Incomunicació i libido

Durant un discurs al Palau de la Generalitat, el dissenyador Enric Satué va afirmar de Josep Pla-Narbona que era com el Dr. Jekyll i Mr. Hyde: grafista de dia i artista de nit. Poques frases perfilen amb tanta precisió el caràcter polifacètic i complex del personatge. La trajectòria de Pla-Narbona engloba el disseny, el dibuix, el gravat, l’escultura i la pintura. A l’any 1961, fou soci fundador i primer president de Grafistas Agrupación FAD (avui l’ADG-FAD). El 1964 impulsa la creació dels premis LAUS. És considerat un dels pioners del disseny gràfic al nostre país i un artista prou reconegut a l’estranger. La seva obra ha estat acceptada al Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA). El poeta Dámaso Alonso, parlant del seus treballs artístics, va definir-lo de genial plasmador de les vaguetats turmentadores de l’esperit.

Que l’art de Pla-Narbona sorgeix dels insondables passadissos de la psique, es manifesta ja en el seu autoretrat del 1954. Una mà esquerra (símbol de l’inconscient) se li escapa del crani. Entre els dits, una ploma horitzontal ejacula amb intenses gotes de tinta. L’acte de crear s’hi materialitza com una fosca inseminació de la ment, com un fluid fecund que transforma el normal en extraordinari. De les disciplines conreades per Pla-Narbona, és potser en els seus gravats on es concreta amb més plenitud aquesta energia creadora que entreobre espais de transició entre la realitat dels ulls oberts i el món oníric de les parpelles abaixades. El nostre artista, onironauta intrèpid, empunya l’eina del dibuix i esbossa imaginaris on els tabús es desintegren.  Continue reading

Elogi de la follia

El concepte bogeria s’utilitza per a definir qualsevol actitud excèntrica. És una paraula comodí. Tant serveix per a un malalt mental com per algú que mostra tendències díscoles o descontrolades. L’artista Jean Dubuffet és dels primers que s’interessa per l’art dels individus diferents i encunya el nom Art Brut, que descriu les manifestacions artístiques dels pacients dels hospitals psiquiàtrics. A Dubuffet no li agradava gens l’etiqueta “art dels bojos”, perquè sostenia que tots tenim un potencial creatiu i que tota persona allunyada de l’ordre social i la formació artística –autodidactes, solitaris, marginats– pot desenvolupar-lo. Indirectament hi ha un elogi del primitivisme expressiu i la innocència vital del bon salvatge rousseaunià. Des de la dècada del 1940, Dubuffet aplega una gran col·lecció d’aquesta classe de obres, sobretot d’esquizofrènics, i les divulga i exposa amb el segell Compagnie de l’Art Brut.

Art Brut - Fotografia de Marta CampsMarta Camps és una jove dissenyadora gràfica i fotògrafa. Quan encara era estudiant d’últim curs a Bau, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, pren la decisió que el seu treball de final de grau (TFG) es fonamentarà en l’Art Brut. Selecciona un conjunt de pintures i dibuixos de gent amb trastorns mentals i en fa una interpretació fotogràfica. Amb la brillant posta en escena aconsegueix el que era més difícil: que les fotografies estiguin a l’alcada d’uns documents espontanis que atrauen per la seva qualitat.  Continue reading

L’autor del blog

Subscriu-te al blog

Textos llegits avui