Galileo Galilei Institut

Blog del centre

Posts Tagged Any Llull

Estem en l’any Llull!

ramon-llull-imatgeI és que aquest 2016 commemorem el setè centenari de la seva mort amb l’objectiu de divulgar la seva vida i obra en tots els seus vessants.

Nosaltres, en la petita mesura de les nostres possibilitats, us fem arribar una biografia seva de la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. A més, us facilitem tornar a veure el documental que TV3 va emetre recentment sobre el filòsof, escriptor, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí. I, per acabar, aquest divendres mateix el nostre alumnat de Batxillerat anirà fins al Raval per visitar l’exposició de Llull del CCCB, de la qual ja us en farem cinc cèntims. Que vagi de gust!

Biografia de Ramon Llull (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)

Ramon Llull, neix a Palma el 1232. Tal i com diu M. de Riquer a la Història de la literatura catalana “L’obra i la personalitat de Ramon Llull són d’una magnitud tal que els estudis a elles dedicats constitueixen tot un capítol de la cultura medieval. La vida de l’escriptor ha pogut ésser determinada amb prou rigor i amb poques llacunes –si tenim en compte les escasses notícies biogràfiques que hom posseeix de molts autors medievals– gràcies a tres fonts: alguns documents d’arxiu exhumats per la investigació, referències fetes pel mateix autor a les seves obres, i un relat que Llull féu als seus deixebles sobre els principals esdeveniments de la seva existència, que es conserva en llatí i en una traducció catalana una mica posterior, relat al qual hom dóna nom de Vida coetània.”

Ramon Llull té una vida llarga per a l’època, atès que mor el 1316 amb 84 anys. La seva família pertany a la noblesa catalana que acompanya el rei Jaume I en la conquesta de l’illa de Mallorca. El jove Llull rep la típica formació cortesana, es casa amb Blanca Picany i tenen dos fills. Però cap al 1263 té lloc un canvi considerable en la seva vida; arran d’una sèrie d’experiències místiques abandona la seva posició social i oblida els afers familiars, per a dedicar-se a un únic objectiu: la conversió dels infidels –musulmans, jueus i gentils– a la verdadera fe cristiana. A aquest objectiu hi dedicarà la seva vida i la seva obra.

Després d’aplicar-se durant nou anys a l’estudi de la llengua i cultures llatina i àrab, Ramon Llull té una revelació: l’Ars o Art lul·liana, un sistema filosòfic que permetria demostrar, a través de l’argumentació filosòfica racional, la veritat del cristianisme als infidels. Al llarg de la seva vida escriu diverses variants i simplificacions d’aquest sistema filosòfic, l’Ars magna (1276), l’Art demostrativa (1283), l’Ars inventiva (1289) i l’Art breu (1308), entre d’altres. Conscient de la dificultat de les 16 figures de la seva Art, també escriu obres amb diverses tècniques i estils per tal de transmetre d’una manera didàctica i més entenedora el seu propòsit. En aquest sentit escriu en català, i també en llatí i àrab –es creu que a través de correctors–, prop de 250 obres atribuïbles, entre elles sermons, cartes, proverbis, manuals didàctics, poesia, autobiografia, narrativa i tractats científics, filosòfics i morals.

Compromès amb el seu projecte de conversió dels infidels, paral·lelament a la seva producció filosòfica i literària, Ramon Llull dedica molts esforços a la creació de monestirs on les principals activitats havien de ser l’aprenentatge de la llengua àrab i la formació missionera. Només aconsegueix la fundació d’un sol monestir, el monestir de Miramar, situat a la mateixa illa, gràcies a les donacions del rei de Mallorca Jaume II. Descontent amb el resultat de les seves gestions diplomàtiques amb els diferents papes i reis per la creació de més monestirs, decideix viatjar ell mateix als països de religió musulmana. Així doncs viatja pel nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, alternant els seus viatges amb estades a Montpeller, Gènova, Roma, Mallorca i París, on dicta Vida coetània (1311) als monjos del monestir on s’hostatjava, una biografia que pretén justificar la seva vida als ulls del concili general de l’Església.

Segons Jordi Rubió, en el seu estudi Ramon Llull i el lul·lisme, “La figura d’aquest home sempre és d’actualitat, perquè els seus punts d’atracció són inexhauribles. Des que començà la seva vida pública, va saber guanyar l’atenció dels contemporanis amb tenacitat mai defallida. Portat de la temor, que sempre va agitar-lo, de veure oblidada i perduda la seva obra, va saber lligar-hi la passió i el sentiment d’amics i deixebles, i va escampar les seves idees en els llocs més influents del món del seu temps.”

Sembla ser que Ramon Llull va morir l’any 1316 a Palma, després d’un viatge a Tunis.

A nivell literari es pot afirmar que Ramon Llull és el primer i un dels principals contribuïdors a la formació de la llengua catalana literària. Les seves solucions sintàctiques i lèxiques, i la seva prosa elegant i equilibrada suposen una innovació molt gran i són un exemple insòlit de desenvolupament d’una llengua sense tradició literària prèvia. És el primer escriptor europeu d’obres filosòfiques i cultes en llengua vulgar. L’elecció de la llengua, en tot cas, s’ha d’entendre com a un instrument per arribar millor al públic al qual s’adreçava l’obra: llatí per als lectors europeus instruïts, català per a la població laica de la Corona d’Aragó i la seva àrea d’influència, i àrab per a les tasques proselitistes. Sovint, però, s’han conservat manuscrits d’una mateixa obra en doble versió catalana i llatina. Malauradament no es conserva cap manuscrit en llengua àrab. En vida de l’autor la seva obra també és traduïda a llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’occità.

De la seva tasca com a poeta ens arriben dues obres, Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), amb una clara influència de l’estil provençal. Pel que fa a la narrativa, podem destacar el Llibre d’Evast e Blanquerna (1276-83), novel·la que descriu la vida exemplar d’un heroi i reflecteix la distribució social de l’època i el Llibre d’amic e amat (1276-83) amb una sèrie d’aforismes de caire didàctic. El Llibre de contemplació en Déu (1271-74), més de mil pàgines dedicades a l’explicació filosòfica del món exterior i el món diví, l’escriu inicialment en àrab, tot i que només en conservem versions catalanes i llatines. El seu manual cavalleresc Llibre de l’ordre de cavalleria (1274-76), dedicat a fortificar la moral i la pràctica cristiana entre els cavallers, esdevé un èxit durant més de dos segles. El Llibre de doctrina pueril (1274-76) és un llibre didàctic que simplifica les veritats bàsiques del cristianisme. El Llibre de les meravelles (1287-89), que inclou el popular Llibre de les bèsties és una novel·la didàctica estructurada a través d’exemples, molt influenciada per la filosofia sufí.

La seva producció filosòfica i teològica ha tingut nombrosos seguidors al llarg dels segles, i ja al segle XV apareixen escoles lul·lístiques arreu d’Europa. La fama de l’autor també provoca l’aparició de centenars d’obres heterodoxes pseudo-lul·lianes atribuïdes a l’autor, i no serà fins a mitjans del segle XX que l’estudiós E. W. Platzeck elaborarà un cànon d’obres bibliogràficament atribuïbles a l’autor, amb uns 250 títols en total.

L’any 1906, la Comissió Editora Lul·liana comença a editar l’Obra Completa de Ramon Llull, que finalitza l’any 1919 amb 21 volums publicats. Actualment la seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües i s’està publicant la seva obra llatina completa.

El 2016 és nomenat “Any Llull”, en commemoració del 7è centenari de la mort de Ramon Llull, pel qual tant el govern de les Illes com el del Principat han impulsat diverses activitats per a difondre l’obra i el personatge més enllà del clos de la universitat i de la discussió erudita.

Font: Associació d’escriptors en llengua catalana (AELC) – Document en PDF

“Jo, Ramon Llull”, docuficció de TV3

“La màquina de pensar”, exposició al CCCB

cartell-exposicic3b3-br

Ramon Llull: 10 claus per entendre el mite

“L’obra i la personalitat de Ramon Llull són d’una magnitud tal que els estudis a elles dedicats constitueixen tot un capítol de la cultura medieval”. Aquesta afirmació de Martí de Riquer explica perfectament el pes d’una figura de màxima rellevància en l’Europa del segle XIII i començaments de XIV. En el context de la recent exposició que es pot veure al CCCB sobre Llull, podem trobar una àmplia proposta d’activitats en família, i d’altres com Ramon Llull i la gramàtica del món o una Viquimarató de Wikidata. Però, qui era Ramon Llull? Aquí teniu les 10 claus per entendre millor un personatge que va canviar la història.

1- D’home de família a home de Déu. Nascut a Palma el 1232, Llull té una vida inusualment llarga per l’època (mor el 1316, amb 84 anys). La seva família va pertànyer a la noblesa catalana que acompanyà el rei Jaume I en la conquesta de Mallorca. De formació cortesana, Llull es casa amb Blanca Picany, amb qui té dos fills.

2- Les cinc visions del Crist crucificat. L’any 1263 és la data clau: abandona dona, fills i posició social per dedicar-se a la conversió dels infidels a la fe cristiana, l’única “vertadera”. La conversió de Ramon Llull arriba després de tenir cinc visions del Crist crucificat, un fet que el compromet a complir tres vots: “convertir els musulmans, escriure el millor llibre del món contra els errors dels infidels, i convèncer al Papa i als reis per fundar monestirs a fi d’ensenyar llengües als missioners”.

3- Viatger incansable. La seva missió requeria distància i trepitjar el terreny de primera mà. París, Roma, Perpinyà, Montpeller, l’Imperi Bizantí, la mar Negra, Geòrgia, Tartària, Jerusalem, Egipte, Etiòpia, Barbaria, Tunis, Àfrica, Castella o la Corona d’Aragó són una mostra de llocs on va deixar empremta.

4- Un autodidacta de gran curiositat. No tenia estudis universitaris, però Llull estava extremadament format en totes les disciplines del moment. Com ho va fer? Tenia una curiositat fora de mida, acompanyada d’una gran voracitat per saber més i més. Preguntava a tothom que fos versat en una matèria i li agradava participar en trobades amb científics, però, també, amb la gent més múrria del carrer.

5- Poliglot. Domina l’àrab, el català, el castellà, el llatí i el provençal. Malgrat això –o potser per això–, en la seva voluntat d’aglutinar fidels va proposar el llatí com a llengua d’entesa dels pobles. Una llengua comuna que apropés els distints.

6- Gran polemista. Aquest domini de llengües el va fer present a tots els saraus. Llull va ser conegut per la seva rapidesa mental i una extraordinària capacitat dialèctica. En el seu periple per la Mediterrània i part de l’Europa central va polemitzar amb erudits, pensadors i savis d’arreu, inclosos els millors prohoms dels cenacles musulmans.

7- Diàleg entre esglésies. Llull no va parar d’esmerçar esforços en la voluntat de crear una comunitat d’entesa i diàleg, on tothom hi fos ben rebut. Va ser un dels primers impulsors del diàleg ecumènic amb les esglésies separades de Roma.

8- Tenia projecte, i era renovador. Segons la Vita coetanea, una autobiografia datada el 1311, tota l’activitat de Llull gira entorn de la formulació d’una eina racional que fos capaç de demostrar la Veritat. El seu projecte va ser una troballa, per trencador i perquè buscava un equilibri inèdit entre fe i raó.

9- Un mètode revolucionari de coneixement. Conegut com Ars combinatoria, el seu mètode de coneixement representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes. L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de l’època, havia de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d’altres religions. La seva recerca es fonamenta en un model complex de realitat on hi estaven implicats el món, l’home i Déu.

10- Primer gran escriptor literari català. Mentre pensava, discutia, propagava la fe, inventava i donava raons, també va tenir temps per ser el creador de les primeres grans obres de la literatura catalana. Entre elles, Romanç d’Evast e Blaquerna, Llibre de les bèsties o Llibre de meravelles, algunes d’obres que formen un llegat fascinant. En total, va escriure 275 llibres.

Font: Nació Digital

Posted in: Curs 2016-17, Filosofia, Galileo Galilei

Leave a Comment (0) →