DE ROTTENMEIERS I ALTRES HISTÒRIES (SEGONA PART)

burocracia-forges

Veient el rumb que anaven agafant els fets, decideixo que el millor seria jubilar-me, en aquells moments estava a punt de fer als seixanta, però noi, em trobo el mateix entrebanc de sempre, sóc autònom, i amb tota la mala grapa, manca de sensibilitat i d’educació, em diuen que fins els seixanta-tres no hi ha res a fer.

El cas és, que quan per fi vaig cap a engegar els tràmits de la meva jubilació, la funcionària de torn, em va fer sentir pràcticament com un delinqüent, que per cert, no era pas la mateixa de tres anys enrere, però sí que era el mateix establiment, a la meva ciutat.

Per sort, tal com he comentat més d’un cop, m’envolta molt bona gent, que a més a més també m’estima, doncs bé una d’aquestes persones, que jo també m’estimo molt, em va dir: si em vols creure a mi, demana hora a Girona i te’n sortiràs més bé i nois: paraula de santa, em varen tractar correctament, amb una exquisida amabilitat i facilitant-me tots i cadascun dels tràmits.

Malauradament, encara no tots els funcionaris que estan de cara al públic, són d’aquest tarannà, però si ho comparem amb temps passats, d’aquests, dels bons, es pot dir que n’hi havia cap ni un.

A la meva vida professional em vaig haver de relacionar contínuament amb funcionaris del departament d’indústria, tant quan era de titularitat estatal, com després que va ser de titularitat de la Generalitat.

Evidentment em vaig trobar de tot, però cada cop va anar a millor, no diré noms però sí que faré esment d’un senyor que per documentació d’expedients elèctrics havia de tractar amb ell, va ser el primer que vaig veure que tractava a la gent com a persones i amb una amabilitat a prova de bomba.

I ja per acabar aquesta sèrie, fer esment d’una funcionària també d’aquest departament, que quan jo la vaig conèixer era molt jove, jo també ho era i el darrer cop que la vaig veure era la cap de departament. D’ella volia destacar a part de la seva gran i exquisida amabilitat, la seva habilitat per fer-ho tot fàcil.

Bé, volia deixar constància que de funcionaris i funcionàries n’hi ha de bons de dolents i d’altres senzillament incompetents.

 

Manel Mayor                                                       16 d’agost de 2016

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *