EL PRINCIPI DEL CAMÍ

Vull creure que el camí que estem a punt d’emprendre, ja no té volta enrere,que ara si que va de bo. Estem en un moment històric que no podem deixar passar, no voldria ser tràgic, però crec que és ara o mai, o tirem endavant o desapareixem com a poble.
No sé si estic amb la vena transcendental, o és que la realitat és així, veient lo envalentits que estan els de la classe dominant espanyola… tot pot passar. De fet des de la fosca dictadura,que no els veia tan arrogants.
D’acord que els catalans ens hem tornat un poble poruc a base de rebre de valent, que probablement hem acabat confonent el seny amb la por, perquè cada cop que hem aixecat el cap, ens han engegat garrotada, i llavors per tenir-nos quiets,ens han donat quatre engrunes i tots contents. Però ara han vist que amb això ja no ens hi conformem pas, i aleshores fins i tot les engrunes ens volen prendre.
Ara és l’hora de ser valent, de tenir tot el coratge que calgui. Però cal ser conscient que ningú ens ajudarà, i ningú és ningú, no ens donaran pas res, tot allò que estiguem disposats a conquerir, ho haurem de prendre, i cal estar preparats per trobar-nos tota mena d’entrebancs, hem de saber que l’enemic es a fora però també a dins, recordar que la cinquena columna és ben activa, que ens cal reconèixer-la a cada instant, i una cosa encara més important, que aquest camí cal fer-lo cada dia, sense pausa, a la velocitat que marquin els esdeveniments, doncs la llibertat no es conquereix d’un dia per l’altre, sinó que cal conquerir-la dia a dia.
Tal vegada m’equivoqui, però allò que uns quants ja trenta anys enrere, creiem que era l’única sortida, i a la vegada ho veiem molt lluny, ara és molt a prop, tal vegada no l’objectiu, però si el procés, no ens podem encantar i hem de llençar totes les pors.
L’Estat ens ha declarat la guerra, i som ells o nosaltres, aquest cop però no és que no podem perdre, es que hem de guanyar, però no una batalla, sinó la guerra sencera, hem de tornar a escriure la història de la nostra nació, la nostra història, perquè la història només la escriuen els vencedors.

Manel Mayor                                                                   31 de Juliol de 2012

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *