El Castell de Burriac i les Fonts d’Argentona (El Maresme)

Fitxa tècnica

mapasortida2014

Com arribar-hi:

Per la C32,  agafem la sortida 13 que enllaça amb la C60 direcció Granollers. Sortim per Argentona i en la segona rotonda agafem direcció Vilassar de Mar. Tombem pel tercer carrer mà dreta i el primer a esquerra. Seguim pel carrer dels Cireres fins arribar a l’avinguda Burriac. La ruta comença a la font del mig situada al fina de l’avinguda.

mapaargentona

Des de la Carretera a Vilassar de Mar, tombem a la dreta per agafa el carrer Cirers

Des de la Carretera a Vilassar de Mar, tombem a la dreta per agafa el carrer Cirers

Al final de l'Avinguda Burriac, trobarem la font del mig

Al final de l’Avinguda Burriac, trobarem la font del mig

La Ruta

Aquest matí ens hem reunit un bon grup per fer una excursió, que ens portarà per les fonts més interessants d’Argentona i després pujarem per corriols fins el Castell de Burriac.

Argentona té més de 100 font catalogades, algunes d’elles de gran interès, ja sigui arquitectònicament o per les propietats de l’aigua.

La sortida té poc més de 6 km amb un desnivell d’uns 300m, però com totes les pujades al castells, hi ha trams força empinats, on fins i tot, hem de grimpar. De totes maneres, és una sortida apte per a nens.

Castell_Burriac

Km 0

Sortim a mig matí des de la font de Mig, al final de la avinguda Burriac, on hem deixat els cotxes. Aprofitem per omplir les cantimplores, ja que la resta de fonts per on passarem, no fan controls sanitaris de l’aigua.

Aprofitem que ens trobem a la font del mig, per omplir les cantimplores.

Aprofitem que ens trobem a la font del mig, per omplir les cantimplores.

Aquest any la font del Mig no té teulada, però els pilars modernistes, són força interessats. Aquesta font ha estat un símbol per la vila. Data del 1869 i en la època va tenir un fort èxit al comercialitzar l’aigua de propietats curatives amb el nom de Font Ballot. Posteriorment va ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual.

Com la porta del darrere de parc està tancada, donarem la volta a la poma per l’Avinguda Burriac fins agafar el torrent a mà dreta, que va paral·lel al carrer que porta a la pista del castell. Deixem el torrent just passar el parc de la font del mig i ens enfilem carrer amunt fins arribar a una pista forestal barrada als vehicles per una cadena. No hem de caminar gaire, ja que al primer revolt, ens hem de desviar a l’esquerra per un sender que esta una mica amagat. El paratge es torna obac, feréstec. És com entrar en un món nou. A poc metres trobem la font de les sureres, que d’aigua no en té, però podem observar una impressionat centenària surera i uns bancs de pedra. El bosc està sorprenentment net, hi ha un grup de voluntaris que fa el manteniment de les fonts. Hi ha un rètol que indica la direcció per anar a la font de l’Esquirol.

CastellBurriac002MuntNens111014

Arribem a la font de les Sureres, però l’aigua no raja.

Així que agafem el sender de la dreta, no ens cal caminar gaire, les fonts estan bastant juntes. Si no ens fixem bé, malgrat que està a ran de camí, passarem de llarg, a pocs centímetres, la eixuta font de L’Esquirolet. Poc més de 10 metres enllà veiem un petit pont de pedra i al costat la font de l’Esquirol, aquesta sí  que porta aigua, però una balisa ens indica que no es fa cap control sanitari. Reposem una mica, malgrat encara no hem caminat res, per deixar-nos engolir amb la màgia del paisatge.

El paratge de la Font de l'Esquirol té una màgia especial

El paratge de la Font de l’Esquirol té una màgia especial.

Tornem a agafar el sender de la dreta que s’enfila cap amunt, ara hem de vigilar una mica, hi ha falsos corriols que ens poden despistar. Quan arribem a una petita clariana, que té forma de rotonda amb una pedra al mig, hem de tombar a la dreta. A mesura que anem pujant el bosc es torna més obac i sembla tret d’un conte de fades. A l’esquerra veiem la petita font del grup amb un rajolí d’aigua i més amunt la font del Ferro, una petita construcció datada en 1934, ens recorda com era d’important a finals del segle XIX, quan comercialitzaven l’aigua amb propietats medicinals, gràcies al seu alt contingut de ferro i sota el nom de Bellot, fou premiada amb la medalla d’or, l’any 1888, durant l’Exposició Universal de Barcelona. La font del Ferro es troba al final del Torrent de Burriac, per on passava l’antic camí per pujar al castell.

El sotabosc de les fons està ben cuidat i net.

El sotabosc de les fons està ben cuidat i net.

L'aigua del ferro, va tenir força reconeixement a finals del segle XIX

L’aigua del ferro, va tenir força reconeixement a finals del segle XIX.

Aprofitem per fer-nos una foto de grup.

Aprofitem per fer-nos una foto de grup.

Km 1

Deixarem les fonts enrere, seguim el torrent amunt, aquest es separa en dos, nosaltres anem per la dreta, però tos dos es tornen a trobar més endavant, llavors agafem el trencall que hi ha a mà dreta, que en el primer revolt es converteix en un corriol estret, amb profundes roderes provocades per l’aigua, que ens obliga a anar en fila d’indi. Després de l’ascens per aquest interessant corriol, el camí vira a l’esquerra i es torna més ample i planer. Hem d’estar alerta, ja que al cap d’uns centenar de metres hi ha un trencall a mà dreta que s’enfila muntanya amunt.

Pugem torrent amunt fins trobar un trencall a la dreta

Pugem torrent amunt fins trobar un trencall a la dreta.

El camí que hem d’agafar és ample, però està molt malmès i es fàcil passar de llarg. De totes maneres, si en equivoquem, aniríem a parar a la pista forestal per sota del castell. El camí de la dreta es porta en pocs metres al corriol de la font del Llop, el qual hem d’anar cap la dreta fins arribar a una torrentera que la travessa (la mateixa que havíem deixat després de la font del Ferro). Si ens fixem bé, a l’esquerre, paral·lel al torrent cap amunt, hi ha un petit sender, que passa pels arbres fins on s’entreveu el final del bosc. El sender s’acaba a la pista forestal que porta al Castell, però nosaltres tombem a l’esquerra per un sender més ample que l’anterior, una drecera que ens portarà directe al monòlit del collet de Burriac.

El camí està molt malmès i és fàcil no veure'l i passar de llarg

El camí està molt malmès i és fàcil no veure’l i passar de llarg

forestal, agafem, a l'esquerra un sender que farà drecera.

Quan arribem a la pista forestal, agafem, a l’esquerra un sender que farà drecera.

A l’esquerra del monòlit podem veure una pista, que porta dalt del Castell i que la van crear quan el van restaurar. Però aquesta l’agafarem de tornada. Davant del monòlit comença el sender de tota la vida, que ens permetrà l’atac al castell, un ascens pronunciat, que estones cal grimpar i que ja des de bon començament ens permet gaudir unes impressionant vistes del Maresme sud i del Barcelonès. No tardem gaire a veure les primeres pedres del castell, una grimpada més i arribem a la porta d’entrada.

Comença l'atac al castell.

Comença l’atac al castell.

Com estem a la cara sud, la vegetació és més seca.

Com estem a la cara sud, la vegetació és més seca.

Avancem lentament, ja que el corriol es molt estret.

Avancem lentament, ja que el corriol es molt estret.

Aviat podem gaudir de les impressionants vistes.

Aviat podem gaudir d’un primer tastet de les impressionants vistes.

El Castell està molt net, hi ha una persona que es dedica fer el manteniment. Per sorpresa, la torre de l’homenatge resta oberta, ja que la utilitzen per desar els estris. Des d’allà, podem observar les impressionants vistes tant cap a Mataró, com a Barcelona i fins i tot, en dies especialment clars i sense contaminació, es pot veure Mallorca, però avui no hem tingut sort, a l’horitzó hi ha una línia de núvols blancs. No és d’estranyar que el seu enclavament fou estratègic durant segles. El l’època romana fou una fortificació, calia protegir els diferents ports de la costa, a més a més, en la vessant sud de la Muntanya de Burriac, en el terme de Cabrera de Mar es troben les runes del que fou el poblat ibèric d’Iluro. Hi ha referències del castell des del segle XI. Es va anar ampliant durant els segles XII i XIII fins la darrera ampliació datada al segle XV donà l’aspecte actual del castell. Quedà en desús al segle XVIII i l’ermita fou tancada el 1836. Des de llavors el castell visqué un enrunament progressiu fins que els anys 90 fou restaurat per l’empresa concessionària de l’autopista i adquirit per l’ajuntament de Cabrera.

I un cop dins del castell les vistes són encara millors.

I un cop dins del castell les vistes són encara millors.

Diuen que els dies clar es veu Mallorca, però nosaltres no hem tingut sort.

Diuen que els dies clar es veu Mallorca, però nosaltres no hem tingut sort.

La senyera del castell és pot veure des de la costa.

La senyera del castell és pot veure des de la costa.

Km 2

Hem aprofitat per dinar i descansar mentre els petits juguen pel castell. Ara toca fer el camí de tornada. Sortim per la porta i agafem cap l’esquerra el corriol, que ens portarà a unes escales que donen a la pista que baixa per una pendent molt forta fins el monòlit. Llavors, tombem a l’esquerra direcció Cabrera de Mar, fins trobar el revolt on hi ha el sender que hem utilitzat a l’anada. Baixem pel corriol paral·lel al torrent, fins trobar el sender de la font del Llop, però aquest cop continuem per l’esquerra en un paratge que promet ser molt obac, però a mesura que pugem, es torna més obert i sec. Després d’uns centenar de metres de forta pujada per un sender estret, arribem a la Feu, on podrem gaudir d’unes vistes precioses d’Argentona i del Castell. A partir d’aquí, comença un lleu descens per una terra més humida.

De tornada agafem la pista que neix de les escales que hi ha a la dreta de la torre de l'homenatge.

De tornada agafem la pista que neix de les escales que hi ha a la dreta de la torre de l’homenatge.

La pendent és molt forta i molts nens baixen de cul.

La pendent és molt forta i molts nens baixen de cul.

Agafem la pista a l'esquerra fins arribar al sender per on hem pujat.

Agafem la pista a l’esquerra fins arribar al sender per on hem pujat.

Però un cop arribem al sender de la font del Llop, tombem a l'esquerra.

Però un cop arribem al sender de la font del Llop, tombem a l’esquerra.

Un cop a arribem a la Feu, podem contemplar unes vistes precioses del castell.

Un cop a arribem a la Feu, podem contemplar unes vistes precioses del castell.

Km 3

El corriol continua més planer a estones més obertes i altres més tapades. Hem de vigilar amb les cruïlles. Si agafem qualsevol trencall que trobem fins a arribar a la pista forestal, a l’esquerra ens portarà a Cabrera de Mar. Quan estem a prop del turó dels Cirers, travessarem un torrent i la vegetació es tornarà un altre com molt feréstec, amb grans bolets a les vores del camí. Si anem amb precaució, podrem observar un petit i tapat corriol de només de cinc metres de llargada que ens porta a la amagada font del Llop, que també ens l’hem trobat seca.

Hi ha un munt de bolets gegants.

Hi ha un munt de bolets gegants.

Però, hi ha un munt de rossinyols, camagrocs i trompetes de la mort. Però per si de cas, aquests millor no menjar-los.

Però, hi ha un munt de rossinyols, camagrocs i trompetes de la mort. Però per si de cas, aquests millor no menjar-los.

El camí segueix planer, aviat bé un trencall i nosaltres agafem el corriol dret que baixa, de sobte apareix un altre trencall i unes roderes de bicicleta ens convida a tombar també la dreta, en principi aquest és el camí que hauríem de seguir, però en realitat ara és una torrentera no apte pels nens, ja que és estreta, té una gran pendent i unes roderes molt profundes. Així que decidim donar una volta d’un quilòmetre i seguir pel sender de l’esquerra. El camí s’eixample i comença l’ultima pujada que ens portarà a ran del cim del turó de Matacabres fins a la pista forestal.

A estones el paisatge es torna selvàtic.

A estones el paisatge es torna selvàtic.

Km 4

Agafarem la pista forestal a mà dreta i baixarem ben bé un quilòmetre, fins arribar al final d’un fort revolt on, una mica tapada hi ha, a mà dreta una altra pista, amb una cadena per barrar el pas als cotxes i una senyal que els hi prohibeix el pas. Com no passen els cotxes, les pista està un xic abandonada, amb força reguerots produïts per la pluja i les bicicletes, Cal anar amb compte amb les fortes pendents, de tant en tant algú s’emporta un espant, al relliscar per culpa del sauló.

CastellBurriac130MuntNens111014

Els cirerers d’arboç estan carregats de boníssimes cireres.

Arribem a la pista forestal i tombem a la dreta direcció Argentona

Arribem a la pista forestal i tombem a la dreta direcció Argentona

Deixem la pista principal i agafem una on els cotxes no pode circular.

Deixem la pista principal i tombem, a la dreta, per una on els cotxes no poden circular.

Km 6

Seguim baixant fins arribar a Argentona. Agafem el carrer a mà dreta que ens porta,  fins el torrent de la Feu, que al matí hem fet de pujada. Torrent avall deixarem enrere la font del mig, travessarem el carrer i seguirem el torrent fins arribar a la font Picant que avui l’hem trobat tancada.

La pista ens portarà directament a Argentona.

La pista ens portarà directament a Argentona.

La font, datada a principis del segle XX comercialitzava l’aigua gasificada d’una mina, es troba al final d’un passeig arbrat, tancat per un barri modernista de ferro forjat. El recinte de planta semicircular delimitat per un mur de pedra vista, que imita un mur de rocalla. Actualment la font està precintada perquè té un alt contingut de metalls pesants.

La font Picant, malgrat o raja aigua per problemes sanitaris, és un lloc d'una gran bellesa.

La font Picant, malgrat no raja aigua per problemes sanitaris, és un lloc d’una gran bellesa.

Km 7

Pujarem el carrer dels Cirers fins l’avinguda Burriac i, a mà dreta, al fons del carrer, veurem la font del Mig, d’on hem sortit aquest migdia.