la ruta prevista.

Finalment decidim desfer els 400m de camí fins el Coll de Port i seguir la ruta prevista.

Un cop en el Coll de Port, podem observar que, a l’esquerre, una mica més amunt hi ha un replà amb un pal senyalitzador que ens indica una ruta tècnica per fer els Frares Encantats. Si travessem el replà, a la dreta, malgrat que no està indicat, hi ha el nostre camí que baixa fort.

En arribar al pal indicador de l Coll de Port, veiem que uns metres més amunt hi ha com una esplanada.

En arribar al pal indicador de l Coll de Port, veiem que uns metres més amunt hi ha com una esplanada.

En l'esplanadeta del coll, trobem un pal indicador que ens marca una ruta tècnica cap el Portell Estret, passant pels Frares Encantats.

En l’esplanadeta del coll, trobem un pal indicador que ens marca una ruta tècnica cap el Portell Estret, passant pels Frares Encantats.

Si travessem el Coll trobem un corriol sense senyalitzar que baixa fort.

Si travessem el Coll trobem un corriol sense senyalitzar que baixa fort.

Baixem fins acostar-nos a la paret, llavors el corriol es torna més planer, però cal vigilar els nens, ja que en un centenar de metres el sender és molt estret i passa vora del barranc.

El camí segueix baixant fins apropar-se a la paret.

El camí segueix baixant fins apropar-se a la paret.

A mesura que ens apropem a la pared, el camí es torna més planer.

A mesura que ens apropem a la pared, el camí es torna més planer.

Km 5

El camí passa per la Font de Cort que està enganxada al penya-segat dels . Quan alcem, arran de paret, la mirada cap amunt, els Frares encantats se’ns mostren imponents sobre nostre.

Passem pel costat de la Font del Port que està literalment enganxada al penya-segat.

Passem pel costat de la Font del Port que està literalment enganxada al penya-segat.

Cal vigilar els nens, que que en aquest tram el corriol passa molt arran del barranc.

Cal vigilar els nens, que que en aquest tram el corriol passa molt arran del barranc.

Impressionants les vistes del Frare des de la base.

Impressionants les vistes del Frare des de la base.

Passar tant a la vora de les parets es una autèntica passada.

Passar tant a la vora de les parets es una autèntica passada.

Malgrat que el corriol és força estret, els barranc ja no són tant perillosos com abans.

Malgrat que el corriol és força estret, els barranc ja no són tant perillosos com abans.

A mesura que baixem, ens separem de la paret, però no per això les vistes deixen de ser espectaculars. Després de passar el Lloro (1114,5 m) i el Bisbe (1124,7m). a l’alçada del Serrat del Centenar, el sender torna a baixar fort, amb ziga-zagues fina arribar a un trencall on el nostre sender s’uneix al GR 172.

Pel camí ens trobem amb més d'un escaladors.

Pel camí ens trobem amb més d’un escaladors.

Hi ha un parell que estan escalant la Boleta Foradada (1080,5m).

Hi ha un parell que estan escalant la Boleta Foradada (1080,5m).

El camí comença a baixar suaument mentre ens separem de la cinglera.

El camí comença a baixar suaument mentre ens separem de la cinglera.

Al fons l'Escorpí (1072,3m) i l'Agulla de la Roca Foradada.

Al fons l’Escorpí (1072,3m) i l’Agulla de la Roca Foradada.

Les vistes cap el Bages són impressionants malgrat la mala visibilitat que ens acompanya en tot la sortida

Les vistes cap el Bages són impressionants malgrat la mala visibilitat que ens acompanya en tot la sortida

Finalment el sender zigzagueja per superar la forta pendent.

Finalment el sender zigzagueja per superar la forta pendent.

Arribem al trencall on el nostre sender es uneix amb el GR-172.

Arribem al trencall on el nostre sender es uneix amb el GR-172.

Ens reagrupem i continuem recte cap a Can Maçana. El camí es torna més planer quan veiem la Roca Foradada(928,2m) i poc després passem pes sota de la Cadireta (898,7m). El camí és més ample amb petites pujades i baixades. Paga la mira mirar enrere per veure La Foradada i la Cadireta amb la màxima esplendor.

Ens apropem a la Roca Foradada, quan els raigs del Sol es colen pel forat.

Ens apropem a la Roca Foradada, quan els raigs del Sol es colen pel forat.

Aquest tram de la caminada és planer.

Aquest tram de la caminada és planer.

Passem justa per sota de la Carideta.

Passem justa per sota de la Cadireta.

Meravellats, no podem estar de mirar cap amunt.

Meravellats, no podem estar de mirar cap amunt.

Més enllà de la Cadireta, veiem la colossal Paret de les Agulles.

Més enllà de la Cadireta, veiem la colossal Paret de les Agulles.

Continuem la ruta pel GR-172, tant planer que més aviat sembla una passejada.

Continuem la ruta pel GR-172, tant planer que més aviat sembla una passejada.

Paga la pena girar-se de tant en tant per contemplar la Cadireta i la Roca Foradada des de diferents angles.

Paga la pena girar-se de tant en tant per contemplar la Cadireta i la Roca Foradada des de diferents angles.

Km 6-7

Passem pel costat de la Paret de les Agulles, continuem per la pista fins arribar al trencall que abans hem agafat per anar al Refugi de Vicenç Barbé. Ara només ens toca desfer el camí de l’anada fins arribar a l’aparcament de Can Maçana.

No parem de girar-nos per contemplar un cop més tota la Paret de les Agulles fins la Cadireta.

No parem de girar-nos per contemplar un cop més tota la Paret de les Agulles fins la Cadireta.

També podem contemplar el >Serrat de la Portella, amb la Saca Gran, la Palangana i la Bandereta al capdavant.

També podem contemplar el >Serrat de la Portella, amb la Saca Gran, la Palangana i la Bandereta al capdavant.

I al final del serrat, podem veure el Pas de la Portella per on hem passat pel matí.

I al final del serrat, podem veure el Pas de la Portella per on hem passat pel matí.

Ens reagrupem en el trencall on surt el sender que porta al refugi.

Ens reagrupem en el trencall on surt el sender que porta al refugi.

Continuem la marxa desfent el camí del matí.

Continuem la marxa desfent el camí del matí.

Fins que arribem a l'àrea de lleure de Can Maçana.

Fins que arribem a l’àrea de lleure de Can Maçana.

Són un quart de set i anem a fer un got, que ben segur ens el hem guanyat.

Anem a fer un got per celebrar l'èxit de la caminada i la bona companyia. (Foto: Toni Aranda)

Anem a fer un got per celebrar l’èxit de la caminada i la bona companyia. (Foto: Toni Aranda)