ARGUMENTS

DSCF7097

Les paraules diuen el que diuen i no van més enllà, però tenen el seu veritable significat, dins el seu context, fora d’ell poden canviar el significat i el sentit que se’ls hi ha volgut donar. Dic tot això, perquè hi ha qui és molt aficionat a treure les paraules de context i fins i tot a tergiversar-les.

L’unionisme continua sense arguments i a manca d’aquests, utilitza la desqualificació, l’insult, l’amenaça i el menyspreu més matusser. Acusen als independentistes, de manera reiterada i continuada, de tenir i generar odi envers Espanya.

Començaré a rebatre els seus diem-ne arguments? Els hi personalitzaré uns fets que ens son molt comuns, entre gran quantitat de catalans, que volem la independència del nostre País i em permetran que utilitzi lleugerament la ironia. Mirin odio tant Espanya, que em vaig casar amb una espanyola, una noieta extremenya, que va venir a viure a la meva població, allà on vaig néixer, d’això en fa quatre dies com aquell que diu, gairebé quaranta anys ja, doncs ella aquesta dona que ha compartit la seva vida amb mi, estima la seva terra d’origen com és natural i a la terra que la va acollir, naturalment la té com a seva i lluita per ella. Odio tant Espanya, que estimava enormement a un dels meus avis vingut de la llunyana Andalusia, que com és ben normal, estimava aquella terra que el va veure néixer, però també estimava aquesta com a pròpia i la defensava a capa i espasa, d’ell també vaig  aprendre a estimar la meva terra.

Crec que he deixat ben clar, que al meu cor no hi té cabuda aquest odi que se’m suposa. En quan al menyspreu, aquest té resposta ràpida i contundent, aquest sentiment és germà de la fatxenderia i cosí germà de la ignorància. En quan a l’amenaça, sàpiguen i tinguin ben clar que el meu poble, la por que li podia quedar,  l’ha arraconada completament i si algú flaqueja pel camí, ja li donarem suport, per foragitar les seves temences. L’insult és l’argument de qui no en té i amb pocs mots està explicat i la desqualificació, podríem dir que és germana de la tergiversació i la manipulació.

Per acabar, encara que sé que no servirà de gaire, per qui ho vulgui saber, aquests que volem la independència de Catalunya, no volem maltractar a ningú, no volem fer els hi, el que ens varen fer a nosaltres, volem un estat de ciutadans, no de súbdits i aquí hi té cabuda tothom, no tenim ni volem generar odi, volem treure’ns el jou que ens té captius.

 

Manel Mayor                                                         12 d’Agost de 2014

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *