CANTS DE SIRENA

10450039_10204044520378032_7379132849904692322_o

Segurament, com que d’anys ja en tinc uns quants, veig les coses en general i la política en particular, des d’una òptica diferent a la dels més joves, jo ja les he vist de tots colors i per tant la meva perspectiva és diferent, així com la meva capacitat de creure’m, als polítics de l’altiplà en particular i a les classes dominants en general.

De ben segur, que alguns dels que teniu la paciència de llegir els meus escrits, us preguntareu, que coi vull dir, que a què em refereixo, doncs ni mes ni menys, que al discurs esquerrà, que sembla que qui el pronuncia en és amic, que ens comprèn, que fins i tot és republicà com nosaltres… Però això dura, fins que ens hagut de menester o ja ens han vençut.

Hi ha persones i grups de persones tossuts, però res i em refereixo a absolutament res, no és tant tossut com la història, que es va repetint cíclicament, encara que no ho faci de manera exacte, però ho fa de forma molt semblant.

Per no anar massa lluny, podríem començar pels temps de la República, que havia de ser Catalana i va acabar essent la Segona República Espanyola. Quan es va proclamar aquesta, ens estimaven fins l’infinit, eren els nostres germans… Quan varen aconseguir els seus objectius, de sobte varem passar a ser egoistes, provincians, separatistes estúpids, gent en la que no es podia confiar… Fins i tot l’Azaña i en Negrín, varen arribar a dir, ja durant la guerra civil, que era preferible que Franco guanyés la guerra, que haver-se d’entendre amb els catalans.

Al final de la dictadura, tres quarts del mateix, i quan els hi va semblar que catalans i bascos, tenien masses ambicions, van i munten el 23 de Febrer i ja més recentment, la màxima autoritat del PSOE, ens diu acatarem l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya… I tots sabem com va acabar, i no en van tenir prou, que els demòcrates de tota la vida, els hereus d’en Franco, per si algú ho ha oblidat, ens l’acaben de mutilar, via Tribunal constitucional.

Vistos tots aquests precedents, algú dona crèdit a tots aquests cants de sirena, provinents de l’altiplà i rodalies?

Tota aquesta extensa reflexió, és produïda pel neguit que em crea, l’enorme candidesa de molts dels meus conciutadans i que el rebuig  que ens mereix la Monarquia, no ens ha de fer entrar en el debat, Monarquia o República Espanyola, que ja s’ho faran, sinó que la nostra preocupació s’ha de centrar, en la creació de la nova República Catalana, un cop això si, sigui referendat pel poble de Catalunya.

Voldria deixar clar, perquè ningú en faci lectures esbiaixades, que tot això ho vaig començar a escriure, el dijous d’aquesta setmana que estem acabant i que ho he reprès avui, quan he disposat del temps adient per fer-ho.

 

Manel Mayor                                                                  7 de Juny de 2014

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *