POBRESA ENERGÈTICA

pobresa-energeticaSap molt de greu i malauradament passa sovint, que no parem atenció a la misèria, als qui estan al caire de la pobresa més absoluta, només quan passa una desgràcia com la mort d’aquesta pobra dona de Reus, la gent es mobilitza.

Aquesta però, no és pas l’única mostra de pobresa energètica i de l’altra, no ho oblidéssim pas, però és clar, fins que no hi ha un succés remarcable no passa res, el gran públic com algú anomena a la societat, no reacciona i els polítics que legislen en aquests temes tampoc.

Els temes aquests, ocupen sovint part de les meves tertúlies habituals amb amics i companys que senten la política com a quelcom viu i necessari per ajudar als nostres conciutadans, ens emprenyem sovint també en veure la passivitat dels qui fan alta política i en viuen.

Si aquests s’aturessin a pensar com es pot mantenir una família amb 600 € i pagar llum, aigua, gas i lloguer, com pot fer-ho per sobreviure una persona gran amb tan sols 300 €, però és clar, això és demanar massa, és més senzill haver fet la societat del subsidi, que només ha ajudat al vividor i l’esquenadret, ja que això ha significat per ell un sobresou.

Mentrestant les grans companyies amb el vistiplau dels governs vinga a enriquir-se, tot gestionant els serveis bàsics, com si fossin un luxe, apuja que apujaràs uns serveis, que les persones que van perdent poder adquisitiu, cada cop en poden fer menys ús, fins que ja no se’n poden permetre gens i els hi tallen el subministrament i van perdent qualitat de vida i se’ls hi nega la dignitat.

Tornant al cas d’aquesta pobra dona, ningú s’ha preguntat com és que serveis socials li pagava el rebut de l’aigua i en canvi no li pagava el de la llum? El que ha vist de primera mà com funcionen els esmentats serveis, ho comprèn perfectament, ja que malauradament sembla que arreu hi ha la mateixa dinàmica, amb les excepcions que calguin.

Una bona teràpia per a tots aquests que tenen la butxaca ben plena i es dediquen a l’alta política i a la gestió dels serveis socials de torn, seria que provessin de viure un parell de mesos amb el sou mínim interprofessional, amb l’import dels ajuts socials o essent molt benèvol, amb menys de 1.000 € al mes.

Manel Mayor                                                        17 de novembre de 2016

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *