26M. LES ELECCIONS MUNICIPALS A MOLINS DE REI: LA GEOMETRIA VARIABLE

Ja ha arribat el moment. Les eleccions municipals (i europees) són aquí i ja em permetreu que us en parli des de l’òptica de la meva vila: Molins de Rei.

Abans un breu apunt de les eleccions europees. En l’anterior entrada al blog ja us en parlava. Encara quedava pendent de saber si el President Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es podrien presentar. Finalment, com no podia ser d’altra manera, podran fer-ho. Però l’estat, sempre gelós de la repressió, els ha impedit participar en el debat de TV3 de la mateixa manera que Oriol Junqueras no va poder participar-hi perquè el Ministeri de l’Interior no va permetre que ho fes des de la presó. Que ningú s’enganyi, els presos i exiliats els fan por, tots i molta i qualsevol motiu és bo per silenciar-los. Ara, fora de prohibicions i jugades mestres de l’estat, uns, com Junqueras o Forn, ho tenen molt difícil per participar en campanya i d’altres ho poden fer amb més facilitat de moviments. Això és així. I la repressió es manté contra tots. També. Dit això, ho recordo, jo votaré Junqueras. I espero que la gent ho faci massivament perquè resulti escollida Diana Riba, la parella de Raül Romeva. I evidentment, espero que resulti elegit el President Puigdemont.

I una darrera qüestió prèvia. S’havia especulat molt (els interessats i els cagadubtes) sobre la possibilitat de que Miquel Iceta, el líder del PSC, fos designat senador pel Parlament de Catalunya i, d’aquesta manera, s’assegurés la presidència del Senat espanyol tal com volia (o ho feia veure) el president Sánchez. Al final res de res. No cal perdre el temps en aquestes foteses.

LES ELECCIONS MUNICIPALS A MOLINS DE REI

Doncs anem al que anàvem. Segurament (faig un exercici de memòria) aquestes són les eleccions més obertes que hem tingut mai a la vila, com les de 1987, potser. Però d’això ja fa 32 anys i no se’n recorda gairebé ningú. Quan dic obertes em refereixo a la diversitat d’opcions que poden assolir un molt bon resultat. Durant anys la pugna entre Iniciativa i Esquerra i el PSC va deixar la lluita per l’hegemonia en un joc a dos, però això ha canviat. I aquest fet no ens hauria de fer perdre de vista que, encara que els vots i el nombre de regidors puguin anar repartits, el perill real a la vila és que es repeteixi, per tercera vegada, la sociovergència.

Recordem que en el mandat 2011-2015 ja es va donar aquesta situació que va permetre un govern de CiU i PSC, amb 5 regidors cadascú, formar govern i alternar l’alcaldia entre Xavi Paz (PSC) i J.R. Casals (CiU). Això va ser possible i val la pena insistir-hi, amb el suport del PP. Ja sé que no els farà cap gràcia que ho recordi, però això va anar d’aquesta manera. En el mandat 2015-2019, Casals (CDC) va obtenir un regidor més que Paz, que va repetir els 5, i la suma ja va donar d’entrada: 11 regidors sobre 21 i el control absolut del ple, aquest cop amb 4 anys d’alcaldia per Casals i quotes de poder molt importants pel PSC. Tot això ho va fer trontollar i caure el procés d’independència i el Referèndum de l’1-O. Casals va expulsar del govern al PSC i el va substituir, després de llargues negociacions, per la CUP (4 regidors) i ERC (3 regidors). La majoria independentista, que hauria estat possible a l’hora de constituir-se l’Ajuntament es va concretar 2 anys i mig després.

El cert, però, és que el nou govern municipal no ha revertit cap acció de govern de la sociovergència i, d’aquesta manera, han contribuït (per manca de ganes, de temps, de capacitats, de recursos…ves a saber) a emblanquinar una de les gestions més negatives que es recorden a la història democràtica local. Avui tenim un ajuntament desfet, amb una situació interna absolutament desestructurada i que haurà de ser, necessàriament, la primera gran prioritat del futur govern municipal. En aquests anys, a més, el llistat de desastres és majúscul: des de deixar podrir les famoses plaques solars (que encara no han explicat perquè no es van connectar a la xarxa), a la pèrdua de patrimoni històric, passant pel nyap de fer la biblioteca al Molí (en un segon pis!) en una acció sense cap planificació que ens aboca a un edifici mig buit i per resoldre. Aquests només són tres aspectes rellevants a banda d’haver trinxat l’estructura operativa de la casa de la vila.

Dit això, doncs, hi ha un risc evident de que la fórmula es torni a repetir. Mireu, hi ha una manera ben senzilla de no córrer riscos: no votant a aquestes candidatures, ni al PSC ni a Junts x Molins de Rei (l’actual marca dels antics convergents). I deixeu-me fer un comentari personal. Tinc una excel·lent relació amb en Joan Ramon Casals i també crec que bona amb en Xavi Paz que una cosa no treu l’altra, espero. Hem estat molts anys junts a l’ajuntament compartint moments de tota mena. I puc dir que en Joan Ramon Casals ha estat un gran alcalde pel país i un mal alcalde per Molins de Rei. I la seva sortida, amb aquell ple fallit de comiat i relleu pel Ramon Sánchez, n’és una prova.

Amb aquests antecedents el panorama no és especialment il·lusionador. Ho dic des de la perspectiva independentista i d’esquerres amb la que sempre he fet política a la vila. Amb un risc real de sociovergència, la resta d’opcions electorals ofereixen entre elles i amb el propi PSC i Junts x MdR allò que s’anomena la geometria variable, és a dir, la possibilitat d’establir pactes de totes menes i colors. Com que això de les famoses línies vermelles per pactar en aquests moments de campanya no s’acaben d’especificar prou clarament , la cosa promet…nervis, emocions fortes i més d’una mala cara a la nit del 26.

Deixant de banda Junts x MdR i PSC i, per raons òbvies, C’s i PP (que competiran entre ells i amb el PSC pel vot espanyolista), encara ens queden 6 llistes a Molins de Rei. Mai hi havia hagut tantes llistes i, per això, amb la dispersió de vot previsible, l’assignació de regidors per la Llei d’Hont (especialment els darrers dels 21) es pot acabar fent per un marge molt estret de vots, sempre en el supòsit que les candidatures superin el 5% de vots exigible per la llei electoral. Per això considero que, d’entrada, determinades opcions poden restar fora de l’assignació d’escons-regidors i, tanmateix, impedir que d’altres formacions de perfil similar n’obtinguin més. Això és possible perquè hi ha zones de frontera difusa entre les ideologies i propostes de les diverses candidatures i pel fet que es consideren exclusivament els eixos nacional o social a l’hora d’emetre el vot. Tot és molt complexa i la multiplicació de candidatures no facilita la tria del vot per part de l’elector. I això segur que tindrà conseqüències.

Tot plegat em fa pensar que d’aquest seguit de candidatures n’hi ha tres que, clarament, tenen opcions d’aconseguir un nombre de regidors rellevant (CUP, ERC i Molins en Comú) i tres més que ho tindran realment més difícil (Molins Camina, 15 Arcades i Molins de Rei x la República-Primàries). N’explico el perquè ho veig així.

CUP: La  CUP porta dos mandats amb 4 regidors. L’experiència de govern ha estat nova i es veuen amb molt bones opcions d’aconseguir un millor resultat. Precisament em sembla que és això, haver participat en el govern, la seva llosa. Potser una part important del seu electorat apunta per l’opció trencadora que la CUP ha estat sempre. Sempre que no ha governat. Perquè el seu perfil, governant, l’he notat poc. Això no treu que la seva candidatura és potent (com el programa) i jove, com en Carles Ros, el seu nou cap de llista, actual regidor que repeteix com en Josep Raventós. I, de tornar a governar, ara sí, hauran de ser més valents i generar les complicitats (necessàries) amb els seus possibles socis. El millor eslògan de llarg: Arrelades.

ERC: ERC ha passat un malson de mandat. La candidatura de fa quatre anys s’ha desfet com un terròs de sucre (o de sal). Algú ens haurà d’explicar què ha passat de veritat i qui ha estat responsable final de tot plegat. Però una llista que fa quatre anys ja no va començar bé, no podia acabar bé. Un partit que a Molins de Rei ha guanyat les darreres eleccions al Parlament i les espanyoles hauria d’aspirar a tot. Però no li han posat les coses fàcils. Sembla que la por a que ERC guanyi ha mogut uns fils invisibles per fer descarrilar el projecte. Però precisament per passar pàgina i la no repetició de cap dels regidors del passat mandat haurien d’afavorir la renovació necessària que la candidatura apunta. Un cap de llista nou i poc conegut, Marcel López, va acompanyat d’un valor sòlid i segur, la Marta Espona. Aquí l’han encertada i això promet si mirem al futur i l’electorat els fa confiança.

REVIU MOLINS EN COMÚ: Quan la vella guàrdia d’Iniciativa s’hi posa, es nota. I els actuals Comuns que traspuen el món d’ICV pels quatre costats semblen decidits a recuperar l’espai perdut. Presenten un bon candidat, en Gerard Corredera i una llista sòlida amb novetats i veterans. Una opció des de l’esquerra que hauria de guanyar pes a la Casa de la Vila. I si, el factor nacional és rellevant i no se’l pot menystenir.

MOLINS CAMINA: L’espai del Comuns es presenta dividit. Molins Camina que torna a presentar a l’actual regidora Ana Aroca, i sota el paraigua de PODEM ho fa en solitari al marge dels seus socis naturals, MOLINS EN COMÚ i després de resultar fallit un intent d’acord amb la CUP. Per mi, mala peça al teler. Aquest espai polític (el dels COMUNS-PODEM) viu en la divisió permanent i han estat contínues les baixes de bona part dels seus dirigents que miren cap el sobiranisme: Dante Fachin, Doménech, Alamany, Nuet…Que a MdR es presentin per separat és l’evidència que l’espai està esquerdat i Molins Camina no ho tindrà gens fàcil. Fa quatre anys ICV i Molins Camina van empatar a 1 regidor. Ara el resultat crec que no serà aquest.

MOVIMENT 15 ARCADES: Aquesta nova formació, d’àmbit i obediència estrictament local és una de les grans novetats a MdR. Gent molt jove, presenta a Joan Albert Fabra Barrios com a cap de llista i un programa fronterer amb molts espais polítics dels que espera obtenir vots. Aquí hi ha fusta però potser no sigui aquest el seu moment. I no per ells, sinó per l’àmplia competència i la dificultat de fer-se lloc si no és polemitzant amb tots i per tot. Benvinguda la saba nova però la competència serà molt dura.

MOLINS DE REI PER LA REPÚBLICA-PRIMÀRIES: Darrera candidatura en aparèixer. Del plantejament inicial de treballar per la unitat dels independentistes en una única llista a ser els quarts en discòrdia i afavorir, sens dubte, la divisió de vot en aquest espai. El procés de confecció de la candidatura no ha estat diferent al de la de la resta de partits. Només una part dels candidats inicials a les eleccions primàries es mantenen a la llista, amb un cap de llista, en Manel Monllaó, que va ser el cinquè candidat més votat. I s’han hagut de “fitxar” la resta de membres de la llista, especialment dones. Sempre he manifestat els meus dubtes en aquesta proposta, dins la pròpia ANC, impulsora del projecte, com dins el mateix procés de gestació de la candidatura. El seu resultat el preveig discret com el del conjunt de candidatures que es presenten arreu del país.

Fixeu-vos que he parlat molt poc de projecte per a la vila i de programes electorals. Realment el que he vist és força pobre. Més enllà de la coincidència en la Residència d’Avis (que hauria de finançar la Generalitat i ja veurem) la manca d’idees, de concreció i de projectes sòlids és alarmant. Ja no tenim cap projecte comú pel que apostin les diferents forces polítiques (el darrer ha estat la reforma de la carretera i encara es farà el que van triar els veïns, no el que preferia l’Ajuntament). Renunciant a fer el nou Ajuntament a l’edifici del Molí, un gran projecte, urgent i necessari per modernitzar i posar al dia la nostra administració local, aquesta qüestió no es podrà resoldre sinó a base de pedaços. Però ningú no en parla. Ara tots volen acabar l’edifici del Molí de forma diferent (o no ho saben), uns volen fer un Centre d’interpretació del Renaixament al Palau, altres volen foradar places per fer aparcaments, a d’altres els ve gran el problema dels barris de muntanya, i encara uns parlen de remunicipalitzar serveis…Sincerament, la proposta més raonada i innovadora que he vist…no ve dels partits sinó de l’Escola La Sínia que planteja convertir el centre en un Institut-Escola amb tot el que això comporta. Doncs aquesta manca de propostes engrescadores per a la vila és el que tenim més enllà de voler una vila feminista, ecologista, integradora, amable…I si bona part de les candidatures coincideixen en que Molins de Rei ha perdut pes i influència a la comarca i al país és perquè és una evidència. Molts deures, doncs, pel futur govern.

Hem arribat al final. A mi m’agradaria que el futur govern municipal es construís a partir de regidors/es d’esquerres i independentistes. Com que no podem votar persones i ho hem de fer a partits el sistema electoral ens obliga a triar llistes tancades. Per tant, a partir d’aquest criteri a casa votarem ERC i la CUP. Així votarem persones necessàries, com la Marta Espona i projectes més agosarats com la CUP. I crec que seria bo que, atesa la pluralitat que s’apunta en el futur plenari, en aquest desitjable govern municipal d’esquerres i independentista també hi fos REVIU MOLINS EN COMÚ, no fos cas que, per allò de la geometria variable, aquests darrers miressin cap a una altra banda.

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *