ESTIMAT SANT FELIU – 1ª PART

10118_1233381835209_1249061168_682567_1795154_nRecordant una conversa recent, m’ha vingut al cap l’evolució de la ciutat que em va veure néixer. Una població que ha fet la progressió a l’inversa, en comptes d’anar endavant ha anat enrere de manera francament alarmant.

En parlar de Sant Feliu de Guíxols, no pretenc pas fer un tractat d’història, sinó simplement anar desgranant els fets, tal com em venen a la memòria i que per tant no han de ser necessàriament del tot tal com els descriuré.

Anant cap als meus primers records d’infantesa, torno a veure la vila amb multitud de fàbriques de suro, les quals donaven feina a la major part de la població, no em refereixo als temps de màxim esplendor d’aquesta indústria, estic parlant ja dels anys cinquanta. Els empresaris, els amos d’aquestes fàbriques, els uns eren alemanys o d’origen alemany, d’altres eren de classe benestant i també hi havia els que van fer fortuna amb el règim i també  naturalment aquells petits empresaris de tota la vida.

Paral·lelament comença a venir turisme, un fenomen que havia començat amb el “glamour” dels actors de hollywood a l’hotel de la Gavina. Els estiuejants que venen cap a aquestes latituds, son gent benestant, son gent rica , tant els estrangers com els que venen de Barcelona. Aquests darrers son de classe alta, o bé son dels que s’han fet rics amb el règim i fins i tot hi ha militars o ex militars que han fet fortuna. Es comencen a construir hotels pels visitants estrangers i xalets pels del país.

Veient aquesta exposició, es pot pensar fàcilment que aquesta ciutat es francament una població pròspera i que la primera part de la meva narració, son ganes de tocar la pera, però no és pas així ni de lluny i intentaré explicar perquè.

El fenomen aquest del turisme va en augment, i es comença a produir un fet que amb el temps ho capgirarà tot, durant tot el mes d’Agost es produeix una veritable invasió de turistes francesos, que fins hi tot ens porta a anomenar el mes d’Agost, el mes dels francesos. Aquests fets desencadenen la febre de la construcció, amb la consegüent demanda de mà d’obra (ja hem entrat a la dècada dels seixanta), cosa que produeix una migració dels obrers de les fàbriques cap a la construcció i dels empresaris tapers cap als hotels. Encara som als temps en que érem la capital de la Costa Brava.

Aquesta bogeria del turisme massiu, fa creure a aquests nous empresaris de l’hostaleria i la restauració, que treballant sis mesos poden viure tot l’any, però tot l’any a ritme de gent benestant, i a sobre es creuen que els estrangers son ximples i comencen a substituir cambrers i cuiners professionals,  per gent sense preparació, amb la finalitat d’estalviar despeses en sous i obtenir més beneficis. I per si això no fos suficient, ni ha d’altres que comencen a treballar a molt baix cost, quantitat en comptes de qualitat. Des de les hores, aquell turisme que només desapareixia el mes d’agost, se’n va anar definitivament. Però encara som als anys seixanta i no s’han carregat del tot l’indústria del suro , el turisme encara té activitat i el comerç és viu.

 

Manel Mayor                                                          29 de Març de 2013

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *