Exposicions

 

Aquest mes de novembre ha estat un mes molt especial. A principis de novembre quedava penjada una bona mostra de les fotografies que he estat fent últimament. El meu agraïment a Jordi Aligué per la confiança que m’ha fet, per tal de poder mostrar el meu treballa a l’espai Carles Hac Mor de L’estació és allà. Fins a finals de gener es pot visitar i em fa molta il·lusió poder-hi acompanyar a la gent que s’hi acosta. El divendres 22 de novembre es va fer la inauguració. Un acte molt entranyable on em vaig sentir molt acompanyat per força gent, tot i la intensa pluja que queia.

I per si això no fos poc, al mateix temps hi ha una exposició col·lectiva de fotografia, amb cinc molt bons fotògrafs i jo, a Vallgrassa, al Parc Natural del Garraf, que va inaugurar-se el passat diumenge 1 de desembre. Una altra aposta pel meu treball d’en Jordi Aligué, que n’és el director. Un diumenge emocionant i ben acompanyat per la Mercè i diversos companys del taller, ja que també s’inaugurava una exposició preciosa de la companya Montserrat Cardona. Si voleu passar un matí de diumenge o dissabte en un lloc ple de natura i art, no deixeu d’anar a Vallgrassa.

Xamfrà. Volem ser 500!

XAMFRÀ: Música i escena per la inclusió social

05/06/2013  – ONG
Una iniciativa educativa i artística per la inclusió social. Xamfrà és un projecte social i educatiu que fa ús de la música i les arts escèniques per afavorir la convivència i la inclusió social a la comunitat. Treballem per a la inclusió de persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social. Actualment, 300 infants i joves de 24 països diferents participen en les nostres activitats. Visita el nostre projecte en www.xamfra.net

Comparteix a les xarxes socials

Aqui tens el link per si ens pots ajudar a tenir més teamers

Hem recaptat fins avui: 17.171€

1-0 Orgull d’un poble. Ràbia i tristor pels fets.

Em costa molt definir i explicar el que em passa pel cap. Ara mateix estic saturat d’imatges i notícies. Emprenyat pel cinisme d’un Gobierno del Reino de España, que ja no té res a veure amb mi. Temerós per uns esdeveniments que no controlo. Esperançat per un futur millor, gràcies a l’empenta i determinació de tot un poble, sigui quin sigui el resultat.

Ho expreso amb la fotografia, el meu refugi aquests dies.

Santa Fé del Montseny, a mitjans de setembre d’enguany. Un matí de passeig amb el bon amic Pepe, que va donar per fer un bon esmorzar, una bona tertúlia i, com no, un bon grapat de fotografies.

Revetlla de Sant Joan

Una nova revetlla de Sant Joan a Malla, a la Torremagra, amb tota la colla d’Osonencs. Quina sort poder tenir uns amics com ells i passar vetllades tan agradables.

Enguany tocava fer una bona pernilada. Una espatlla de pernil que ens va donar sopar a tots nou i en va sobrar per fer un altre sopar a Sant Julià a mitjans de juliol.

Després de sopar amb calma i molta tertúlia, vam anar a fer una excursioneta nocturna, per pair la teca i el mam. Com ja havíem fet fa un parell d’anys, vam anar a recollir hipèric, per tal de fer el magnífic oli dels cops, que sempre va bé tenir a casa. Amb els lots i els frontals semblàvem aparicions, en mig de la foscor i tranquil·litat dels entorns de Malla.

Pel camí ens esperava una sorpresa. Unes mates de ruda que la Mercè i en Francesc ens regalaven, ja que porta sort a la casa que la té.

Quan vam tornar ja ens esperaven la coca, la llonganissa i el cava.Brindis i bons desitjos i cap a encendre la foguera (a cremar les bruixes!), que en Francesc ja tenia a punt. El vell balancí cremant-se va ser tot un espectacle per a fotografiar.

La Mercè i jo, afortunats, ens hi vam quedar a dormir i al matí, després de tirar alguna foto, va venir la Maria Cobos i entre tots vam preparar l’oli de cops i la Mercè ens va fer un bon arrosset per dinar.

Una trobada més pel record, amb tan bona companyia.

 

Cap de setmana de relax i una gran sorpresa

Realment ha estat un cap de setmana molt difícil d’oblidar. El divendres 26 de maig marxàvem amb la Mercè cap a Begur, on m’havia regalat una estada de dos dies a l’Hotel de Sa Calma. Allà ens ho vam agafar amb molta calma, com no podia ser d’una altra manera.

A la platja de Pals a prendre el solet i passejades tranquil·les per Begur i també per la Gola del Ter a L’Estartit.

El diumenge, 28 de maig, havíem de tornar abans de dinar, ja que la Mercè tenia feina de l’escola.

Arribant a Cardedeu, em va enredar per passar per la Sala Sarau, on suposadament anàvem a recollir la cartera d’en Jordi, que s’havia deixat al Restaurant 100 Setze. Allà, casualment!, ens trobem l’Alfons i la Susanna que m’enreden a entrar cap dins i

…………. Brutal!

Total la coral, cantaires actuals i d’abans, cantant una cançó ….. “En Jaume se’ns en va …..”  a ritme de  “Ton pare no té nas”.

Esperant que entri el presi, per posar-vos a cantar.

Us puc ben assegurar que em vaig quedar petrificat, palplantat, garratibat ……. emocionat, molt emocionat.

Sense saber jo res de res i amb la complicitat de la Mercè, feia més de dos mesos que em preparaven una festa sorpresa, de comiat dels 12 anys de president de la coral. Molta feina i molts bons moments, que acaben amb aquesta magnífica festa. Que més es pot demanar?

Moltes gràcies a tots.

Fent proves d’un vídeo molt emotiu fet per l’amic Beni. Gràcies noi.

Amb la Mercè, la complice i sobretot la patidora d’aquests 12 anys. T’estimo guapa!

Després de la cantada, petons i abraçades amb tota la gent, que era molta, que van voler ser-hi. Tot seguit un bon vermut, una arrossada collonuda, vi i cava personalitzat amb l’imatge més divertida del presi d’aquests 12 anys, unes postres magnífiques de les nostres cuineres i un final de festa brutal.

Va començar amb un vídeo que va editar en Beni, amb la colaboració de l’Isidre, moltes fotografies emocionants d’aquesta etapa de la coral. Molt entrenyable.

Tot seguit vaig haver de fer de tot i més, però va ser molt maco, divertit i entranyable.

A sobre em van fer uns regals magnífics.

L’auca d’en Jaume feta per l’amiga Fina Gelpí. Que gran!

Un entranyable poema de la Dolors Nogueras, que va recitar acompanyada de la flauta d’en Josep Espinet. Molt bonic!

Una preciosa escultura de marbre dedicada i feta per l’artista cantaire, Alfons Riera. Una passada!

I també un val per un cap de setmana sota els estels, al Monestir de les avellanes, on aviat hi anirem amb la Mercè.

I no va acabar aquí, la Junta em va cantar una cançó, les contraltos van cantar la “Maria de les trenes”, una representació de les sopranos van oferir-nos una petita obra ben divertida i per acabar, els amics Torrebastons van fer un petit concert ,on em van convidar a cantar, i una bona colla es van animar a ballar a ritme d’havaneres i valsets.

Tota la Junta. Bé, hi falta en Joan Pallarés que estava pel Perú.

L’Emilio, quin gran director! i molt bon amic.

Una festa insuperable!

Repeteixo, moltes, moltes gràcies.

Setmana Santa amb els amics

Per setmana santa, amb la Mercè, no teníem cap pla, no sabíem pas que faríem. I en un moment van oferir-nos dues propostes, totes ben engrescadores. Els Pibernat, en Josep Maria i la Marta, anaven ells dos sols a Almeria i ens van dir si ens hi apuntàvem. Oi tant!

Els paratges de Cabo de Gata ens van fascinar quan hi vam ser amb els “nens”, fa un grapat d’anys i amb ells dos ens hi entenem bé i és un plaer fer sortidetes.

I llavors els Galo, en Josep Maria i la Montse, també ens van oferir anar un parell de dies a Roses, que ells hi serien tots els dies de festa.

Perfecte! Teníem un munt de dies plens i amb uns grans amics. Enguany setmana santa cau molt alta i val la pena aprofitar-ho.

Almeria. Del dissabte 8, al dijous 13 d’abril.

Marxem amb avió i en Josep Maria ja havia contractat un cotxe de lloguer. Ens allotgem a l’Hotel Costasol, a la capital. No pot ser més cèntric. Perfecte!

Van ser uns dies magnífics, amb molt bon temps, que ens permeté de fer unes bones excursions per tot el Parc Natural del Cabo de Gata, pel desert de Tabernas, a fer el cowboy pel seu poblat de l’oest americà i, per descomptat, per Almeria capital, amb l’Alcazaba, les processons diàries i, sobretot, les tapes, el nostre vici diari a l’hora de sopar.

Alcazaba, Almeria.

La Alcazaba. Molt ben conservat, fa goig de passejar-hi. Almeria.

Pels carrers del barri vell. Almeria.

Casa Puga. Almeria. Tapes llegendàries.

Les dues “majas”. Plaza Vieja. Almeria.

Processó de cada dia. Paseo de Almeria, a tocar de l’hotel. Almeria.

La Isleta del Moro, Cabo de Gata.

La Mercè ben equipada.

Que guapos i ben plantats!

Playa de los Muertos. Carboneras.

Mines d’or a Rodalquilar. Cabo de Gata.

Castell de San Ramón. El Playazo de Rodalquilar.

El Playazo de Rodalquilar. Cabo de Gata.

Cortijo del Fraile. Cabo de Gata.

Església de La Almadraba de Monteleva

Platja de Monsul. Onada petrificada. Cabo de Gata.

Vistes des de la Torre de la Vela Blanca. Cabo de Gata.

Arrecife de Las Sirenas. Cabo de Gata.

Prenent el sol a la platja de Carboneras.

Vista del Far de la punta del Cabo de Gata.

Fort Bravo. Desert de Tabernas.

Tres cowboys al Fort Bravo.

Aquí tots quatre al Saloon. Esperant l’espectacle.

Entren les Cowgirls, a ritme de Can Can.

Vista del Saloon.

 Ben acompanyats dels Cowboys al Saloon.

Els Pibernat tampoc poden faltar.

La Mercè fent colzes a La Cantina del Fort Brtavo.

 

Roses. El dissabte 15 i el diumenge 16 d’abril.

Els homes no hi som!

Amb en Pep i la Montse som especialistes en sortides de setmana santa. Aquest any no tocava, però ells estaven sols i nosaltres també i ens van convidar a anar un parell de dies a l’apartament de Roses. Com sempre ha estat perfecte. Bon menjar, bones xerrades, bon humor i passejades atractives.

El dissabte a la tarda hem anat a Sant Quirze de Colera, abadia benedictina de l’antic comtat d’Empúries, feia temps que no hi anàvem i l’hem pogut visitar per dins. Un lloc fantàstic on ens hi hem ben passejat. De tornada vam parar a Rabós i a Garriguella, on hi havia una fira molt animada.

Un ramat pel camí.

Vaca fotogènica, que s’hi posa bé.

Tenim un cel entremaliat, que ens amenaça.

Ja tenim a la vista l’abadia. Sant Quirze de Colera.

Vista lateral.

Detall del claustre.

Interior de la magnífica església.

Amb la Mercè.

Reflexes a la sortida.

Les noies s’hi posen bé.

Vista des de la torre de l’abadia.

El petit pantà amb vistes a la Serra de l’Albera.

Sant Quirze i les roses.

Detall a Rabós.

Cantonada atractiva a Rabós.

Garriguella.

Batucada a Garriguella.

Batucada a Garriguella.

El diumenge al matí hem fet d’investigadors i no hem parat fins que hem trobat els estanys de Vilaüt. Ens ha costat, però ha valgut la pena i més un any com aquest amb tanta aigua.

De camí als estanys. Un dia preciós.

Després de les fotos, tinc d’atrapar al trio que va davant.

Estanys de Vilaüt. Un paratge molt bonic.

Estanys florits.

La serra de l’Albera a l’horitzó.

Polles d’aigua senyoregen pels estanys.

Aiguamolls i mata baixa. Un paratge excepcional.

Racons d’ombre.

Runes d’una antiga masia.

Ermita de Sant Romà, Rabós.

Lateral amb l’entrada. Sant Romà.

En definitiva, pensant que no aniríem enlloc, vam acabar passant uns dies molt agradables. Natura, passejades, bon temps, i, sobretot, la companyia de dues parelles de molt bons amics, com en queda ben palès amb les fotografies que heu pogut veure.

Amb els osonencs cap a Bilbao

Feia temps que no dúiem a terme una bona excursió tota la colla d’osonencs i fer una visita al Guggenheim de Bilbao, per gaudir de l’exposició sobre els impressionistes americans, va ser una excel·lent excusa. I la idea de marxar tots junts amb una furgoneta que vam llogar, va fer-ho encara més inoblidable.

El dissabte 29 d’abril, ben d’hora, ben d’hora, ens trobàvem tots a la Torremagra, on en Francesc ja havia recollit la furgo i ens fèiem la primera foto abans de començar el viatge, un cop ens vam vestir amb la samarreta especial pel viatge que vaig fer per a tots.

Pujem a la furgo i repartim un cançoner ple de cançons d’en Llach, en Serrat, Raimon i Esquirols, que anem cantant fins que ens en cansem, tot seguint les gravacions que endollem al CD de la furgo. Semble ben bé que anem de colónies!   A la nostra edat!  ha ha ha.

Primera parada gastronómica al Bodegon Ayala a Briñas, La Rioja. Un poblet a tocar l’Ebre i un “meson” a on ens van tractar molt bé i vam menjar de “luju”.

Un vol pel poble per fer baixar les “patatas riojanas” i cap a Bilbao falta gent.

Un cop instal·lats a l’Hotel Photo Zabalburu, senzill i sense ascensor, però net i cèntric, anem a fer un vol pel centre i cap al Casco Viejo. Tertúlies i bon humor, mentre caminem xino xano per anar cap el restaurant  Peña Athletic del Casco Viejo. Un altre encert pel bon menjar i l’ubicació. Quan acabem tornem cap a l’hotel, ja que el dia ha estat llarg i demà tenim feina.

El diumenge al matí, busquem un lloc per esmorzar i trobem un forn de pa i cafeteria, Bertiz, a on ens tracten molt bé i podem atipar-nos a bon preu. Hi tornarem demà. Ens posem en marxa per l’eixample bilbaí, fent la primera parada al magnífic centre cultural Azcuna Zentroa, a on ens aixoplugem d’un bon xàfec que, per sort, durarà pocs minuts.

A les dotze tenim hora al Museu Guggenheim i som allà abans de les onze, fent una passejada pels entorns i admirant el magnífic edifici.

Entrem cap a dins i cadascú al seu aire va recorrent les diferents galeries. Admirats per la magnífica arquitectura i amb sensacions diverses, davant les diferents obres penjades a les diferents sales, va transcorrent el matí. A fora torna a caure una bona pluja.  Abans de les tres de la tarda anem sortint per dirigir-nos a fer un bon dinar. Tenim taula reservada al restaurant Batzoki de Abando, un local acollidor, a on tornem a menjar de meravella i amb un servei professional i molt atent. Ens hem posat en mans de les valoracions del Tripadvisor i de moment els hem encertat tots.

Després de dinar fem una caminada, relaxada i agradable, per la vora de la ria, cap a l’hotel a descansar una horeta i tornem cap al Casco Viejo, pasant per l’Estació de Abando (on comprem loteria, que no ens ha fet mil·lionaris), la Plaza Nueva i la Catedral de Sant Jaume (Donejakue Katedrala), a on fan balls populars a la plaça. Avui volem sopar pintxos i entrem a tres tavernes que ens fan el pes. Hem dinat molt tard i tampoc tenim molta gana, però aquest tipus de menjar dóna peu a fer tertúlia (no ens agrada gens de parlar!) i ens ho passem la mar de bé, prenent txiquitos de xacolí, tastant saborosos pintxos i rient per qualsevol acudit. I xino xano cap a l’hotel, que demà tornarem a recollir la furgoneta per tornar a casa.

El dilluns després d’esmorzar, iniciem la tornada, decidint fer una parada a Navarrete, poble natal de la Mercedes, la mare de la Mercè Bubaré, ja que a tots ens fa gràcia de coneixer i on hi ha un magnífic altar barroc a la seva església.

Carretera de nou fins a Alagon, prop ja de Zaragoza, on en Martí coneix un bon lloc per anar a dinar. Es tracta de l’Hotel Los Angeles i fem un menú molt correcte i ens tracten molt bé. I havent dinat, carretera i manta.

Cap a les set del vespre arriben a la Torremagra a on ens despedim i ens felicitem per una sortida tan agradable, divertida i sobretot, on l’amistat ha estat ben palesa. Hem de tornar-hi, això de la furgoneta ens ha agradat molt.

Ja estem pensant amb la propera.

Els Osonencs: Maria Cobos, Mercè Sàez i Francesc, Maria Rosell i Martí, Montse i Pep, Mercè i Jaume. 

 

Recordant Cuenca amb els Galos – Març 2012

Com cada dos anys, la Setmana Santa del 2012, com passa el temps!, amb els bons amics de Sant Julià de Vilatorta, en Pep i la Montse, vam fer cap a Cuenca.

Un viatge molt enològic i gastronòmic per terres manxegues. Pedres, processons, natura, passejades, cellers, bona teca i sobretot molt bon rotllo prova d’una amistat de molts anys.

Recull de fotografies que mostren aquests cinc dies.

P1060877 P1060934 P1060968 P1060976 P1070002 P1070012 P1070043 P1070044 P1070047 P1070049 P1070067 P1070090 P1070103 P1070138 P1070156 P1070159 P1070169 P1070178 P1070180 P1070182 P1070185 P1070209 P1070210 P1070232 P1070256 P1070330 P1070336 P1070337 P1070341 P1070344

Comencem el 2017 amb bon peu

Enguany vam repetir el “Revellon” a l’Hotel Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, amb tota la colla d’Osonencs, més en Joan i la Pepi, que ja fa temps que celebrem amb ells el Cap d’Any. L’ambient entre nosaltres va ser fantàstic, com sempre. Bon humor, amistat i bon rotllo. Sopar, menjar, beure, riure i ballar …… Que grans que som!

Amb l’Hotel no vam quedar massa contents, era tot igual que l’any passat, fins i tot el menú! però no va ser el mateix. El menjar havia perdut molta qualitat i tot en general ens va semblar pitjor. En fi, per aquest any haurem de buscar un altre lloc. Algunes veus demanaven tornar a l’Hotel Tries de Palamós, per què no? Va ser el primer lloc que vam anar els Torremagres, Crespis i Sala. Ara ja som once. Sempre és millor sumar que restar!

I aquí la foto de tots, un cop ens vam treure una mica la son dels ulls i abans de fer el camí de ronda ben abrigats.