Galileo Galilei Institut

Crònica del viatge a Londres

Crònica del viatge

Agraïm a les nostres apreciades companyes Rosa, Susana i Marisa que hagin tingut temps per explicar-nos una mica com va anar el seu viatge a Londres amb l’alumnat de primer de batxillerat. Gràcies!

Dia 12

Primer dia d’estada a Londres

La sortida va ser uns 20 minuts més tard del previst, una alumna va arribar 5′ tard i una altra 20′. L’heroi del dia va ser el pare del Dani que va anar corrent per tota la Via Júlia a la cerca de l’alumna que arribava tard i va tornar corrent amb la maleta de la noia a la mà.

Esperant per agafar l’avió vam repartir les oyster card. La targeta que ens permetia viatjar per tots els mitjans de transport de Londres. Quin fart de passar la targeta per tot arreu! A l’entrada i sortida de metro i tren, a l’entrada del bus…

A l’avió hi anaven, com a mínim, dues escoles més. Una d’elles devia ser bilingüe, ja que el professorat parlava en anglès als nanos, però de tot l’avió els nostres alumnes van ser els que es van comportar millor, la resta d’alumnes s’aixecaven, movien els seients, xerraven…

Els nostres, com es pot veure a les fotos, o bé dormien o bé somreien a la profe que els volia fer fotos.

Només arribar a l’aeroport ens va saludar la reina, en dues versions, acabada de ser coronada i en l’actualitat.

El passeig en bus des de l’aeroport va estar ple de comentaris de sorpresa per veure la gran diferència en arquitectura i estil de ciutat.

Un cop a l’hotel només vam poder deixar les maletes a recepció i agafar el bus 12, un típic bus londinenc, que ens ha acompanyat tot el viatge, en sentit Picadilly Circus quan anàvem cap al centre o en sentit Dulwich library quan tornàvem a l’hotel. La nostra parada era “Harrys academy”.

Com estava previst vam fer una ruta fotografiant el Big Ben, el Parlament, el Londoneye, el pont de Westminster…

El restaurant del dinar del primer dia es va fer pregar, era molt a prop del Londoneye però l’adreça que ens van donar era l’antiga, per tant, ara ja no s’entrava per allà on estàvem sinó pel riverbank (el passeig del costat del riu). Quina caminada amunt i avall per trobar-ho! La recompensa va ser uns cambrers que ens tractaven molt bé, una bona pizza i uns gelats al gust!

A la tarda la reina no ens va voler rebre al Palau de Buckingham, però vam fer una passejada pel Covent Garden i Piccadilly Circus, on vam sopar i, després de sopar, vàrem fer una visita a les botigues de m&m’s i Lego, a part de fer de turista mirant i remirant totes les botigues de souvenirs.

“Abans de sortir a explorar la ciutat, esperem fora de l’hotel. English weather? Per res, afortunadament!”

Dia 13

Segon dia a London

Què dur va ser aixecar-se!

El British Museum ens va permetre veure la pedra Rossetta. Alguns alumnes van haver de tornar a entrar per veure-la, ja que havíem passat pel davant però com que hi havia tanta gent mirant-la ni se’n van adonar!

El mercadillo de Candem town va entusiasmar als alumnes, quina manera de regatejar, vinga a practicar els nombres en anglès! Es van comprar de tot, des de bambes a samarretes, clauers, tasses… per ells, pels pares, pels cosins i, sobretot, per les àvies.

L’estació de Charing Cross, a part de ser molt bonica, va enganxar molt als amants de la saga Harry Potter, només cal veure la quantitat de fotografies emulant l’entrada al platform 9 i 3/4.

Després de dinar estàvem tan cansats que un petit recés en un dels meravellosos parcs de la ciutat ens va anar molt bé. I és que els parcs de Londres són fabulosos i el temps meteorològic ens va acompanyar molt.

Al vespre vam passar per Trafalgar Square on es pot tenir una de les millors vistes del Big Ben i a la nit, després de sopar, vam fer una visita a la Torre de Londres i al Tower Bridge, fins i tot vam veure com s’aixecava el pont per deixar passar un vaixell.

Com podeu veure el segon dia va estar marcat per la màgia de Harry Potter

Dia 14

Tercer dia fent l’anglès

Cada dia és més difícil aixecar-se.

Tenim una noia amb mal de panxa, gairebé espantem la mare quan la truquem per demanar permís per anar a la farmàcia a comprar-li un equivalent de l’Almax que s’havia deixat a casa.

En ruta cap al Natural History Museum, una llàstima que l’entrada principal estigui en obres. Davant la manca de temps alguns alumnes amb les tutores fan un recorregut super ràpid i surten a visitar el Victoria&Albert Museum, mentres la resta (els que volen fer la pilota a la profe de ciències) es queden gaudint dels dinosaures, els insectes, el cos humà…

No vam tenir temps de passar per Harrods, ja que havíem d’anar a dinar.

Els alumnes s’adormien per tot arreu, als restaurants després de dinar o sopar, a la gespa dels parcs, a l’autobús, al tren… A primera hora de la tarda havíem de tenir temps lliure per visitar la popular Oxford Street però els alumnes, per unanimitat, van preferir tornar a Candem Town, aquest mercadillo els va robar el cor. I alguns van aconseguir arribar fins a l’estàtua de l’Amy Winehouse.

Al vespre, després de sopar, hi havia gent tan tan tan tan cansada que volia tornar a l’hotel, així que la Rosa els va acompanyar, però havien de ser ells els que es fixessin bé en quina parada calia baixar, en canvi, uns quants valents acompanyats de la Marisa i la Susana, se’n van anar a travessar el pont del Millenium, i a veure la Tate Modern i The Globe, a part de gaudir de la ciutat de nit. Sembla que la tornada va ser una mica “curiosa”, la foscor de la nit i un conductor que no va donar bé les indicacions va fer que agafessin el bus en sentit contrari, i, és clar, a aquelles hores de la nit els busos passen cada mitja hora… pobrets van arribar ben esgotats.

Dia 15

L’últim dia a London

El dia de deixar maletes fetes a recepció, retornar les claus i anar a buscar el clíper to Greenwich. Una passejada en vaixell d’allò més agradable (tot i que molts dormien de tan esgotats) que servia de ruta turística per recordar la major part del nostre recorregut dels dies anteriors.

Vam dinar a Greenwich en un restaurant francès que, per fi, no ens oferia ni pasta ni pizza. Una passejada muntanya amunt per arribar a l’observatori astronòmic i per fer-nos les fotos just a sobre del meridià famós.

Per algun motiu que encara no hem aconseguit esbrinar algunes de les oyster card no tenien prou saldo, altres si (incomprensible) així que aquí va començar un pelegrinatge per recarregar oyster a un ritme pausat, pausat, ai quins nervis per arribar a temps a l’aeroport.

La tornada va ser tranquil·la, igual que l’anada, amb un comandant de l’avió molt “campechano” que ens va dir que a Barcelona “había una tormenta del copón”.

Àlbum de fotos

En aquest enllaç trobareu totes les fotos del viatge a Londres