DONES I HOMES

Sovint m’agrada sentir, la visió que les dones tenen del món, de la política, dels problemes socials, del dia a dia… I sobretot m’agrada veure les solucions que hi aporten.

És molt evident que tot això ho fan i ho veuen, de manera diferent a com ho veiem el homes, això no és pas dolent ni molt menys, és enriquidor i complementari. La igualtat de gèneres va per aquest camí, doncs no pel fet de tenir els mateixos drets, hem de ser iguals, error imputable en igual mesura, a feministes ultra radicals i a masclistes excloents, tot i que les postures d’ambdues parts siguin radicalment oposades.

És bo que siguem diferents, doncs això ens fa complementaris i en certa manera també ens atrau i no em refereixo a l’atracció sexual, que també, però no és pas aquesta la qüestió a la que em vull referir.

De tot això en guardo una experiència inesborrable, però malauradament molt curta i jo encara tinc la sensació, de que va ser més curta encara. Em refereixo a la meva relació humana i política, amb una persona molt estimada, una amiga que va deixa un forat, més que un forat, un enorme esvoranc, impossible d’omplir, em refereixo a l’estimada amiga Claudia.

La meva relació amb aquesta dona extraordinària, va ser molt diversa i extensa, va des de la nostra forta amistat –que compartia amb la meva dona i els meus fills- a la nostra relació política, cultural i social.

Quan hom parla d’una persona que ja no és entre nosaltres, corre sempre el risc d’idealitzar-la, en soc molt conscient, però tot i així, m’hi arrisco sovint, de fet cada cop que escric quelcom sobre la Claudia. Aquesta dona menuda d’aparença fràgil, desprenia una força extraordinària, tenia alguna cosa que la feia tremendament captivadora, probablement aquells ulls meravellosos, que desprenien una alegria desbordant i que a mi m’indicaven puntualment el seu estat d’ànim.

Ja veig que m’he allargat massa, però he deixat clar allò que volia dir, lo que enriqueix el ser complementari, només fer un petit incís, cal que hi hagin més dones, que vulguin formar part de la vida política, del nostre entorn, local, comarcal i nacional.

 

Manel Mayor                                                          19 de Març de 2014

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *