Elogi de la follia

El concepte bogeria s’utilitza per a definir qualsevol actitud excèntrica. És una paraula comodí. Tant serveix per a un malalt mental com per algú que mostra tendències díscoles o descontrolades. L’artista Jean Dubuffet és dels primers que s’interessa per l’art dels individus diferents i encunya el nom Art Brut, que descriu les manifestacions artístiques dels pacients dels hospitals psiquiàtrics. A Dubuffet no li agradava gens l’etiqueta “art dels bojos”, perquè sostenia que tots tenim un potencial creatiu i que tota persona allunyada de l’ordre social i la formació artística –autodidactes, solitaris, marginats– pot desenvolupar-lo. Indirectament hi ha un elogi del primitivisme expressiu i la innocència vital del bon salvatge rousseaunià. Des de la dècada del 1940, Dubuffet aplega una gran col·lecció d’aquesta classe de obres, sobretot d’esquizofrènics, i les divulga i exposa amb el segell Compagnie de l’Art Brut.

Art Brut - Fotografia de Marta CampsMarta Camps és una jove dissenyadora gràfica i fotògrafa. Quan encara era estudiant d’últim curs a Bau, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, pren la decisió que el seu treball de final de grau (TFG) es fonamentarà en l’Art Brut. Selecciona un conjunt de pintures i dibuixos de gent amb trastorns mentals i en fa una interpretació fotogràfica. Amb la brillant posta en escena aconsegueix el que era més difícil: que les fotografies estiguin a l’alcada d’uns documents espontanis que atrauen per la seva qualitat. 

Art Brut 1 - Fotografies de Marta CampsArt Brut 2 - Fotografies de Marta CampsArt Brut 3 - Fotografies de Marta CampsArt Brut 4 - Fotografies de Marta CampsEl projecte de Marta Camps va comptar amb el recolzament de l’entorn. Les persones fotografiades són amics i familiars propers, que s’oferiren voluntaris per a transformar-se en els traços vivents d’obres de malalts psiquiàtrics. Aquest tipus de pacients acostumen a autoretratar-se. La pràctica artística és una teràpia útil per a diagnosticar-ne l’estat d’ànim i la situació actual dels seus conflictes. El plantejament de la Marta no deixa impassible. El pare, la mare, l’àvia, l’amiga, adopten la personalitat d’un altre. Després del body art, el maquillatge i de l’oportuna alquímia digital, els éssers estimats encarnen l’expressió d’algú que va caure als abismes de la ment. La mal anomenada bogeria entra a casa amb la franquesa d’un veí que hagués premut el timbre de la porta.

Sigmung Freud, a l’any 1919, escriu sobre la inquietant estranyesa i s’hi refereix com aquella cosa que havia de quedar oculta sota la màscara quotidiana, però que ha sortit a la llum i res ja no és com abans. La por a l’insòlit aflora i trasbalsa amb sensacions contraposades. El món íntim, fins aleshores conegut, presenta ara el símptoma sinistre de la dualitat i fa de mirall del doble que duem a dins. Un que és com nosaltres i a la vegada el nostre contrari. El treball de Marta Camps explora els efectes d’aquesta ambivalència. La família i els amics són ells i ja no ho són. Els fotografiats, sota la lucidesa feridora de la idea artística, es tornen aliens i llunyans. Dobles amb una identitat traçada als pavellons de psiquiatria.

Gemma Huguet, filla gran d’Enric Huguet, m’explica una anècdota que trobo d’allò més poètica. A les il·lustracions de Calcium Forte Sandoz del seu pare, a les quals dedico una entrada de blog, hi apareixen les tres filles del dissenyador gràfic. Il·lustracions d'Enric HuguetL’adolescent amb el cabell amb trenes és ella. El nen mig girat, la Núria Huguet i el fetus de la dona embarassada, la Laura Huguet, a la panxa de la seva mare. El dibuixant recrea les seves filles i n’exhibeix la profunditat màxima de l’anatomia: els ossos. La mirada radiològica de l’art fa que una família normal i corrent es converteixi, com en les fotos de Marta Camps, en una inquietant estranyesa. 

 

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’autor del blog

Subscripció al blog

Textos llegits avui