Una muntanya de cartells

A finals del segle XIX i primeres dècades del XX, l’abaratiment dels mitjans de reproducció en paper propicia l’arribada d’un nou mitjà comunicatiu: el cartell. Els crits gràfics de gran format a les parets comencen a incorporar-se amb força en el paisatge urbà de pobles i ciutats. Artistes i dibuixants de l’època utilitzen la implantació imparable del cartellisme per a vehicular a nivell massiu els seus ideals estilístics. H. de Toulouse-Lautrec, Jules Chéret i Alphonse Mucha a París (aleshores el centre de l’avantguarda artística), o Ramon Casas, Alexandre de Riquer i Adrià Gual, entre d’altres, a Barcelona, converteixen el cartell en un element de modernitat. Al llarg del segle XX, a cavall dels fets socio-polítics (guerres, revolucions, propaganda, publicitat, consum), el cartellisme evoluciona com a eina de persuasió imprescindible i com una de les manifestacions visuals que més han influït en la història i els records de l’imaginari col·lectiu.

L’estudi del llenguatge cartellístic es un dels punts vertebrals de l’exposició Montjuïch, 100 anys de cartellisme, que es pot contemplar fins al 30 d’agost de 2017 a la Sala 20 del pati d’armes del Castell de Montjuïc. Comissariada per Sebastià Duatis i amb disseny gràfic i museogràfic de Jaume Benabarre, la mostra repassa de forma exhaustiva com Barcelona fou un dels nuclis de creació del cartellisme internacional. S’hi exhibeixen no menys de vuitanta cartells emblemàtics, representatius de les tendències artístiques del segle XX, que donen testimoni dels grans esdeveniments que han tingut lloc a la muntanya de Montjuïc. El vincle geogràfic resulta el motiu comú de tots els cartells. Montjuïc ha estat altaveu dels enormes canvis produïts al territori i a la societat. L’exposició és de visita obligada. No cada dia es pot accedir a un conjunt de peces tan complet i interessant.  Continue reading

L’autor del blog

Subscripció al blog

Textos llegits avui