INDEPENDÈNCIA SI O SI

ctan

Habitualment parlo amb molta gent i des de fa molts de mesos, la pregunta que m’han fet més sovint, és si arribaríem a votar el 9N, gent de totes les edats… Aquesta setmana, però, ha estat diferent, la gent que em trobo pel carrer, està francament decebuda, de fet com jo mateix. Per això sentint certes manifestacions que ens arriben del Govern, em fa l’efecte que ens prenen a tots plegats per idiotes i aquí van mot equivocats, la societat catalana ha demostrat ser molt madura i no es deixarà enganyar fàcilment.

Ahir a la nit, vaig mirar un tall del col·loqui, tertúlia o com en vulgueu dir, que es feia al 3 24, amb la presència del senyor Rigol, ex- President del Parlament de Catalunya; en aquest programa o en el tall que jo vaig veure, es volia minimitzar el fet d’haver canviat el format de la Consulta, de fet fins i tot el periodista Pere Cardús, va tenir la barra de dir que no hi havia diferències palpables. Ell sabrà quins interessos defensa, les diferències ja les hi diré jo: és una consulta sense cens, que s’ha de refiar exclusivament de voluntaris, que en comptes de comptar amb gairebé tres mil col·legis, no passarem de vuit-cents i en moltes poblacions, ni tant sols hi haurà col·legis electorals, li semblen poques diferències senyor Cardús? De fet, la diferència que hi ha amb les consultes populars, és que aquesta la convoca el Govern i les altres, unes plataformes formades per aquest fi. Més diferències encara, tot aquest procés, des de l’acord del desembre passat, ha gaudit d’un consens impecable, fins i tot per acordar l’esquizofrènica triple pregunta… I ara el govern amb el seu President al capdavant, tira pel dret i decideix prescindir del tant preuat consens.

No és pas, però, l’única cosa que em preocupa, m’angunieja la persistència de voler fer unes eleccions plebiscitàries, amb llista unitària, però no se’ns diu amb quina finalitat. M’explicaré, la meva preocupació s’ha agreujat, després d’escoltar les manifestacions del senyor Carles Viver i Pi-Sunyer, dient que les plebiscitàries havien de ser per fer una declaració d’independència i no una reforma constitucional. És per mi molt evident, que tant insigne i distingit magistrat, no enraona pas de franc i ahir, tot veient el programa més amunt esmentat, em va semblar llegir entre línies, que el senyor Rigol apuntava cap aquí, anem en compte, doncs, no sigui que ens portin a l’hort, ja que tot aquest procés el vàrem engegar, per aconseguir la independència.

Com a punt final, ja que crec que segurament m’he allargat molt, voldria deixar clar que tant jo com a persona individual, i com membre del partit al qual milito, estaré fent costat, donant tot el meu suport i mirant d’aixecar l’ànim dels meus conciutadans, perquè tot aquest procés vagi endavant. Voldria deixar clar que el més important és el què, seguidament el quan i en darrer lloc el com. Dit d’una altra manera, eleccions per declarar la independència, el més aviat millor, i en llista única o per separat, ja que això darrer és el menys important.

 

Manel Mayor                                                                         16 d’octubre de 2014

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *