Diseño luego pienso

El dissenyador Albert Isern ostenta dues plusmarques difícils de superar: ha estat President de l’ADG-FAD durant disset anys (1972-1989) i publica el 2007 una autobiografia gràfica en un volum de 2.272 pàgines, 17 cm de llom i un pes herculi de 3,8 kg. Un llibre-objecte que, a més de permetre la lectura, serveix per a la salut gimnàstica de la mirada i dels braços. Si amb això no n’hi hagués prou, Isern és l’autor de quinze blogs (quinze!), on s’hi manifesten tots els interessos que enriqueixen la seva trajectòria humana. Totes les coses per les quals, segons ell, val la pena existir. Ara, en aquesta línia de batre rècords, el nostre prolífic dissenyador ens presenta al Centre Cultural El Carme de Badalona l’expo Món icònic, una mostra retrospectiva amb 20.000 peces físiques o projectades en pantalla que recull els treballs de cinquanta anys de carrera professional. Hi ha temps per a visitar-la fins a l’11 de març del 2018. No us la perdeu.

L’exposició Món icònic queda ordenada en catorze àmbits: Disseny (amb 7 apartats), Voltant pel món, Do not disturb, Tresors, Auto Biogràfica, Blogs Món Icònic, Monkeys in Love i Llocs i Moments. La secció més significativa correspon als projectes realitzats per Albert Isern en mig segle de professió, però no hi falten les imatges que pertanyen a l’univers més íntim de la persona. Gran transversalitat de temes que genera algun desconcert. Resulta estrany, per exemple, que a l’expo s’inclogui un àmbit com Do not disturb, que combina la projecció de fotos de llits desfets d’hotels amb escenes eròtiques de l’art universal. L’argument que es dóna és que els viatges també tenen les seves nits. Isern ha viatjat molt i la metàfora del viatger com a actitud –transeünt de curiositat insaciable– sembla el concepte des d’on s’articula el muntatge expositiu. Món icònic es recorre com un viatge gràfic que exhibeix totes les experiències visuals i vivencials del dissenyador.  Continue reading

Death of print?

Dues cronologies destaquen de forma decisiva en el caràcter evolutiu de la comunicació. Entre els anys 1440 i 1450, apareix a Europa la impremta, un mètode mecànic apte per a reproduir textos i imatges en paper, tela i altres materials. El 1993, Adobe Systems comercialitza la primera versió del PDF, fitxer de document electrònic que es pot crear i llegir en qualsevol sistema operatiu. La diferència entre aquestes eines de publicació esdevé òbvia. La impremta precisa del suport físic mentre que el PDF respon a l’antic somni de l’oficina sense papers. Un somni que s’ha convertit en un malson per als impressors. Les xifres canten. El consum de cel·lulosa no para de disminuir arran de l’ús de les noves tecnologies i, malgrat els esforços de la indústria gràfica per a reinventar-se, el futur a mig termini es presenta massa incert. Només el packaging sembla aguantar bé l’ofensiva digital.

A començaments del 2011 es commemorava el quaranta-cinquè aniversari de Graphispag, un dels grans salons de referència de les arts gràfiques. Era la celebració idònia per a reivindicar el protagonisme cultural i artístic del producte imprès en la societat contemporània. Així ho van entendre Albert Isern i la Fira de Barcelona, que van engegar la iniciativa GG45, un projecte expositiu que aplegava els cartells de 46 dissenyadors, alguns d’ells premis nacionals de disseny, amb l’objectiu de proclamar la vigència absoluta de la comunicació impresa en plena era d’internet. Sis anys després del projecte GG45, una conclusió turmenta l’esperit dels adeptes a la galàxia Gutenberg: quan els històrics, i no tan històrics, del grafisme han de dissenyar cartells de defensa del mitjà imprès vol dir que el sector es troba en decadència. El totpoderós món virtual sembla que guanya la partida.  Continue reading

L’autor del blog

Subscripció al blog