Som el que mirem

Hi ha artistes que ens recorden amb la seva obra que no vivim en el millor dels mons possibles. La crítica social resulta el leitmotiv de bona part dels treballs de les noves fornades de creadors gràfics. El tema recurrent d’una societat en crisi perpètua es manifesta a través d’un surrealisme incòmode que despulla l’aparença de les coses i ens trasllada a altres dimensions. És, com afirmaria René Magritte, la traïció de les imatges: signes i símbols que es rebel·len i capgiren la realitat convencional per a conduir a l’espectador a un univers on tot es distorsiona i es torna enigmàtic. Els objectes i figures humanes perden la congruència tranquil·litzadora de la normalitat. Amb la llum de la ironia sorgeix el fantàstic, l’extraconscient, la mirada perplexa, la bellesa convulsa que descol·loca.

Un dels il·lustradors emergents que més bé representa l’escepticisme crític envers la societat actual és Andrea Ucini. Aquest dibuixant, d’origen italià i que viu a Hundested (Dinamarca), ha aconseguit compaginar amb eficàcia funcionalitat i singularitat. Les seves composicions, pensades per il·lustrar articles de premsa i productes de consum, ultrapassen el caràcter utilitari i ens introdueixen en un continu qüestionament dels valors imperants. Amb cromatismes pàl·lids, perfumístics, i traços delicats, que contrasten amb la duresa dels missatges, Ucini retrata escenes del dia a dia i les converteix en metàfores de l’absurd. Ni els personatges ni els àmbits són el que semblen a simple vista. Assistim a un desplaçament del significat, a una alteració de les semàntiques visuals. Com si la realitat fos un virus que muta de pressa. Allò que abans era conegut, ara esdevé estrany i lesiu.  Continue reading

La magnitud de la petitesa

¿Els traços que dibuixem de manera distreta a les reunions tedioses o quan parlem per telèfon esdevenen el mirall psicològic de l’inconscient? Teories freudianes a banda, hi ha qui sap convertir aquesta pràctica comuna en un projecte amb recorregut artístic. L’any 2000, potser per celebrar l’arribada de la fi del món, típica dels canvis de mil·lenni, l’il·lustrador Arnal Ballester edita Vista cansada, un llibre recopilatori on reuneix uns quants centenars de petits esbossos, fets en els marges de les llibretes i fulls de paper. El títol és deliberadament enganyós. No es detecta fatiga ocular en els dibuixos, ni cap extenuació en l’estil o les idees, sinó els apunts minimalistes d’algú que reflecteix la realitat amb mirada fresca i irònica.

Arnal Ballester desenvolupa la majoria del seu treball en el sector editorial (amb més de 50 llibres il·lustrats), en les il·lustracions de premsa (El País, El Mundo) i en els films d’animació. La seva trajectòria, multidisciplinar, és la d’un vell rocker de la comunicació gràfica. Ha rebut premis significatius per la seva obra i exerceix de professor a l’Escola Massana. Una frase única, dita el 2015 durant una entrevista a un número de Buenas piezas, denota la filosofia del nostre dibuixant. Ballester hi manifesta que l’il·lustrador és un lector armat d’un llapis, ja sigui electrònic, de grafit o de qualsevol estri útil per a construir imatges. El procés creatiu emana de les pàgines dels llibres. La lectura esdevé la gènesi de tot.  Continue reading

L’autor del blog

Subscripció al blog