Literatura emoji

Les setmanes prèvies a les vacances d’agost sempre són mogudes. El 14 de juny va tenir lloc al Museu del Disseny, dins de les activitats de la Barcelona design week 2017, el Talent Show: un acte amb forma de concurs de talents, on els alumnes de les escoles barcelonines de disseny presentaven els seus treballs de fi de grau. A l’auditori del Museu, amb una gran pantalla de fons amb la fesomia de David Bowie, a l’estil Citizen Kane, els estudiants havien d’explicar els seus projectes davant del públic assistent. Fins aquí tot més o menys normal. L’extraordinari és que només disposaven de set minuts per argumentar-los. Exhaurit cada temps, el mestre de cerimònies del show, el polifacètic Óscar Guayabero, tallava les intervencions a contrarellotge dels alumnes fent sonar onomatopeies digitals des del seu portàtil.

Com era d’esperar, més d’un alumne es va quedar a mitja explicació. Resumir mesos de feina en a penes pocs minuts esdevé un exercici massa extrem. La sensació que en queda és agredolça. La iniciativa de donar la paraula als futurs dissenyadors resulta estimulant i necessària, però vehicular-ho d’aquesta manera, tipus concurs televisiu, no sembla la pensada més pietosa. Tot un repte que la majoria d’alumnes va superar amb bon criteri. Cal destacar-ne la imaginació i creativitat a l’hora d’exposar les propostes. Idees i dissenys interessants, presentacions acurades, discursos que anaven a l’essència del concepte, vídeos magnífics a nivell tècnic i una posada en escena idònia, si considerem el condicionant temporal.  Continue reading

L’autor del blog

Subscripció al blog

Textos llegits avui