El gran hipnotitzador

En una fotografia (que apareix a l’anuari Grafistas, Agrupación FAD l’any 1964), Ricard Giralt Miracle ens observa de fit a fit amb intenció d’hipnotitzar-nos. El sedàs irreductible del temps demostra que ho va aconseguir ahir i que encara ho aconsegueix avui. Aquest home, de mirada magnètica i múrria, pioner històric del grafisme català, que se subjecta els pantalons amb uns tirants per a no cenyir-se a res, tenia un costum meravellós: enviava als amics i clients de la seva impremta Filograf unes petites publicacions de bibliòfil, dissenyades per ell mateix, que feia servir de nadales o avisos de vacances d’estiu. Durant quatre dècades, entre el 1957 i el 1994, els destinataris que rebien per correu aquestes plaquettes de manufactura exquisida quedaven hipnotitzats amb el desplegament creatiu de Giralt Miracle. L’arribada dels solsticis era sinònim de l’arribada d’unes obres d’art que cabien a la bústia.

Ricard Giralt Miracle (1911-1994) va néixer a començaments del segle XX i podríem introduir que va néixer tard, perquè la naturalesa de la seva obra és la d’un renaixentista postindustrial. Com els renaixentistes autèntics no es limitava a un únic àmbit d’actuació. Artesà instruït, amb aquella llibertat que només posseeixen els artistes clarividents, dominava tots els oficis del cosmos gràfic. Dissenyador, cartellista, editor, impressor, tipògraf, cal·lígraf i individu de caràcter inquiet, sabia alternar els encàrrecs crematístics amb projectes tan inusuals com les plaquettes, que resulten una lliçó a seguir de com uns impresos en teoria secundaris, produïts per al divertimento propi, acaben convertint-se en un referent visual i cultural de qualitat suprema. A la historiadora Anna Calvera li agradava dir que el disseny és una professió humanista. Si hi ha algú que encarni aquest concepte en els últims seixanta anys és, sens dubte, Ricard Giralt Miracle.  Continue reading

Els alumnes de Brossa

Un home camina tot satisfet i amb pas decidit per la carretera de la Rabassada. Duu ulleres fosques i barret de copa. Camisa blanca i pantalons obscurs. El jersei li ve petit, li curteja de mànigues. Es diria que és un pinxo que ha volgut fer-se la foto ximple del mes. Però no. Es tracta de Joan Brossa, el gran prestidigitador de la paraula i de la imatge, en una fotografia de Santiago Farré, a la dècada del 1950. Per a Brossa, el barret de copa encarnava l’enginy creador de l’il·lusionista. Aquell objecte, en contacte amb el cap, d’on podia sortir en ple truc de màgia qualsevol cosa xocant que transgredís els límits de la percepció i la realitat. Les influències de l’obra brossiana, tant a nivell literari com visual, continuen ben vives.

El divendres 19 de gener del 2018, coincidint amb el dia del naixement del poeta, s’inaugura l’exposició Brossa, aprenents de poeta, a la seu de l’Escola IDEP Barcelona. Hi participen professors –i col·laboradors– del centre amb propostes lliures o encàrrecs professionals, que mostren la rellevància que ha tingut el cosmos brossià en les seves trajectòries. L’homenatge al mestre poètic aplega obres de Xavier Alamany, Josep Basora, Bendita Gloria, Brain and Beast, Juan Cardosa, Cocolia, Meritxell Duran, Esiete, Xavier Grau, Xavi Palouzié, Hey, Ferran Izquierdo, Javier Jaén, Enric Jardí, Mikel Jaso, Manuel Moranta, Ladissenyadora, Lo siento, Marcel Juan & Jofre Sanfeliu, Querida, Andrés Requena, Mucho, Carles Murillo i Juanra Pastor. Noms del disseny i la il·lustració resseguint el camí artístic plantejat per Brossa i amb el repte no gens fàcil d’esdevenir-ne uns bons alumnes.  Continue reading

L’autor del blog

Subscripció al blog