Sense paraules

Insisteixen els entesos en reflexologia que caminar descalç a la vora del mar estimula la circulació sanguínia, oxigena l’organisme i ajuda a reduir l’estrès. Convertir-se en un transeünt damunt de la sorra aporta un altre benefici no menys valuós: la possibilitat de meditar a l’aire lliure. Au plein air, davant del blau marí, es vaga sense rumb ni naufragi. L’atzar dirigeix els teus passos i les idees semblen discórrer amb la lleugeresa indòmita de la brisa. Entretenir-se, observar, descobrir. Desdoblar-se. Ser a dins i a fora. Percebre a parts iguals la realitat exterior i la interior en un temps sense horari. El filòsof Friedrich Nietzsche assegura que quan es transita en solitari l’ombra del passejant esdevé la fidel i necessària oïdora dels seus pensaments. També el poeta Baudelaire magnifica aquest deambular sense objectiu concret com a origen de sensacions. De l’excursionisme de butxaca, del silenci i la solitud, en poden sorgir grans propostes.

Invitació de l'exposició Grafia Callada del dissenyador Pepe Gimeno a Nova YorkÉs el cas de Grafia Callada, del dissenyador Pepe Gimeno, un llibre construït amb tota classe d’objectes trobats a la platja. Pedres, canyes, fragments de vidre, taps de plàstic, closques de petxina, restes de joguines trencades o burilles de tabac. Aquests són els materials que configuren la diagramació del projecte. Un cosmos objectual amb considerable energia poètica que ara s’exposa al Type Directors Club de Nova York. Si cliqueu el link del vídeo  contemplareu, una per una, les pàgines d’aquest llibre que es caracteritza per no oferir una lectura verbal. Unes mans enguantades, com en un truc de màgia, us guiaran en el suggerent viatge abstracte de signes, alfabets, formes escripturades i jeroglífics. 

Exposició Grafia Callada del dissenyador Pepe Gimeno a Nova YorkOn rau la força de la Grafia Callada de Pepe Gimeno? Probablement en els mateixos principis de l’aventura humana. El dissenyador valencià emprèn un retorn estratègic a aquella època dels ancestres en què la imatge fou anterior a la paraula. Els objectes recollits amb perseverança per Gimeno no es manifesten com l’object trouvé dels surrealistes, el prototípic ready-made descontextualitzat, sinó com el botí d’un caçador-recol·lector que ha sortit a investigar la vida secreta de les troballes aleatòries. Són peces d’oportunisme conceptual, de recerca fascinada, d’aprofundiment en el misteri que hi ha en les coses que fugen de la comprensió.

Pàgines 42-43 del llibre Grafia Callada del dissenyador Pepe GimenoDavant del mare nostrum de tantes odissees, de mites antics i singladures llegendàries, Gimeno recol·lecta la seva col·lecció d’enigmes sedimentats a la platja. Després, el disseny elegant de la maqueta transforma un còdol o una branca en un element d’abecedari ignot, en un codi emotiu que cal desxifrar amb la intuïció. Grafia Callada és un brindis al sol de la poesia. I com tots els bons actes poètics, no diu res, però ho suggereix tot. Objectes humils i rebutjats per l’home, despresos de la natura en un entorn erosiu, abandonen la seva aparent indigència funcional i componen universos de textualitats inventades: pàgines sense verb, discurs gràfic sense paraules, silencis escrits amb arguments visuals.

Pàgines 70-71 del llibre Grafia Callada del dissenyador Pepe GimenoVivim en un període temporal de paraules devaluades, de saturacions, on res ja no atresora el significat originari. Pepe Gimeno, al seu llibre Grafia Callada, opta per escoltar de nou el batec de la matèria. Com ho feien els individus pre-verbals. Amb aquella mirada quasi prehistòrica, receptiva i intacte, sense urgències ni prejudicis, que fa que unes senzilles passejades pel litoral esdevinguin una ruta de fragments, un èxode voluntari cap a la bellesa. Es pot discutir si contemplem un corpus llibresc o una seqüència d’obres d’art relligades amb el fil de la imaginació. No importa. El collage i l’assemblatge permeten aquesta multiplicitat sensorial.

Pàgines 78-79 del llibre Grafia Callada del dissenyador Pepe GimenoEls primers suports de l’escriptura foren la pedra, l’argila, el bambú o la fusta. Trossos escadussers d’alguns d’aquests materials protagonitzen els fulls de Grafia Callada. Els suports primigenis de la paraula servien per a transmetre el coneixement i avui, recopilats de la sorra de les platges pel nostre dissenyador, propaguen a totes les pàgines una estructura visual de llenguatges paral·lels. Igual que el buscador a cel obert, qui repassa el llibre troba l’objecte que vol trobar, encara que no en sigui conscient. No cal establir teories de la representació simbòlica. El que toca és aprendre de l’inescrutable, deixar-se anar, impregnar-se de sorpresa, fruir de cada troballa, de cada encert expressiu, com si petgéssim l’arena marina i l’aire humit esvalotés els nostres cabells. La feina del filòsof comença amb el do d’astorar-se. Pepe Gimeno edita perplexitats amb paginacions de silenci i fa de Grafia Callada un llibre de filosofia des d’on explorar els límits de la comunicació gràfica.

 

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’autor del blog

Subscripció al blog

Textos llegits avui