El Misteri del Gorg Negre de Gualba (El Vallès Oriental). Sortida fallida

Aprofitant el bon temps d’un maig calorós, volíem fer una sortida refrescant al Gorg Negre de Gualba, un dels gorgs més bonics de tot el Montseny, un preciós salt d’aigua situat en un lloc salvatge i espectacular de la Riera de Gualba. Un entorn màgic ple de llegendes, de fades i bruixes.

L'esglèsia de Sant Vicenç de Gualba fou consagrada el 1099, encara conserva la façana i l'absis romànics, malgrat que el campanar és del s. XIX. A l'interior hi ha un retaule dedicat a sant Vicenç del s. XV. (foto: Albert Marin)

L’església de Sant Vicenç de Gualba fou consagrada el 1099, encara conserva la façana i l’absis romànics, malgrat que el campanar és del s. XIX. A l’interior hi ha un retaule dedicat a sant Vicenç del s. XV. (foto: Albert Marin)

Diuen que les coses es creuen des d’un principi, no acaben sortint. No és que cregui gaire amb les dites, però en aquesta sortida és ben bé el cas. Muntanyisme amb Nens és una pàgina de caminades, especialment pensades per als nens, tant per la distancia a recórrer, el desnivell, la dificultat i a més a més de tenir un al·licient especial com una cova, un pas aventurer o com en aquesta, un gorg per banyar-se. Cosa que no vol dir que siguin fàcils per els adults, sobretot sinó tenen un mínim de preparació física. No són passeigs plans, de vegades tenen forts desnivells o passos complicats. De vegades el sender, per diverses raons no el trobem i hem de desfer camí o, com en aquesta sortida, no arribem al lloc previst. Anar a la muntanya, sempre té un punt aventurer.

El Castell de Can Prat és un dels altres llocs que no hem pogut visitar.

El Castell de Can Prat és un dels altres llocs que no hem pogut visitar.

Fitxa tècnica de la ruta prevista:

  • Data: 16 de maig de 2015
  • Distància: 8,5 Km
  • Desnivell 500m
  • Circular:Sí
  • Dificultat: Mitja, apte per a nens acostumats a caminar.
  • Descarregar track

Fitxa tècnica ruta realitzada:

  • Distància: 8,2 Km
  • Desnivell 400m
  • Circular:Sí
  • Dificultat: Mitja, apte per a nens acostumats a caminar.
La línia marcada en grog és la ruta prevista i la magenta la realment vam fer.

La línia marcada en grog és la ruta prevista i la magenta la realment vam fer.

Com arribar-hi:

Per anar a Gualba, Hem d’agafar l’AP-7 direcció a Girona fins la sortida 11 Sant Celoni-El Montseny. Llavors continuem per la C-35. Un cop passat Sant Celoni, tombem per la BV 5115 cap a Gualba. Un cop al centre del poble hem de seguir les indicacions com si anéssim al Parc Mediambiental pel Camí de Gualba a Riells i, un cop al desviament cap el Parc mediambiental, nosaltres continuem cap a Riells fins trobar la cruïlla de Can Prat on aparcarem.comaribar2

La ruta:

Ja des d’un inici la sortida hi havia molt pocs nens apuntats i un munt d’adults. Per sort, del centenar de persones apuntades, una trentena van fallar, molt d’ells sense dir res i uns quants van venir sense avisar. En total 77 participants, 57 adults i 20 nens.

Ens vam reunir davant de l’església de Sant Vicenç a les 10 amb punt i vam fer el recompte habitual, vam esperar un parell de cotxes que anaven justos de temps i, quan anàvem a marxar, vam rebre l’avís de que una noia feia una hora que s’esperava a l’estació de Gualba. Aprofitant el temps, mentre la recollien vam distribuir els cotxes per pujar els mínim possible fins a Can Prat.

Ens reunim a la plaça de l'església per repartir-nos en els cotxes. (foto:Toni Aranda).

Ens reunim a la plaça de l’església per repartir-nos en els cotxes. (foto: Toni Aranda).

A les 11.30 vam aparcar prop de la cruïlla de Can Prat. Amb una hora de retard sobre l’hora prevista.

Aparquem prop de la cruïlla de Can prat i comencem a baixar per la pista direcció Gualba. (foto: Albert Marin).

Aparquem prop de la cruïlla de Can prat i comencem a baixar per la pista direcció Gualba. (foto: Albert Marin).

Vistes al Castell de Can Prat, on hauríem d'haver passat. (foto: Albert Marin)

Vistes al Castell de Can Prat, on hauríem d’haver passat. (foto: Albert Marin)

Km 1

Baixem pel camí de Gualba a Riells, desfem ben bé 1 Km per la pista on hem pujat amb els cotxes fins arribar a un revolt a l’esquerra, on surt per la dreta un estret sender que baixa fins trobar una pista.

Hem de baixar ben bé un quilòmetre abans de trobar el trencall. (foto: Toni Aranda).

Hem de baixar ben bé un quilòmetre abans de trobar el trencall. (foto: Toni Aranda).

El sender que agafem baixar bastant recte.

El sender que agafem baixar bastant recte.

El sender desemboca en una pista on ens esperem per reagrupar-nos.

El sender desemboca en una pista on ens esperem per reagrupar-nos.

La pista és planera i en pocs minuts arribem a al mirador des d’on podem contemplar el Salt de Gualba. Parem uns minuts per fer les fotos i gaudir del paisatge.

Anem per la dreta per una  pista  planera.

Anem per la dreta per una pista planera.

Després de travessar el bosc, arribem a una zona d'arbustos i matolls. (foto: Toni Aranda)

Després de travessar el bosc, arribem a una zona d’arbustos i matolls. (foto: Toni Aranda)

Arribem al Mirador on podem contemplar uns espectaculars vistes. (foto Toni Aranda).

Arribem al Mirador on podem contemplar unes espectaculars vistes. (foto Toni Aranda).

El Salt de Gualba és impressionant. (foto Albert Marin)

El Salt de Gualba és impressionant. (foto Albert Marin)

A l’esquerre del mirador, just on comença la barana de fusta, un pal amb un cercle blau, ens indica el sender que hem d’agafar. Però costa molt bellugar els participants, alguna cosa no va alhora.

Un pal amb un cercle blau ens indica el camí per on hem de baixar

Un pal amb un cercle blau ens indica el camí per on hem de baixar

Finalment comencem uns quants el descens, esperant que la reste s’hi sumi ràpidament.

Entre falgueres iniciem el descens.

Entre arbustos iniciem el descens.

Km 2

Com el sender és molt estret, baixem en fila índia. Quan entra dins del bosc comença a zigzaguejar per superar la forta pendent. Cinc-cents metres més abaix, arribem a la central hidroelèctrica. Fem una aturada, però hi ha molta gent i l’aigua està molt bruta. Com no es veu cap camí que creua el riu i té una tanca amb rètols de perill, decidim continuar camí avall fins trobar on creuar el riu.

El sender baixa fent ziga-zagues fins arribar a la central hidroelèctrica. (foto Albert Marin).

El sender baixa fent ziga-zagues fins arribar a la central hidroelèctrica. (foto Albert Marin).

El rètol de perill, que hi ha a la central hidroelèctrica,  ens fa equivocar de camí. (foto: Albert Marin)

El rètol de perill, que hi ha a la central hidroelèctrica, ens fa equivocar de camí. (foto: Albert Marin)

Després del salt de la hidroelèctrica, l'aigua està especialment bruta. (foto: Albert Marin)

Després del salt de la hidroelèctrica, l’aigua està especialment bruta. (foto: Albert Marin)

Però cada cop ens anem allunyant de la nostra ruta sense trobar cap sender que creuï la riera. Dos-cents metres més enllà trobem una resclosa, però un rètol prohibeix explícitament creuar-la i tampoc es veu cap sender a l’altra banda de la ribera. Així que continuem baixant pel camí que voreja la Riera de Gualba.

Cada cop ens anem allunyant més de la ruta prevista sense que trobem cap camí que creuï el riu.

Cada cop ens anem allunyant més de la ruta prevista sense que trobem cap camí que creuï el riu.

Més endavant trobem la Resclosa, però un rètol ens prohibeix creuar el riu per aquí.

Més endavant trobem la Resclosa, però un rètol ens prohibeix creuar el riu per aquí.

Pel camí trobem taules, bancs i fons, estem dins del Parc mediambiental. Caminem mig quilòmetre i trobem una cruïlla on ens parem per reagrupar-nos. Quan arriba la cua, farta de que no li facin cas, la persona encarregada a tancar l’expedició em demana que no vol ser-ne més. Hi ha molts participants que s’ha quedat enrere des del mirador per fer fotos o fins i tot per baixar al Salt de Gualba. Hem d’esperar ben bé 20 minuts fins que arribin els últims, els quals s’han anat a buscar expressament per assegurar-nos que no els hagués pres mal.

Les taules tamborets i altres construccions ens indiquen que estem dins del Parc Mediambiental.

Les taules tamborets i altres construccions ens indiquen que estem dins del Parc  Mediambiental.

Es fa una reunió per explicar la situació real: Portem més d’una hora i mitja de retard i començar a ser hora de dinar. A més a més ens estem desviat molt de la ruta prevista i no trobem per creuar, el riu i pot ser que no anem pel camí bo. Cal respectar el cap i la cua del grup, qualsevol que quedi darrera quedarà exclòs automàticament del grup i serà responsabilitat seva si es perd. Tothom esta d’acord i continuem el camí.

Com els que van darrera la cua ens retarden molt la marxa, fem una reunió, per evitar mal entesos. (foto: Toni Aranda)

Com els que van darrera la cua ens retarden molt la marxa, fem una reunió, per evitar mal entesos. (foto: Toni Aranda)

Km 3

Pocs metres més avall hi ha una cruïlla amb un camí que creua el riu. Un cop creuat hi ha com un sender a la dreta que obviem, ja que és massa estret. Pugem pel camí uns 50m i trobem, també a mà dreta, un altre sender més definit. L’agafem, travessem una línia de torres elèctriques i arribem a una tanca que ens impedeix el pas. A l’altre costat hi ha una pista que si la tenim ubicada al mapa. Busquem un pas per saltar-la. Però en som masses i ens endarrerirà encara més.

Agafem un sender que després de travessar una línia elèctrica, queda tallat per una tanca metàl·lica.

Agafem un sender que després de travessar una línia elèctrica, queda tallat per una tanca metàl·lica.

Tornem enrere fins el sender que havíem vist abans. M’avanço per explorar. Al començament està ben definit. El corriol  passa per una torrentera, però de seguida les branques i els arbres caiguts d’una nevada anterior impossibiliten el pas. No queda cap més remei que seguir el camí que voreja la riera que ens porta a un prat i al creuar-lo entrem de ple a la zona de lleure del Parc Mediambiental, que abans era del RACC. Decidim fer una parada d’una hora per dinar. Són tres quarts de dues.

Desfem el camí i continuem pel sender que voreja la riera. (foto: Albert Marin)

Desfem el camí i continuem pel sender que voreja la riera. (foto: Albert Marin)

Arribem a  un enorme prat, el quan hem de travessar. (foto Albert Marin)

Arribem a un enorme prat, el quan hem de travessar. (foto Albert Marin)

Arribem a l'àrea de lleure del Parc Mediambiental. (foto Toni Aranda)

Arribem a l’àrea de lleure del Parc Mediambiental. (foto Toni Aranda)

Aprofitem, que hi ha un bar per agafar alguna beguda i seure en una de les taules. Però al cap d’una estona ens ve un vigilant, que ens comunica que és un lloc privat i hem de marxar pel mateix lloc que hem vingut. Davant la nostra negativa ens convida a saltar la tanca per qualsevol lloc, però que no sortim per la porta principal. Veritablement en aquesta sortida passen coses molt estranyes. Parlant, parlant, ens diu que tots els camins que van el Gorg Negre estan tallats, que el camí de la pedrera (el que volem agafar està molt malament i que només veu la solució de tornar fins la central hidroelèctrica i pel darrera pujar pel costat dels tubs d’aigua que baixen per la muntanya.

Ens dirigim cap la zona del bar per dinar. (foto: Toni Aranda)

Ens dirigim cap la zona del bar per dinar. (foto: Toni Aranda)

Ocupem varies taules per dinar fins que arriba el vigilant i ens fa fora. (foto: Toni Aranda)

Ocupem varies taules per dinar fins que arriba el vigilant i ens fa fora. (foto: Toni Aranda)

Km 4

Ens reunim tots a l’hora prevista i desfem el camí fins la central hidroelèctrica. Un parell de nosaltres explorem els voltants de la central, no hi cap accés al tubs d’aigua. Continuem per la pista d’accés a la central i passada la cadena, després d’un revolt, hi ha un sender que puja per la dreta. A l’altra banda del camí hi ha la tanca que delimita el parc i darrera d’ella, es veuen les restes d’aquell camí, que abans de dinar havíem intentat agafar. És una vergonya que es tanquin camins de pas per a ús privat i que la Diputació, gestora del parc natural, ho permeti.

Pugem pel camí de la Riera de Gualba en direcció la central hidroelèctrica.

Pugem pel camí de la Riera de Gualba en direcció la central hidroelèctrica.

A la central uns tanca ens dificulta el pas. (foto: Albert Marin)

A la central una tanca ens dificulta el pas. (foto: Albert Marin)

Explorem els voltants de la central, per veure si trobem un accés que ens porti als tubs.

Explorem els voltants de la central, per veure si trobem un accés que ens porti als tubs.

Ens saltem un dels rètols de perill i creuem la riera per la sèquia, vigilan que els més petits no rellisquin i que no s’apropin a la torre elèctrica que hi ha només entra a la pista. Ens enfilem pel sender que puja fort i a estones fa ziga-zagues per superar el pendent. Finalment hem trobat el camí bo.

Hi ha un pas entre la tanca, pel qual podem passar.

Hi ha un pas entre la tanca, pel qual podem passar.

Creuem la riera vigilant la canalla no rellisqui.

Creuem la riera vigilant la canalla no rellisqui.

Pugem uns metres per la pista de la central.

Pugem uns metres per la pista de la central.

Després del revolt hi ha el sender que s'enfila muntanya amunt. (foto Toni Aranda)

Després del revolt hi ha el sender que s’enfila muntanya amunt. (foto Toni Aranda)

Mentre pugem, podem gaudir de les vistes al Salt de Gualba.

Mentre pugem, podem gaudir de les vistes al Salt de Gualba.

El primer tram és bastant costerut, ja que hem de superar 150m de desnivell en mig quilòmetre aproximadament.

El primer tram és bastant costerut, ja que hem de superar 150m de desnivell en mig quilòmetre aproximadament.

Km 5

Passem prop de les Pedreres de l’Americano. Quan la forta pujada s’acaba ens esperem una bona estona fins que ens agrupem. Un des participants ha tingut problemes en la pujada i la calor. A mesura que tombem a la dreta i ens apropem als tubs de l’aigua, la pendent minva. Travessem els tubs per sota i continuem el sender planer fins a una cruïlla. El corriol de la dreta baixa recte fins a la Riera de Gualba per sota dels pals elèctrics. Nosaltres continuem el sender que puja per l’esquerre, fa un revolt pronunciat i torna a creuar els tubs fins arribar a una pista que no surt en els mapes de l’ICC. Ens parem per reagrupar-nos.

Passem força aprop de la Pedrera de l'Americano.

Passem força aprop de la Pedrera de l’Americano.

fem una parada a l'ombra per reagrupar-nos. fa molta calor per ser mitjans de maig.

Fem una parada a l’ombra per reagrupar-nos. Fa molta calor per ser mitjans de maig.

Continuem pujant mentre ens anem apropant als tubs de l'aigua de la central.

Continuem pujant mentre ens anem apropant als tubs de l’aigua de la central.

Passem dues vegades pels tubs d'aigua de la central.

Passem dues vegades pels tubs d’aigua de la central.

arribem a una pista que no està marcada en el mapa, nosaltres la travessarem per continuar pel nostre sender, això si, després de fer una paradeta per reagrupar-nos.

Arribem a una pista que no està marcada en el mapa, nosaltres la travessarem per continuar pel nostre sender, això si, després de fer una paradeta per reagrupar-nos.

El sender es més estret i en portarà un altre cop en tub d'aigua.

El sender es més estret i en portarà un altre cop en tub d’aigua.

A l’altre bada de la pista continua en nostre sender que segueix pujant entre el bosc. Un centenar de metres més enllà, el corriol tomba bruscament cap la dreta i al cap de pocs minuts ens tornem a trobar els tubs, però en aquesta ocasió presenten evidents signes de deteriorament. Ens reagrupem en una esplanada que hi ha al costat.

Km 6

A l’altre costat de l’esplanada continua el camí que nosaltres agafem, però no ens adonem que aquesta pista no surt en cap mapa i com el traçat inicial es bastant paral·lel al que camí bo, que segueix els tubs de l’aigua, sense GPS, seguim innocents, per la pista errònia fins arribar a un revolt pronunciat a la dreta. Al bell mig de la corba, hi ha un corriol que va a la direcció correcte. No tenim cap dubte, entrem dins del sender, que malgrat estar ben definit, està molt emboscat per culpa de les branques caigudes per les últimes nevades, hem de caminar mig ajupits. Arribem a una torrentera, plena d’esbarzers, la creuem i continuem pel sender, que s’enfila muntanya amunt. Però encara no em fet una vintena de metres, que es torna impracticable ja que les branques i troncs caiguts arriben al terra. Decidim desfer el camí fins a la pista. El que no sabem és uns quinze metres més amunt, passava el camí que hauríem d’agafar.

Passada l'esplanada, agafem un camí, pensant que és el bo i que no sortia en el mapa. (foto: Albert Marin)

Passada l’esplanada, agafem un camí, pensant que és el bo i que no sortia en el mapa. (foto: Albert Marin)

Ens hem ficat per un corriol que al final s'ha tallat per culpa de les branques caigudes i he tornat enrere fins la pista.

Ens hem ficat per un corriol que al final s’ha tallat per culpa de les branques caigudes i hem tornat enrere fins la pista.

Desmoralitzats decidim continuar la pista, coneixedors que cada cop ens allunyava més del nostre objectiu. Es fa tard i el més prudent és tornar cap els cotxes. El camí baixa fort i en pocs minuts arribem en el punt on abans ens havíem parat per reagrupar-nos. Tombem a l’esquerra pel sender, creuem els tubs i fem el revolt pronunciat a la dreta i arribem a la cruïlla del pals elèctrics. Ens parem per reagrupar-nos i dos de nosaltres aprofitem per explorar.

Resignats baixem per la pista. cada cop ens allunyem més del Gorg Negre.

Resignats baixem per la pista, cada cop ens allunyem més del Gorg Negre.

Pel camí trobem un escurçó. Per sort, ningú el va molestar. (foto: Toni Aranda)

Pel camí trobem un escurçó. Per sort, ningú el va molestar. (foto: Toni Aranda)

La idea de tornar pel mateix camí de l’anada no ens sedueix gaire. A l’altre banda de la riera podem veure el camí que va del Gorg Negre a Can Prat i com els pals elèctrics passen molt a la vora. És una bona opció, no tenim gaire aigua i aquesta drecera que ens estalviarà un bon tros de caminar.

Km 7

Baixem pel sender que passa pels pals elèctrics que va fent petites ziga-zagues per vèncer la forta pendent. La baixada és una mica lenta, som molts i hi ha punts una mica relliscosos. Però paga la pena ja que un cop en la riera hi ha petits gorgs on la canalla no perd ni un minut per jugar i martiritzar els pobres capgrossos.

Com no volem donar la volta de l'anada, agafem com drecera el camí dels pals elèctrics.

Com no volem donar la volta de l’anada, agafem com drecera el camí dels pals elèctrics.

Com som molts i el terra rellisca, tardem una bona estona en baixar.

Com som molts i el terra rellisca, tardem una bona estona en baixar.

El camí arriba fins el riu, just per sobre del Salt de Gualba. (foto: Toni Aranda)

El camí arriba fins el riu, just per sobre del Salt de Gualba. (foto: Toni Aranda)

Estem per sobre del Salt de Gualba que havíem vist, a l’anada, des del mirador. Com estem a una cota més alta, per aquesta drecera, malgrat que pujar els pals elèctrics espanta una mica, només hem de superar, amb 250m, una pendent de 50 m. A més a més la pujada és esglaonada, cosa que  fa de més bon pujar.

Des de baix la pujada espanta a més d'un excursionista. (foto: Toni Aranda)

Des de baix la pujada espanta a més d’un excursionista. (foto: Toni Aranda)

Però no es feia gaire pesat, ja que la distància a fer curta i  hi havien petits replans, que ajudaven a mantenir l'alè.

Però no es feia gaire pesat, ja que la distància a fer curta i hi havien petits replans, que ajudaven a mantenir l’alè.

Enrere deixem la Pedrera de l'Americano.

Enrere deixem la Pedrera de l’Americano.

 Arribem a una pista i cerquem una ombra per reagrupar-nos. Un cop estem tots, aprofitem per fer-nos una foto de grup. Continuem la marxa per la pista fins arribar una cruïlla. Agafem el camí de l’esquerra, que fa pujada i en portarà a Can Prat.

Aprofitem que ens reagrupem per fer-nos una foto de grup sota l'ombra. (foto: Albert Marin)

Aprofitem que ens reagrupem per fer-nos una foto de grup sota l’ombra. (foto: Albert Marin)

Les vistes al Montnegre són impressionants. (foto: Albert Marin)

Les vistes al Montnegre són impressionants. (foto: Albert Marin)

Continuem per una pista planera que ens portarà cap a Can Prat.

Continuem per una pista planera que ens portarà cap a Can Prat.

Minuts més tard, arribem a una altre cruïlla. A l’esquerra hi ha un camí amb una cadena que va al Gorg Negre, enfront hi ha el camí privat de Can Prat. Nosaltres tombem a la dreta i travessem els camps de la masia on trobem uns quants ases pasturant, que ens vénen a veure.

Travessem els camps de can Prat. (foto: Toni Aranda)

Travessem els camps de Can Prat. (foto: Toni Aranda)

En un dels prats trobem a un parell ases curiosos.

En un dels prats trobem a un parell ases curiosos.

Que seran el centre s'atenció pels més petits i no tant petits. (foto: Toni Aranda)

Que seran el centre s’atenció pels més petits i no tant petits. (foto: Toni Aranda)

Km 8

Continuem per la pista fins arribar a la cruïlla amb el camí de Gualba a Riells. Tombem a la dreta i baixem fins trobar els cotxes.

Al final del prat, trobem la cruïlla amb el camí de Gualba a Riells, on, una mica més avall, hem aparcat els cotxes. (foto: Albert Marin)

Al final del prat, trobem la cruïlla amb el camí de Gualba a Riells, on, una mica més avall, hem aparcat els cotxes. (foto: Albert Marin)

Malgrat no em trobat el Gorg Negre, ens hem merescut un got i anem Gualba on començarem a preparar el segon intent per trencar l’encanteri del misteriós Gorg Negre.