Benvinguts al meu meteoblog!

Hola!

Aquest blog ha estat creat per una optativa de 2n d’ESO de l’institut Domènech i Montaner. En aquest blog parlarem sobre la meteorologia. Espero que aprengueu molt amb aquest blog i el disfruteu!

Moltes gràcies

climatologia_01

Fitxa 1

La climatologia estudia les condicions meteorològiques mitjanes per a llargs períodes de temps (més de trenta anys) en les diferents regions geogràfiques. No s’ha de confondre amb la meteorologia.

Els elements del clima són els fenòmens i les quantitats que permeten descriure l’estat d’una part de l’atmosfera. Són la temperatura, la humitat, els vents, la pressió, l’ennuvolament, les precipitacions, etc.

Els factors del clima són característiques pròpies de la superfície terrestre que condicionen el clima d’una determinada zona. Entre aquestes destaquen la latitud, l’altitud i la continentalitat.

La meteorologia estudia l’atmosfera i els fenòmens que s’hi produeixen. La capa de l’atmosfera on es produeixen els fenòmens atmosfèrics és la troposfera.

El temps meteorològic és l’estat de l’atmosfera en un moment i en un lloc determinat. Així, són incorrectes expressions com ara “El clima d’ahir va ser…” o “El partit d’ahir fou suspès per les males condicions climatològiques”. També és incorrecte el comentari “El temps està canviant”.

D’acord amb aquestes definicions, direm que el clima de Barcelona és de tipus litoral amb hiverns suaus, malgrat que en algun dia concret es poden enregistrar temperatures molt inferiors a les pròpies de regions més continentals.És sabut que el sistema que genera el clima mundial és complex. Aquest sistema inclou, a més de l’atmosfera, els oceans, la criosfera (àrees cobertes de gel), la superfície terrestre, l’aigua dolça, la vegetació i l’energia procedent del Sol

.europa4

Fitxa 2

-Encara que més endavant tractarem detalladament tots els factors climàtics, la causa fonamental de la gran diversitat de climes arreu del món és la forma esfèrica del nostre planeta. Això fa que l’energia solar rebuda a la superfície terrestre es reparteixi d’una manera molt desigual.

La insolació és la quantitat de raigs del Sol que incideixen en un lloc; es pot mesurar pel nombre d’hores que el Sol il•lumina un lloc determinat. L’estiu i l’hivern es produeixen perquè hi ha una diferència important entre la quantitat de raigs solars que arriben a l’hemisfer nord i a l’hemisferi sud. Quan en un és estiu a l’altre és hivern.
El diferent escalfament solar de la superfície terrestre produeix aire càlid a les zones tropicals i aire fred a les polars. Les diferències de temperatura provoquen diferències de pressió que fan moure l’aire, és a dir, que produeixen vents, els quals conformen l’anomenada circulació general a l’atmosfera que, en definitiva, consisteix a repartir l’excés d’energia de les regions tropicals portant calor a les zones polars.
La circulació general a l’atmosfera resulta, no obstant això, molt complexa a causa del moviment de rotació de la Terra i de les diverses menes de superfície (terra, mar, muntanyes…) del nostre planeta.esta insol

Fitxa 3a

-Els elements del clima són els fenòmens i les quantitats que permeten descriure l’estat d’una part de l’atmosfera. Són la temperatura, la humitat, els vents, la pressió, l’ennuvolament, les precipitacions, etc.
PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
Tots els cossos que hi ha a la Terra tenen un pes. L’aire també té un pes. Es coneix per pressió atmosfèrica, el pes de l’aire sobre una superfície determinada. Per mesurar la pressió es fa servir el baròmetre.
En meteorologia es fan servir com a unitats de mesura l’hectoPascal (hPa) i el mil•libar (mb), que, de fet, són equivalents.

MAPA ISOBÀRIC
Quan veiem per televisió la informació meteorològica, habitualment se’ns mostra el mapa del temps o mapa isobàric (també anomenat mapa de superfície). Aquest és l’element més important, a l’hora de fer, per part de l’home del temps, la predicció meteorològica.
Aquest mapa ens mostra, gràcies a les línies isòbares, els punts on hi ha igual pressió, o millor dit, hi haurà, ja que estem parlant de previsions. A la nostra zona la pressió “normal ” és de 1.013 mb.

LECTURA DEL MAPA:
>1013 pressió alta = Bon temps, temps assolellat. El centre d’altres pressions s’indica amb una A (anticicló).
1013 pressió normal = Temps variable o estable.
< 1013 mb pressió baixa = Temps plujós. El centre d’altres pressions s’indica amb una B o D (depressió o borrasca)
En un Anticicló els vents giren en el sentit de les agulles del rellotge.
En una borrasca o depressió els vents giren en el sentit contrari de les agulles d’un rellotge.
• isòbares molt juntes… vent fort
• isòbares separades vent fluix o calma
• isòbares rectes… tendència a inestabilitat

map3

Fitxa 3b

LA TEMPERATURA

Les molècules que formen els cossos es mouen contínuament i de manera desordenada. Aquest moviment s’anomena agitació tèrmica. La temperatura mesura el grau d’agitació tèrmica de les molècules d’un cos.
Per mesurar la temperatura es fan servir els termòmetres. En meteorologia es fa servir principalment el termòmetre de màxima i mínima, que proporcionen les temperatures extremes assolides durant un temps determinat.

La temperatura de l’aire és una de les varibles més importants. Segons els seus valors, el clima és fred, temperat o càlid. Com ja saps, la temperatura va variant al llarg del dia. com que la variació diürna pot ser força gran, a vegades s’utilitza la temperatura mitjana.

Però a vegades la sensació biològica de fred o calor que tenim no correspon amb la temperatura real de l’aire, altres factors com la humitat relativa o la força del vent poden influir-hi molt. En un lloc amb altes temperatures i alta humitat, al nostre cos li costarà molt eliminar l’excés de calor, ja que la suor no pot evaporar-se (sensació de xafogor).

LA HUMITAT

A l’atmosfera hi ha sempre una determinada quantitat de vapor d’aigua que prové de l’evaporació de l’aigua en estat líquid que es troba a la superfície del planeta (rius, oceans, transpiració de les plantes, etc.) i que és originada per la radiació solar.


Aquesta quantitat d’aigua present a l’atmosfera és la humitat, i varia segons el lloc i el moment. Una massa d’aire no pot acumular quantitats il·limitades de vapor. La humitat de l’aire es mesura amb els higròmetres i els psicròmetres.

Humitat absoluta:
Quantitat de vapor aquós, en grams, contingut en un metre cúbic d’aire.

Humitat relativa:
Relació entre la quantitat de vapor d’aigua contingut en un volum d’aire i la que aquest contindria si estigués saturat. S’expressa en tant per cent (0 = sequedat absoluta; 100 = saturació).

Per a cada temperatura, l’aire pot contenir una determinada quantitat màxima de vapor d’aigua per m3, anomenada humitat de saturació. Com més alta és la temperatura , una quantitat més gran de vapor d’aigua pot contenir l’aire abans d’arribar al punt de saturació. Quan l’aire està saturat i es refreda, una part del vapor d’aigua es condensa i forma petites gotetes.

Quan el sòl està més fred que l’aire que hi ha a sobre, aquest es refreda ràpidament i no pot mantenir en estat de vapor tota l’aigua que conté, la qual es condensa sobre les partícules de pols en suspensió que hi ha a l’aire. El conjunt d’aquestes gotetes formen les boires, boirines i bromes, que només són núvols a nivell de terra.

Les precipitacions s’originen pel refredament del vapor d’aigua que conté l’aire. El vapor, en refredar-se, es condensa i forma gotes que a partir d’un determinat diàmetre cauen a terra atretes per la força de la gravetathumidex1 índice