EL DRAMA DELS REFUGIATS

images-cms-image-000455830Avui tot dinant, tot i que no paro gaire atenció als espots publicitaris, ho he fet en un que té la intenció de conscienciar-nos de la gravetat de l’estat dels refugiats de la guerra de Síria i m’ha sortit aquesta expressió de l’ànima: potser que esteu fent tard!

Tots els que teniu la paciència de seguir-me en aquest bloc i llegir les meves reflexions i segurament algun disbarat que altre,  sabeu que no és pas el primer cop que parlo del tema.

Aquest terrible drama dels refugiats, és producte directe de l’enorme hipocresia de l’alta política europea, ja que ha estat mirant cap a un altre cantó, d’ençà que va començar la sagnant guerra de Síria, sí, quan encara només era la criminal matança del govern de Baixar al-Assad, però és clar, implicar-se en aquest conflicte a on no hi havia petroli en joc, era demanar massa, resultava més senzill fer l’orni, fer veure que no passava res, no fos que el gegant rus que és el seu principal aliat s’emprenyés…

I va començar el terrible èxode de milers de refugiats que fugien de la barbàrie de la guerra, però les grans eminències de l’alta política mundial, no varen valorar la magnitud de la tragèdia i es feien els milhomes en grans declaracions de solidaritat, volent a més a més posar en evidència als més reticents a acollir a aquesta gentada… fins que la casualitat o no, els hi dispara les alarmes i decideixen fer la crida de la por i decideixen confinar a tota aquesta gent que fuig, a Turquia, permeteu-me la ironia macabra, l’exemple de democràcia i solidaritat continental.

Sé que no és políticament correcte, però ho havia de dir, com també manifestar que no han après res de l’èxode de refugiats del nostre país que fugien cap a França cercant la llibertat fugint del feixisme i que en arribar al país veí es van trobar confinats en camps de concentració.

Manel Mayor                                                   29 de novembre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

“TRIPLETA MÀGICA”

_dsc0367 _dsc0654_dsc0498

No sé si pot semblar molt exagerat, però per a nosaltres i tant va ser una jornada històrica, un vespre en el qual vàrem celebrar el nostre primer aniversari, acompanyats de dues colles grans com Xicots de Vilafranca i Castellers de Figueres, que a més a més són dues grans colles, ja només per aquest motiu, tots preveiem que seria una gran diada, però és que a més a més també, s’hi van afegir per ajudar i participar d’aquesta gran festa, membres d’Esperxats de Banyoles, Maduixots, algun amic de Minyons de Santa Cristina i també una bona representació dels Angelets del Vallespir.

Amb tot aquest acompanyament de luxe, no podíem pas fallar i no ho vàrem pas fer, no només això, sinó que amb només un any de vida, aquesta colla va aconseguir una fita mítica, l’anomenada tripleta màgica: Torre de 6 (2d6), tres de sis (3d6) i el quatre de sis (4d6).

Pe nosaltres, per aquesta joveníssima colla castellera, Els Castellers de les Gavarres, serà una diada molt difícil d’oblidar, durant poc més de dues hores, vàrem impregnar la vila de Caldes de Malavella, d’un fort ambient casteller i tots els que formem part de la família castellera en vam gaudir d’allò més.

Una Diada que per nosaltres va començar a Cassà, va passar per Llagostera i va concloure a Caldes de Malavella, els tres municipis que ens donen suport i ens subvencionen i que sense el seu ajut, difícilment hauríem aconseguit aquestes fites ni ens haguéssim plantejat aquests reptes.

Tota aquesta celebració va concloure amb un sopar de germanor i una bona estona de bona música, per acabar de fer festa grossa.

PD. Els més castellers ja haureu notat que no era la tripleta màgica, sinó que era la tripleta de sis i tot i que és una exageració, per a nosaltres ha estat tan important com si hagués estat la màgica, he deixat passar unes hores a veure si em renyaven i no ho han fet.

Manel Mayor                     20 de novembre de 2016

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

POBRESA ENERGÈTICA

pobresa-energeticaSap molt de greu i malauradament passa sovint, que no parem atenció a la misèria, als qui estan al caire de la pobresa més absoluta, només quan passa una desgràcia com la mort d’aquesta pobra dona de Reus, la gent es mobilitza.

Aquesta però, no és pas l’única mostra de pobresa energètica i de l’altra, no ho oblidéssim pas, però és clar, fins que no hi ha un succés remarcable no passa res, el gran públic com algú anomena a la societat, no reacciona i els polítics que legislen en aquests temes tampoc.

Els temes aquests, ocupen sovint part de les meves tertúlies habituals amb amics i companys que senten la política com a quelcom viu i necessari per ajudar als nostres conciutadans, ens emprenyem sovint també en veure la passivitat dels qui fan alta política i en viuen.

Si aquests s’aturessin a pensar com es pot mantenir una família amb 600 € i pagar llum, aigua, gas i lloguer, com pot fer-ho per sobreviure una persona gran amb tan sols 300 €, però és clar, això és demanar massa, és més senzill haver fet la societat del subsidi, que només ha ajudat al vividor i l’esquenadret, ja que això ha significat per ell un sobresou.

Mentrestant les grans companyies amb el vistiplau dels governs vinga a enriquir-se, tot gestionant els serveis bàsics, com si fossin un luxe, apuja que apujaràs uns serveis, que les persones que van perdent poder adquisitiu, cada cop en poden fer menys ús, fins que ja no se’n poden permetre gens i els hi tallen el subministrament i van perdent qualitat de vida i se’ls hi nega la dignitat.

Tornant al cas d’aquesta pobra dona, ningú s’ha preguntat com és que serveis socials li pagava el rebut de l’aigua i en canvi no li pagava el de la llum? El que ha vist de primera mà com funcionen els esmentats serveis, ho comprèn perfectament, ja que malauradament sembla que arreu hi ha la mateixa dinàmica, amb les excepcions que calguin.

Una bona teràpia per a tots aquests que tenen la butxaca ben plena i es dediquen a l’alta política i a la gestió dels serveis socials de torn, seria que provessin de viure un parell de mesos amb el sou mínim interprofessional, amb l’import dels ajuts socials o essent molt benèvol, amb menys de 1.000 € al mes.

Manel Mayor                                                        17 de novembre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

NO ME’N SÉ AVENIR

img023He quedat sorprès, esglaiat, astorat… no sé quin adjectiu seria més escaient per expressar el meu estat d’ànim, en comprovar les greus mancances lectores d’aquest nostre equip de govern, segons es desprèn de les seves manifestacions a Diari de Girona i a radio sant Feliu, la veritat és que no me’n sé avenir.

Tot perquè es treu a la llum el que diu un document signat pel regidor d’hisenda, document que corrobora les manifestacions de MES, que s’ha limitat a exposar uns fets, que són els següents: durant el Ple Municipal de 29 de setembre s’aprova el que segueix:  Modificar l’acord d’aprovació del compte General per l’exercici 2015 de 29 de

setembre de 2016.

On deia:

– El compte de resultat econòmic patrimonial, que dóna un estalvi de….. 9.350.133,54 €

Ha de dir:

– El compte de resultat econòmic patrimonial, que dóna un estalvi de….. 4.113.564,97 €.

I aquests són els cinc milions que tan molesta que s’hagin fet públics i segons el document que encapçala aquest escrit es demostra que la publicació de l’Àncora, el bloc de Mes i la notícia de Diari de Girona, no és cap invent de quatre eixelebrats, sinó que simplement és una exposició de fets que no han criminalitzat a ningú, ni ho han pretès en cap moment.

Manel Mayor                                     10 de novembre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

ENS CAL POSAR SENY

faldilla-1D’ençà de la presentació del pla de viabilitat per a l’aparcament de La Corxera, que molts considerem un nyap, l’opinió pública està que bull i per acabar-ho d’adobar, la presentació per sorpresa d’un projecte de remodelació urbanística al Passeig Rius i Calvet de la nostra ciutat, que per cert, s’havia de presentar per Setmana Santa, no la que ve sinó la passada, ha acabat d’accelerar l’efervescència ciutadana.

De tot això, en faig les meves reflexions i unes quantes preguntes: remodelació urbanística al Passeig Rius i Calvet? Aparcament soterrat o en superfície? Al Passeig o a La Corxera? En comptes de tantes remodelacions a mitges i tants de pegats, hauríem de fer unes quantes reflexions i jo hi vull exposar les meves.

Ens cal repensar el passeig, un passeig que entre tots hem permès que s’anés degradant i l’hem de repensar de dalt a baix, el dels Guíxols i el del Mar, passant pels Jardins Juli Garreta i la barana de mar, ens cal però repensar-lo entre tots i fer un pensament més o menys profund, per aclarir-nos d’una vegada per totes i pensar que Sant Feliu de Guíxols no és Barcelona ni per aproximació, ni Blanes ni Lloret.

El que vull dir, és que no ens cal aquesta dèria de copiar i que probablement ens cal reprimir aquest afany de mimetisme i crec que definitivament cal que tornem a ser ganxons, sí, aquests espècimens estranys de l’extrem del Baix Empordà, els habitants del municipi menys empordanès de la comarca, manera de ser de la qual jo particularment me’n sento molt orgullós.

Per dur a terme tot el que he esmentat, ens cal participació ciutadana i un ampli consens polític, per deixar d’una vegada per totes de fer el ximple i aparcar aquests egocentrismes crònics, que en res beneficien al gruix de la nostra ciutadania, que al cap i a la fi són els que han portat els regidors a formar part del Consistori de la nostra Ciutat.

Encara que no ho hagi esmentat explícitament, en el  fet de repensar el nostre passeig, evidentment haurem de tenir en compte que en fem amb els cotxes, mirant de no perjudicar excessivament ni a veïns ni a comerciants.

Manel Mayor                                 06 de novembre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

REP EL MEU SUPORT

thumbVoldria donar el meu ferm suport a l’Alcaldessa de Berga, a la Montse Venturós, entre altres coses, perquè ha demostrat una total coherència amb el seu discurs i allò que va prometre als seus votants, sense importar-li les conseqüències.

Ho voldria deixar ben clar, si més no, per no generar equívocs ni malentesos, que és el que sòl passar quan el llenguatge és ambigu o poc clar.

No és pas que estigui en contra o dit d’una altra manera, no és que sigui contrari a complir o a fer complir la llei, no, tot i que no estic d’acord al fet que s’esgrimeixi el concepte de la llei hi és per complir-la, sense cap mena de matís, ja que em recorda altres temps, en els quals l’únic argument per justificar les arbitrarietats, les injustícies i els crims d’estat, era aquest, la llei s’ha de complir, així ho marca la llei… voldria fer palès, que les lleis que són injustes, que no compleixen amb les expectatives perquè són ambigües o bé han quedat desfasades, s’han de canviar i si això no és possible perquè el legislador s’hi nega, aleshores s’han de desobeir per forçar la seva revisió i vull remarcar l’expressió: “revisió”, ja que l’objectiu no és fer lleis a mida sinó revisar-les.

Tot aquest preàmbul, encara que a algú li pugui semblar llarg i feixuc, el crec absolutament necessari perquè s’entengui el meu punt de vista o si voleu la meva veritat.

Ja fa temps que en comptes de solucionar o intentar-ho dins el camp de la política, els conflictes d’aquesta mena (polítics) s’estan portant als jutjats, amb la qual cosa els conflictes s’agreugen en comptes de solucionar-se, quan la mera assenyada de fer-ho seria mitjançant el diàleg, sí, allò que alguns (molts) han oblidat o bé i això encara és més greu, ho confonen amb el monòleg o bé parlem però només d’allò que jo vull o del que em convé…

Dit tot això, voldria fer palesa la coherència de la Montse Venturós, que per molt que no militem allà mateix, es fa mereixedora del meu suport i per què no, de la meva admiració.

Manel Mayor                                                     04 de novembre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

SENSE MANIES

600-parkingAl Ple d’aquest mes d’octubre, el punt estrella, si més no perquè va ser el més debatut, sense cap mena de dubte va ser el referent a l’aparcament de la Corxera, encara que de moment només estigui en marxa l’estudi de viabilitat.

Avui però, deixaré la meva opinió sobre el tema per a un proper escrit i em centraré en el tarannà d’aquest equip de govern, una manera de ser i de fer, que va des de la desqualificació, al menyspreu i a la prepotència i vorejant gairebé l’insult.

Voldria fer esment de les pujades de to del senyor Muñoz, que demostren que quan no té prou arguments per rebatre les afirmacions de l’adversari polític, passa a aixecar la veu i a menysprear l’oponent.

El portaveu del govern municipal, el senyor Vilà, encara és més punyent, sense anar més lluny, en la seva rèplica als arguments esgrimits per l’oposició, va ignorar completament els arguments del senyor Albó, malgrat que aquest hagués fet un gran desplegament de dades i per descomptat d’arguments ben fonamentats i simplement va replicar a la senyora Ligero.

Del regidor d’urbanisme, tothom coneix el seu tarannà i la seva poca tolerància envers els que li porten la contrària, segurament per això mateix, no replica els temes que ell mateix ha exposat i li passen la responsabilitat al portaveu del govern.

Per si no n’hi hagués prou, varen demostrar abastament la seva incapacitat per a la transparència i la seva ignorància del significat de la participació ciutadana, ja que deixen entreveure que per ells, l’esmentada participació s’ha de limitar a votar cada quatre anys.

Tot plegat com ja deuen suposar, fa els plens molt difícils de pair, donat que pel que sembla no li donen la importància que es mereix, ni al ple com a òrgan màxim de poder municipal, ni a la resta de regidors que formen part del consistori, que no ho oblidem, representen igualment als ciutadans de Sant Feliu de Guíxols, malgrat que no formin part del govern.

Manel Mayor                                                 30 d’octubre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

CACERA DE BRUIXES

forcadell-efe-620x349

El vistiplau dels partits unionistes envers la manipulació del TC, que nega la sobirania del Parlament de Catalunya, deu ser conseqüència de creure que aquest parlament és de fireta i de resultes d’això els seus parlamentaris també ho són. Si fossin conseqüents i tinguessin un mínim de dignitat, haurien de dimitir, ja que cobrar el que cobren per ser parlamentaris de fireta…

Ara que estem en plena cacera de bruixes, Carme Forcadell, Artur Mas, Francesc Homs… aquest cap de setmana per obra i gràcia del PSOE, serà investit Mariano Rajoy i com a conseqüència d’aquest fet, podríem assistir al desmembrament del PSOE o el que vindria a ser pràcticament el mateix, la ruptura de la federació PSC-PSOE al cap de quaranta anys i una possible crisi amb les federacions basques i valencianes.

Tot plegat per una fixació crònica, producte d’un nacionalisme encarcarat, retrògrad i sectari, que professen tant el PP, com una part molt important del PSOE. Nacionalisme que els ha empès a menystenir l’estabilitat del partit i un canvi al govern espanyol, a la possibilitat d’un referèndum a Catalunya com a concessió a un pacte d’investidura, tot plegat molt lamentable.

La fugida endavant del PP, secundada pel PSOE per activa uns cops i per passiva d’altres, comença amb la llarga manipulació de l’Estatut, primer al Congrés Espanyol per part del PSOE i després al TC per part del PP, aquesta darrera, un cop aprovat el migrat Estatut que en va quedar, tant pel Congrés com pel Senat i ratificat en referèndum a Catalunya.

Del 2010 ençà que no parem, des del moment que els jutges del TC porten la política pel que fa a Catalunya, menyspreant el que decideixen els parlamentaris, que de fet són els únics representants del poble, ja que aquest els ha elegit, que hem entrat en una cursa frenètica, en la qual se’ns volen canviar les regles sobre la marxa i se’ns volen imposar unes lleis que es manipulen a la carta…

Manel Mayor                                                     25 d’octubre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

POLÈMIQUES A BARCELONA

pero-cap-franco_1670243122_34681291_1200x800És ben bé que Barcelona en aquests darrers temps, s’està convertint en focus de polèmiques variades, que si apartaments turístics, que sí el monument d’en Colom, que si l’estàtua del dictador…

Però de totes aquestes polèmiques, em centraré en les estàtues del dictador i de la victòria, la feixista és clar, tot això al Born, que sincerament serveix per empastifar el centre de cultura i memòria històrica.

Ens surten els senyors del govern municipal, que això a altres llocs també s’ha fet i és cert, però se n’obliden d’unes dades molt importants i jo diria que fonamentals. A Alemanya, els nazis han estat jutjats com a criminals de guerra i moralment se’ls hi ha llevat tota dignitat i només aleshores, s’han fet exposicions semblants.

A l’estat espanyol a l’Espanya de la transició i la suposada democràcia borbònica, no s’ha jutjat a ningú pels crims comesos durant la dictadura, i no només això, sinó que als que queden, l’estat els està protegint perquè no puguin ser jutjats per la magistrada argentina a instàncies dels defensors de la memòria històrica i no només això, sinó que ni tan sols han tingut la dignitat d’anul·lar els judicis sumaríssims, que embruten la memòria d’innombrables lluitadors per les llibertats, coneguts i anònims, entre ells el president assassinat

Només amb aquestes modestes dades, els hi hauria de caure la cara de vergonya als promotors de la citada exposició, ja que els assassinats pels criminals de la dictadura, com a mínim es mereixen un respecte.

Vist el que hem vist, ja no sabem si aquesta gent és molt ignorant, cosa que dubto o que probablement provenen del cantó fosc.

Manel Mayor                                                   18 d’octubre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

NO TOT HO HEM FET BÉ

dscf7988Em fa l’efecte o si més no en tinc la sensació, que durant molt de temps he escrit i he opinat sobre el camí que ens ha de dur cap a la independència, de manera molt apassionada i ja se sap, la passió sempre pot estar mancada de raó.

Que perquè dic això? Doncs perquè crec que he deixat d’analitzar alguns aspectes, que a primera vista poden quedar mig amagats o tal vegada havia d’haver estat més subtil, perquè ben mirat, tot està farcit de subtileses.

Tenim en general la tendència d’obviar allò que no ens perjudica a primer cop de vista, però amb la calma de la reflexió, tots els matisos surten a la llum. No, no estic en estat filosòfic, sinó que crec que aquest pròleg era estrictament necessari, per deixar clar el meu punt de vista, en quelcom tan important com l’esdevenidor del nostre País.

Tot el que ha quedat reflectit en els paràgrafs anteriors, era  estrictament necessari per fer totalment entenedor, el que vull expressar a continuació. Estem en aquests moments, en una confrontació total entre govern de l’Estat i govern de Catalunya, fruit de l’absència total de diàleg entre les dues parts i l’anàlisi radica en com s’ha arribat a aquest atzucac.

Fem un salt en el temps i situem-nos quaranta anys enrere, de fet tampoc tot és tant i tan diferent, ja hi ha els nacionalistes catalans que volen la independència sí o sí, al preu que sigui, encara que s’hagi de fer servir la violència (la lluita armada), hi ha també els nacionalistes de dretes, als quals només els interessa la llengua i poca cosa més, els podríem anomenar nacionalistes autonomistes, en contraposició a les forces d’esquerres, centrades aquestes sí, en una certa autonomia política i encara n’hi ha uns altres, d’esquerres també, però que van més enllà, són els partidaris de la Confederació Ibèrica i com a mal menor, d’una Federació de Nacions Espanyoles, molts d’aquests ho consideren un primer pas cap a la independència total.

Però que hi tenim a l’altra banda? Ni més ni menys que un nacionalisme radical, arrebossat amb tota l’herència del franquisme, que evidentment domina tot el poder i té tota l’experiència per poder exercir el joc brut i la mentida per norma. De fet, els que ens varen encolomar la sacrosanta constitució, gairebé a punta de pistola, perquè de fet era o això o traiem l’exèrcit al carrer, tot plegat molt democràtic. Perquè quedi clar del tot, quan faig esment del nacionalisme, no em refereixo només a la dreta hereva del franquisme, sinó a tota la dreta i a l’esquerra que també ha governat.

Deixeu-me que faci l’esment encara que sigui només de passada, que un poble oprimit durant molt de temps, té tendència a generar una mena de complex d’inferioritat, molt difícil de treure’s de sobre, de fet només s’aconsegueix a base d’autoestima juntament amb el pas del temps. Res a veure amb el victimisme, que és una arma per amagar les incapacitats pròpies.

El resultat és el que tots sabem, els partidaris de la confederació hem esdevingut independentistes, de fet alguns ja optàvem per aquesta opció fa molts anys, fins i tot abans de la paròdia de cop d’estat, però hem comès un error, hem deixat que els nacionalistes de banda i banda, es fessin els amos de la situació i hem aconseguit que els d’aquesta banda es passessin per alt molts dels passos i els de l’altra s’anessin radicalitzant més en la seva postura de negació total i prepotència institucionalitzada.

Un error molt greu ha estat el no reconèixer que Catalunya és una nació i a partir d’aquí negociar i per part d’aquesta banda, no saber arribar als indecisos ni als que mai s’havien arribat a plantejar aquesta situació.

I ho deixaré aquí, que m’he allargat molt més de l’habitual.

Manel Mayor                                                16 d’octubre de 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari