Disseny és dir seny

Sempre que s’intenta redefinir el disseny, i en general qualsevol activitat creativa, torna a refulgir a l’horitzó de les grans sentències una frase de Juan-Eduardo Cirlot. El arte como el hombre se encuentra entre dos fuerzas contrarias que lo solicitan: una es la belleza de la serenidad absoluta; la otra, la fascinación del abismo. Quan parlem de disseny, hauríem d’afegir-hi una tercera força que reclama les energies del dissenyador: la funcionalitat. Podríem dir que en el disseny es superposen els territoris de la bellesa, l’objectiu utilitari i l’abisme. Abisme entès com aquella fascinació inherent a la naturalesa humana que provoca tot allò impregnat de misteri i perill. Res d’estrany si tenim en compte que el cervell de l‘homo sapiens continua essent el gran desconegut per a la ciència.

Cartell 10è Aniversari del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya - Enric HuguetPotser les bones pràctiques en el disseny aconsellin renunciar a l’esperit indòmit del romanticisme. Evitar en la mesura del possible l’atracció abismàtica. Retornar als ancestres del raciocini pur i assumir l’antiga i sensata definició que fa Aristòtil de que l’art és una actitud permanent de produir coses d’un mode racional. El cartell que commemora el 10è aniversari del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, dissenyat per Enric Huguet, segueix amb exactitud aquest principi aristotèlic. El grafisme incorpora un petit poema del filòsof i dramaturg Kim Vilar, dedicat al mateix Huguet i que s’inclou dins del poemari Cinc deserts. Gràcies a la similitud de les quatre paraules que componen els versos, es genera el joc fonètic que encunya un lúcid aforisme: Disseny és dir senyContinue reading

La fuga de l’ànima

Dibuix d'Enric Huguet per a un anunci de Haliborange - 1959L’any 1959, Enric Huguet crea aquesta potent metàfora visual per a un anunci de Haliborange, un producte multivitamínic que combatia la desnutrició en els adults. El globus amb barret es desinfla i demostra els efectes perniciosos de l’aprimament. A finals de la dècada dels 50, els cossos anorèctics no s’havien convertit encara en un cànon de bellesa i l’escassetat corporal era percebuda com a símptoma de malaltia o misèria. Enric Huguet, nascut el 1928, pertany a les generacions que van conèixer els temps difícils de la postguerra. A la imatge de l’anunci, els volums aerostàtics s’arruguen. El drama d’una vellesa sobtada apareix per manca de nutrients. Les franges blaves, abans fermes i tibants, es desestructuren i descendeixen irregulars fins a l’abisme de les sabates. L’aire perdut del globus simbolitza l’ànima que se’n va. En moments de gran migradesa, la panxa ben plena és l’única plenitud espiritual que compta.

(Text per a la Carta núm. 55 vermella del bar El Velódromo. Des del mes de setembre del 2010, l’interior de la carta d’aquest singular espai gastronòmic es transforma en una revista gràfica i literària, dirigida per l’escriptor Julià Guillamon i el dissenyador Albert Planas. Cada mes se’n publiquen tres dobles pàgines que la gent es pot endur i col·leccionar. Hi aporten els seus treballs artistes, escriptors, fotògrafs i dibuixants. Un llibre recull les 36 cartes del primer any. Cliqueu aquí i podreu veure totes les cartes editades fins ara.) 

 

Elogi de la follia

El concepte bogeria s’utilitza per a definir qualsevol actitud excèntrica. És una paraula comodí. Tant serveix per a un malalt mental com per algú que mostra tendències díscoles o descontrolades. L’artista Jean Dubuffet és dels primers que s’interessa per l’art dels individus diferents i encunya el nom Art Brut, que descriu les manifestacions artístiques dels pacients dels hospitals psiquiàtrics. A Dubuffet no li agradava gens l’etiqueta “art dels bojos”, perquè sostenia que tots tenim un potencial creatiu i que tota persona allunyada de l’ordre social i la formació artística –autodidactes, solitaris, marginats– pot desenvolupar-lo. Indirectament hi ha un elogi del primitivisme expressiu i la innocència vital del bon salvatge rousseaunià. Des de la dècada del 1940, Dubuffet aplega una gran col·lecció d’aquesta classe de obres, sobretot d’esquizofrènics, i les divulga i exposa amb el segell Compagnie de l’Art Brut.

Art Brut - Fotografia de Marta CampsMarta Camps és una jove dissenyadora gràfica i fotògrafa. Quan encara era estudiant d’últim curs a Bau, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, pren la decisió que el seu treball de final de grau (TFG) es fonamentarà en l’Art Brut. Selecciona un conjunt de pintures i dibuixos de gent amb trastorns mentals i en fa una interpretació fotogràfica. Amb la brillant posta en escena aconsegueix el que era més difícil: que les fotografies estiguin a l’alcada d’uns documents espontanis que atrauen per la seva qualitat.  Continue reading

L’il·lustrador amb rajos X als ulls

Sempre associo les il·lustracions que va fer Enric Huguet per a Calcium Sandoz Forte amb la pel·lícula X: The Man with the X-Ray Eyes del director Roger Corman. En aquest gran film del 1963 un científic –el doctor James Xavier– descobreix un líquid revolucionari que aplicat als ulls permet veure més enllà de l’espectre visible. Els avanços inicials prometen. Però la partida pressupostària que finança l’experiment s’anul·la i no li queda altre remei que provar la fórmula en ell mateix. Al principi tot va bé. La seva percepció ocular augmenta i pot distingir les pells nues sota els vestits i, més endavant, els músculs i els ossos. Però la vista se li fa cada cop més aguda i tanta sensibilitat a la llum i als colors es torna un suplici. El protagonista, desesperat, ho soluciona a l’estil bíblic: s’arrenca els ulls. D’aquesta obra cinematogràfica, se n’extreuen un parell de conclusions. Als clàssics del cinema de Hollywood ja es retallava en I+D i un regust conservador impregna el final de la pel·lícula. El doctor Xavier mossega massa fort la poma prohibida de l’arbre de la ciència i rep el càstig que es mereix. Ser expulsat del paradís de la visió.

Il·lustracions Calcium Sandoz Forte Enric Huguet 1Per sort Enric Huguet no es va arrencar res i va concebre aquestes il·lustracions que posen de manifest el seu domini del dibuix. Foren distingides amb un trist diploma als Laus 1974 i es publicaren a l’anuari Modern Publicity 45 (1975-76). Just en el període daurat de la gràfica farmacèutica. Durant gairebé tres dècades –entre el 1965 i el 1990– era usual que els laboratoris encarreguessin les presentacions de producte als estudis de disseny. Això va afavorir un volum continu de feina i la creació de metàfores visuals de nivell extraordinari. Imatges elaborades amb tècniques diverses que compartien un únic atribut: mostrar sense subterfugis els símptomes del trastorn.  Continue reading

L’autor del blog

Subscripció al blog

Textos llegits avui