LA VEU COM A EINA DE PODER

 

 

 

 

UN ARTÍCLE  D’ ARA COELLI

Reflexions dels últims 17 anys de la meva vida dins l’ámbit de la pedagogia musical

300x300-1

Jo sempre he cantat, sempre… ma mare em recorda cantant quan era un bebé, igual que fa ara el meu fillet d’un any i mig; clarament canta… però en el meu camí, no va ser fins als 21 anys que vaig posar fil a l’agulla, i vaig començar a rebre classes de veu de la ma del meu estimadíssim Jordi Parellada a l’Aula de Música moderna i Jazz de Barcelona. Amb ell vaig aprendre la importància del caràcter respiratori de la veu, de la inversió en el temps que suposa el no tenir pressa a l’hora de respirar, lanecessitat d’integrar aquella respiració costo-diafragmàtica de manera que esdevingui inconscient i involuntària. Buscant el vibrat natural de la veu, Waaaaaah!!! semblava que busqués el Sant Grial dins meu! Quan el vaig trobar vaig entendre tantes coses. Tantes! A les hores cantar va esdevindre algo més, algo molt més fort, sagrat, transformador…

I entendre que allò tenia una base mecànica, que hi ha una mecànica fonatòria, una física acústica del cos, sintetitzant molt, però que hi ha una columna d’aire que amb la tonificació òptima de la musculatura auxiliar respiratòria, fa que els plecs vocals es puguin dedicar a traduir l’aire en so, i no a patir la urgència del diafragma per tornar al seu lloc de repós, amb la conseqüent pressió infraglòtica! a l’hora que aquest so s’articula dins la caixa de ressonància que esdevé el crani, amb tots els seus recons i reconets… waw!! La veu s’amplia…

Era com un preciós secret descobert! Un tresor infinitament valuós. Per fí cantar era un plaer, i no un esforç!! Sentia que podia cantar a nivell tècnic, (gairebé) qualsevol cosa! Em sentia tan poderosa!

Desde les hores, respirar, anclar, relaxar, les sirenes, les mirenes, les vocalitzacions de tot tipus, el Twang, el Belting, el Cry, la veu parlada, plegs fins, gruixuts, els atacs glòtics, el vel del paladar, i un munt de consceptes, colors i qualitats intrínseques del estudi de la veu cantada han estat els meus aliats i companys de camí, any rere any, aprofundint, integrant, reinventant… ells i tots els discs de cantants valuoses, “les meves profes virtuals” com les anomenava.

La veu és una eina maravellosa, si la cuides, la mantens calenta, l’enforteixes… és realment agraïda. Creix, pren flexibilitat, amplia el seu registre, troba els seus colors… i et condueix a través de la musicalitat, la creativitat i la bellesa a una altre registre del seu ús que és la seva capacitat transformadora en el món de les emocions, l’embaràs, el part, la vida!

La funció del cant a nivell neurològic i simplificant molt, crea un equilibri entre l’activitat del cervell antic o reptilià amb el del cervell modern o neocòrtex. Diuen que tots dos cervells operen conjuntament quan cantem, sense inhibir-se l’un a l’atre com passa en altres activitats humanes. Sabem que la música pot canviar la química del cos en qüestió de segons, pot ser conductora d’estats catàrtics, transpersonals, introspectius, relaxants, i un llarg etc. Dependrà de com es vehiculitzi. I doncs quan la músicalitat ve d’una mateixa que no serà capaç de trasformar!

Després jo també vaig parir a casa, en un perfecte part mamífer! I va ser la rendició final a les capacitats de la meva veu. La veu com a eina de poder i expressió en el part. Com diu Michel Odent a “El Bebé es un Mamífero”; Este cambio de estado de conciencia traduce con toda evidencia la reducción del control del neocortex. Entonces es cuando la futura madre se libera de todas las inhibiciones, osa gritar, abrir sus esfínteres, olvida lo que ha aprendido, olvida lo que es cultural, lo que es “conveniente”…

Vaig agraïr la meva formació tècnica al llarg de les hores de contraccions, vaig cridar i cridar i cridar, sense defallir, i ho vaig fer a conciència. Va ser la eina clau, la eina de poder. Em sentia forta i acompanyada de la meva veu, sentia que podia viure totes les contracciones que vinguéssin, una rere l’altre. Ara, quan ho recordo, penso en lo impressionant del cos,lo fort, savi i valent que resulta. Recordo que dins la meva bombolla pensava; “ah mira!, això és del que parla l’Odent…”.

Ara Coelli

 

50323_130370340471249_1782525787_n

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *