La pell de la màscara

Les festes són un espai i un temps d’identitats compartides. El ritual festiu cohesiona. Amb la ruptura de la rutina quotidiana, es reforcen els lligams entre individus distints. En èpoques pretèrites, les celebracions marcaven els cicles cosmològics, els homenatges als déus predilectes o els períodes de sembra i recol·lecció de les collites. Les festes actuaven de recordatori agrícola o demiúrgic dels dies importants de l’any. Avui han perdut aquest nexe potent amb la natura, però continuen construint el nostre costumari emocional. Celebrem solsticis i equinoccis i l’acte de fer-ho indica, com en els orígens dels ritus, l’anhel còmplice de consolidar els trets comuns dels qui hi participen. La festa estableix una treva, un armistici social, on amics i enemics aparquen les diferències.

En les celebracions de Carnaval, les identitats establertes es difuminen. S’instaura un ordre invers, un capgirament efímer de les normes. La realitat col·lectiva es distorsiona amb l’ús subversiu de les disfresses. Els rostres abans recognoscibles se substitueixen per un altre rostre no menys verídic: la màscara. Darrera dels antifaços, els egos canvien d’aspecte i de paper. Transformisme físic i metafísic. Cossos i ànimes abarroten els carrers a la cerca del paradís de la disbauxa. Un retorn provisional al caos primigeni. Cerimònia pagana de la nit dels temps. Si hi ha una observadora atenta dels fenòmens carnavalescos és Teresa Costa-Gramunt. L’escriptora i dissenyadora d’ex-libris, d’arrels 50% vilanovines, acaba de publicar El Carnaval i les seves figures, un llibre de 25 textos breus, il·lustrats per la pintora i gravadora Adelaida Murillo. La fusió de proses i imatges ens condueix per espais humans, geogràfics i culturals, que mostren les múltiples manifestacions del Carnestoltes. Festa mestissa de caràcter holístic que, en ple tercer mil·lenni, encara conserva bona part del seu misteri ancestral.  Continue reading

L’autor del blog

Subscriu-te al blog

Textos llegits avui