RAIMON

Raimon

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No voldria passar pas per pedant, que no ho soc, ni tampoc per cregut, que no ho soc de cap de les maneres, ni tampoc em crec posseïdor de cap veritat absoluta, tant sols de la meva.

Tot això ve a tomb, d’aquelles declaracions de Raimon, en les que deia que no és independentista, perquè no ho veu clar. En primer lloc he de manifestar, que de cap de les maneres vull imposar el meu punt de vista, solament que des de la meva lògica, que és tant respectable com qualsevol altre, m’han sorprès enormement les paraules i reflexions de l’admirat Raimon, de fet he quedat astorat per la seva contundència.

No voldria pas imposar-li el meu criteri, res més lluny de la meva intenció, simplement vull fer unes reflexions, en primer lloc, reiterar la meva admiració per Raimon i lloar la seva tasca cultural de primer ordre, que ha dut a terme durant tants anys i que sembla que no té pas la intenció d’abandonar-la, també expressar des de la meva modesta opinió, que la millor manera de preservar la nostra llengua i la nostra cultura, és esdevenint un estat lliure i sobirà, d’altre forma anomenat independent, com les nacions normals, vaja.

Sé, n’estic completament segur, que s’aixecaran veus que em replicaran, que malgrat que no ho som l’hem preservat prou bé, llavors la meva resposta és clara i contundent: però a quin preu? Amb quanta precarietat? Ens han calgut talents extraordinaris, lideratges i activistes audaços,  per preservar-la de manera gairebé heroica.

Fent memòria en el temps, em trobo que a mi, a tota la meva generació, fins a arribar pràcticament als meus fills, se’ns va privar completament de l’ensenyament de la nostra llengua i la nostra cultura, cosa que l’estat que ens té sotmesos, ho està intentant novament, per això mateix m’han deixat astorat aquestes paraules, dites per aquell que mitjançant les seves cançons varem conèixer l’Ausiàs March, en Joan Roís de Corella entre d’altres.

Sortosament, els meus fills no ho han hagut de patir com jo, i el meu desig és que no ens torni a passar mai més. Malgrat que políticament estiguem tant allunyats, continuaré mantenint la meva admiració per en Raimon cantant i en Raimon poeta.

Ja per acabar, voldria deixar clar, que vull ser independent, no solament per l’assumpte cultural i lingüístic, però si que son molt importants per a mi i de fet és el que m’ha fet escriure aquestes línies.

 

Manel Mayor                                                                  12 de Juny de 2014

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *