AUDÀCIA, NO COVARDIA!

920933

El senyor Rull i els seus, darrerament estan molt envalentits, sembla fins i tot que s’han cregut que son els manaies del procés cap a la independència. Senyors, seria convenient que baixessin del pedestal al qual s’han enfilat i fessin memòria d’allà on eren, el matí de l’onze de setembre de 2012, sense necessitat d’anar més lluny en el temps. Els hi vull recordar humilment, que en aquesta data, encara estaven instal·lats en el més pur dels autonomismes i que va ser el poble que els va fer tocar de peus a terra i se’n varen adonar, que o pujaven al carro de la independència o els cavalls els hi passarien pel damunt.

Tothom sap, perquè el poble té molta memòria, que durant aquests darrers trenta anys, vostès han estat els reis de l’ambigüitat i uns veritables artistes fent la puta i la ramoneta. Em plau recordar-li tot això, senyor Rull, perquè se’n adoni que la societat catalana, és prou madura,  perquè no se la tracti com si fos menor d’edat. També li voldria fer avinent, que des de les eleccions de la tardor del 2012, rara vegada els hi hem sentit a dir la paraula independència, han fet servir estat propi i altres succedanis per estalviar-se l’esmentada paraula… Ja sabíem que eren molt hàbils, però també pequen de fatxendes i sovint obliden que el poble català no és pas ruc.

Tot aquest pròleg em serveix, per deixar-li clar que aquestes motos que ens vol vendre, no les hi comprarem pas. S’han entestat de manera molt hàbil, a fer-nos creure que unes plebiscitàries, només es poden fer amb llista única, cosa que sap que no és certa, es poden fer llistes separades i amb una part de programa comú, que no és altra, que la proclamació de la independència, si senyor Rull, perquè per negociar s’ha de fer d’igual a igual, ja que tots sabem que amb l’estatus actua, la negociació és d’amo a súbdit i les conseqüències ja les coneixem de sobres. Per tant, el que ens cal i de manera urgent, es la convocatòria d’eleccions que convertirem en plebiscitàries i declarar la independència, a partir d’aquest nou escenari, ja s’avindrà tothom a negociar, ah… No em voldria pas oblidar, d’una de les motos que ens vol vendre, el reconeixement internacional senyor meu, no el tindrem fins que no siguem un país independent, fer creure que es pot fer quan encara no haguem mogut fitxa, és enganyar a la gent de manera prou descarada.

Ja per acabar, només fer-li avinent que per fer política, s’ha de ser audaç i valent a més a més de ser assenyat i també faltaria més, posar per davant els interessos del país, a les prioritats particulars i de partit. Tot això que li dic a vostè, ho faig extensiu al nostre President, el senyor Mas, perquè vegi que n’hi ha d’altres, que si saben, perquè s’han de convocar eleccions plebiscitàries.

 

Manel Mayor                                                                    19 d’octubre de 2014

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *