Els monstres que no diem

Un dels efectes perniciosos d’internet és que l’estupidesa humana pugui viatjar a la velocitat de la llum. La immediatesa com a conducta i la fe cega en tot allò que sigui instantani propicien el desarmament dels conceptes. Expulsada de les nostres vides la pausa cautelosa, els comunicats visuals i verbals es propaguen amb la urgència d’un incendi que ja ens socarrima abans d’encendre’s. Els qui reivindiquem el retorn plàcid a la lentitud no acabem de fiar-nos d’aquestes presses compulsives. Però hi ha moments que l’esperit d’Arthur Rimbaud, poeta que als vint anys ja havia escrit els versos més notables de la seva obra, torna a visitar-nos amb un somriure victoriós. Acceptem-ho. Algunes persones viuen ràpid. Avui, com passava ahir, emergeixen del no-res talents precoços, exòtics animals artístics que despunten amb l’acceleració d’un llampec.

Animeyed de Flóra Borsi - 1Amb vint-i-dues primaveres d’edat, la fotògrafa i artista visual Flóra Borsi (Hongria, 1993) pertany a aquesta rara fauna de creadors que maduren a ritme vertiginós. Les seves imatges pivoten al voltant de la difícil relació entre cos i ment. És un univers de gran força psíquica. Somnis, fetitxisme, fantasies obscures, emocions complexes, fragilitat del jo davant d’un món incomprensible. Max Ernst pensava que a la bogeria cruel dels poderosos calia oposar la follia indòmita dels artistes. Flóra Borsi estructura la seva alienació amb idees brillants i virtuosisme digital. Observem una proposta que s’interroga sobre el desconcert de l’ego a través d’un enginyós sentit de la feminitat. Un art de desitjos ocults i pulsions secretes que no dubta a estirar-se, públicament, al divan del psicoanalista.  Continue reading

L’autor del blog

Subscriu-te al blog

Textos llegits avui