El viatger alfabètic

Posar nom a les coses i anomenar-ho tot.  Aquesta ha estat la inquietud essencial de l’homo sapiens des de que va posseir consciència. La paraula neix per la necessitat d’expressar i d’expressar-se, de comprendre els fenòmens de la natura i els misteris de la vida i la mort. Calia instituir un mètode comunicatiu que anés més enllà de la transmissió oral. Segons l’escriptor Umberto Eco, l’alfabet és la maquinària que permet produir un text infinit amb un nombre finit d’elements. Des de fa mil·lennis, uns pocs símbols vehiculen el llenguatge. Vibracions fonètiques que transmeten informació i el so primordial de la veu humana en la llengua pròpia. Una sola lletra ja acumula connotacions. Si recordem una inicial, hi ha sovint una paraula que sorgeix la primera de totes i que potser és diferent en cada persona. Un nom de família. Un lloc. Una música estimada o un mes del calendari que fou important.

Alfabets de Pau Elias 1Les lletres també tenen reminiscències com a estructura gràfica concreta. Podem considerar que una “S” ens transporta als meandres d’un riu, que una “M” remet a una vall entre muntanyes o que una “O” suggereix una nit de pleniluni. Els alfabets difonen el coneixement i també provoquen impressions físiques. L’esperit de cada territori, comunitat o tribu, es reflecteix en com dibuixa els traços que representen el llenguatge.  Amb l’art passa una cosa semblant. Les formes, colors i textures esdevenen ecos matèrics de l’ànima de l’artista. El pintor Pau Elias (Barcelona, 1948) ens convida amb les seves obres a un viatge a través dels alfabets de les distintes cultures del món. La veu interior de l’artista es complementa amb la veu ancestral dels símbols alfabètics de cada poble. El resultat d’aquesta fusió és un imaginari pictòric on els signes antics es revisitien amb mirada contemporània.  Continue reading

L’autor del blog

Subscriu-te al blog

Textos llegits avui