El gran hipnotitzador

En una fotografia (que apareix a l’anuari Grafistas, Agrupación FAD l’any 1964), Ricard Giralt Miracle ens observa de fit a fit amb intenció d’hipnotitzar-nos. El sedàs irreductible del temps demostra que ho va aconseguir ahir i que encara ho aconsegueix avui. Aquest home, de mirada magnètica i múrria, pioner històric del grafisme català, que se subjecta els pantalons amb uns tirants per a no cenyir-se a res, tenia un costum meravellós: enviava als amics i clients de la seva impremta Filograf unes petites publicacions de bibliòfil, dissenyades per ell mateix, que feia servir de nadales o avisos de vacances d’estiu. Durant quatre dècades, entre el 1957 i el 1994, els destinataris que rebien per correu aquestes plaquettes de manufactura exquisida quedaven hipnotitzats amb el desplegament creatiu de Giralt Miracle. L’arribada dels solsticis era sinònim de l’arribada d’unes obres d’art que cabien a la bústia.

Ricard Giralt Miracle (1911-1994) va néixer a començaments del segle XX i podríem introduir que va néixer tard, perquè la naturalesa de la seva obra és la d’un renaixentista postindustrial. Com els renaixentistes autèntics no es limitava a un únic àmbit d’actuació. Artesà instruït, amb aquella llibertat que només posseeixen els artistes clarividents, dominava tots els oficis del cosmos gràfic. Dissenyador, cartellista, editor, impressor, tipògraf, cal·lígraf i individu de caràcter inquiet, sabia alternar els encàrrecs crematístics amb projectes tan inusuals com les plaquettes, que resulten una lliçó a seguir de com uns impresos en teoria secundaris, produïts per al divertimento propi, acaben convertint-se en un referent visual i cultural de qualitat suprema. A la historiadora Anna Calvera li agradava dir que el disseny és una professió humanista. Si hi ha algú que encarni aquest concepte en els últims seixanta anys és, sens dubte, Ricard Giralt Miracle.  Continue reading

Helvètica mon amour

Aquest any celebrem, amb més o menys eufòria, el seixantè aniversari de la tipografia Helvètica. El propassat 2016, l’ADG-FAD va concedir finalment el Laus d’Honor al dissenyador històric Yves Zimmermann. Dues notícies que tenen com a vincle comú la ciutat suïssa de Basilea. L’Helvètica sorgeix com una modernització en escriptura de plom de l’Akzidenz Grotesk, una de les tipografies més utilitzades entre els grafistes helvètics de principis dels 50. L’Helvètica encarna un punt d’inflexió en les lletres de pal sec. L’autoria del disseny definitiu és del tipògraf Max Miedinger i d’Eduard Hoffmann, l’amo de la foneria Haas, ubicada molt a prop de Basilea. Yves Zimmermann neix a aquesta mateixa ciutat el 1937 i el 1961, amb vint-i-quatre anys, emigra a Barcelona, on hi viu des d’aleshores i on hi desenvolupa la major part de la seva trajectòria professional.

L’Helvètica surt el 1957 en plena implantació d’un concepte de disseny anomenat “estil suís” o “estil tipogràfic internacional”. Algunes característiques d’aquest estil són l’ordre reticular, la coherència i el minimalisme gràfic, la netedat en la composició, el joc arquitectònic entre la forma i el fons, l’ús de les tipografies sans-serif i de fotos en blanc i negre en comptes de dibuixos o il·lustracions. Quan Yves Zimmermann aterra a Barcelona, ho fa sota el paraigües filosòfic d’aquesta metodologia de treball. Graduat a l’escola Allgemeine Gewerbeschule Basel, el nostre dissenyador ha esdevingut al llarg de la seva carrera un exponent pedagògic de com s’apliquen les bones pràctiques en tipografia i, sobretot, de com es diagrama amb tipus de pal sec.  Continue reading

L’autor del blog

Subscripció al blog

Textos llegits avui