Fitxa 3b

LA TEMPERATURA

Les molècules que formen els cossos es mouen contínuament i de manera desordenada. Aquest moviment s’anomena agitació tèrmica. La temperatura mesura el grau d’agitació tèrmica de les molècules d’un cos.
Per mesurar la temperatura es fan servir els termòmetres. En meteorologia es fa servir principalment el termòmetre de màxima i mínima, que proporcionen les temperatures extremes assolides durant un temps determinat.

La temperatura de l’aire és una de les varibles més importants. Segons els seus valors, el clima és fred, temperat o càlid. Com ja saps, la temperatura va variant al llarg del dia. com que la variació diürna pot ser força gran, a vegades s’utilitza la temperatura mitjana.

Però a vegades la sensació biològica de fred o calor que tenim no correspon amb la temperatura real de l’aire, altres factors com la humitat relativa o la força del vent poden influir-hi molt. En un lloc amb altes temperatures i alta humitat, al nostre cos li costarà molt eliminar l’excés de calor, ja que la suor no pot evaporar-se (sensació de xafogor).

LA HUMITAT

A l’atmosfera hi ha sempre una determinada quantitat de vapor d’aigua que prové de l’evaporació de l’aigua en estat líquid que es troba a la superfície del planeta (rius, oceans, transpiració de les plantes, etc.) i que és originada per la radiació solar.


Aquesta quantitat d’aigua present a l’atmosfera és la humitat, i varia segons el lloc i el moment. Una massa d’aire no pot acumular quantitats il·limitades de vapor. La humitat de l’aire es mesura amb els higròmetres i els psicròmetres.

Humitat absoluta:
Quantitat de vapor aquós, en grams, contingut en un metre cúbic d’aire.

Humitat relativa:
Relació entre la quantitat de vapor d’aigua contingut en un volum d’aire i la que aquest contindria si estigués saturat. S’expressa en tant per cent (0 = sequedat absoluta; 100 = saturació).

Per a cada temperatura, l’aire pot contenir una determinada quantitat màxima de vapor d’aigua per m3, anomenada humitat de saturació. Com més alta és la temperatura , una quantitat més gran de vapor d’aigua pot contenir l’aire abans d’arribar al punt de saturació. Quan l’aire està saturat i es refreda, una part del vapor d’aigua es condensa i forma petites gotetes.

Quan el sòl està més fred que l’aire que hi ha a sobre, aquest es refreda ràpidament i no pot mantenir en estat de vapor tota l’aigua que conté, la qual es condensa sobre les partícules de pols en suspensió que hi ha a l’aire. El conjunt d’aquestes gotetes formen les boires, boirines i bromes, que només són núvols a nivell de terra.

Les precipitacions s’originen pel refredament del vapor d’aigua que conté l’aire. El vapor, en refredar-se, es condensa i forma gotes que a partir d’un determinat diàmetre cauen a terra atretes per la força de la gravetathumidex1 índice



Leave a Reply