NO VAL A BADAR

1-114

Jo diria que ja n’hi ha prou de dir bestieses i el que hem de fer, és anar per feina. Ara i en aquests moments, el més important és la unitat, que no la uniformitat, però alerta, no tenim pas tot el temps del món, molt al contrari, tenim pressa, molta pressa, per treure’ns aquest dogal del coll i espolsar-nos el jou que ens té fermats al poder d’un estat, que ens maltracta de totes les maneres possibles i no ens vol deixar ser el que som, mentrestant, els que no volen deixar la moma, s’esplaien a gust.

El senyor Duran i Lleida, no pot estar una setmana seguida, sense dir-ne alguna de grossa i darrerament les diu de l’alçada d’un campanar. Sovint, pot donar la sensació que arrossega una miopia política, certament exagerada o que es creu de debò, que la majoria de catalans som curts de gambals, en realitat, res de tot això; el que li passa, com ho diria… tal vegada, com ho expressaven els vells d’abans, vol guardar el cul i conservar la panxa plena.

Però no ens creguéssim pas, que el senyor Duran és l’únic, que diu aquestes bestieses, n’hi ha molts d’altres de panxacontents, que com que viuen en el seu món, sovint aïllats de la realitat, s’han arribat a creure que la pobresa no existeix, aquest no és pas el cas del senyor Duran, ell sí que ho sap, que n’hi ha de pobresa i cada cop més, el que passa, és que tant se n’hi en fot, mentre ell i el seu cercle vagi bé, tot i tothom va bé.

Per tot això i per altres realitats, s’ha de recordar, que el nostre País és el que és i que no es pot permetre el luxe, de què l’escanyin més del que ho fan en aquests moments, per això és tan important, viure el món real o dit d’una altra manera, arremangar-se, baixar al carrer i barrejar-se amb la gent.

S’ha criticat molt des de certs mitjans i alguns amb molta duresa, la intervenció del President d’ERC, simplement, perquè l’Oriol Junqueras va tenir la gosadia, de dibuixar el nostre país tal com és, de despullar la realitat crua i dura de la nostra gent, mostrant les seves mancances i fent una crida a totes les forces polítiques i socials, alertant-nos, que no podem mirar cap a un altre cantó i dient de manera clara i planera, que no podem construir un nou país, sense mirar la nostra gent i governar el dia a dia, mentre anem construint les eines d’estat, que ens han de permetre bastir la nova República.

Avui, no vull pas polemitzar ni amb llistes separades ni llistes úniques, però sí que vull parlar d’allò que els mitjans no ho volen fer. Em sembla que és molt evident i això s’ha dit moltes vegades, que amb l’estat espanyol, només es pot negociar d’igual a igual, per tant em sembla que sens dubte, el que no podem fer és crear estructures d’estat, sota la legalitat espanyola, des de la CUP en diuen desobediència i des d’ERC exercir la independència i en això estem…

 

Manel Mayor                                                             07 de desembre de 2014

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *