Galileo Galilei Institut

Blog del centre

El llegat universal per les protestes no violentes


El llegat de desobediència i no-violència de Gandhi es manté vigent. La desobediència civil i la fermesa a l’hora de lluitar només amb mètodes pacífics han tingut una gran influència en tot tipus de moviments socials.

El 2 d’octubre se celebra el 150è aniversari del naixement del Mahatma Gandhi, una figura que ha sigut central en la majoria de les grans lluites socials del segle XX i també del segle XXI. La celebració, més enllà de revisar des d’una perspectiva històrica i també crítica la seva figura, serveix per plantejar-se per què continua sent tan actual el seu pensament i per què tot tipus de moviments socials hi troben un referent, des de l’ecologisme fins a la lluita contra les desigualtats, des del 15-M fins al moviment independentista català.

Gandhi, de fet, és reivindicat també retòricament pels governants, però no és en les esferes del poder ni en la governança mundial on es pot trobar el seu llegat. Al contrari, sembla que anem cap a un món en què cada cop més triomfen la intolerància, l’ultranacionalisme fanàtic -que precisament va ser el que el va assassinar-, la cursa armamentística o l’augment de les desigualtats. És contra tot el que ell va lluitar. I, a més, no ho va fer amb el lliri a la mà, com es diu ara, sinó amb fermesa i autoritat. Com deia Gandhi, “la no-violència no amaga covardia sinó que és la virtut suprema dels valents”. Ell va tenir clar el que defensava tant pel que fa a la sobirania del seu país com pel que fa a la millora de la societat; era conscient de les injustícies i les combatia amb tots els mitjans al seu abast menys, esclar, el de la violència. Mai, sota cap circumstància, encara que això allargués els processos, encara que aparentment debilités la seva lluita. Mantenir les seves idees, desobeir, protestar, rebel·lar-se contra la colonització anglesa, contra la discriminació per castes, contra la intolerància religiosa, li va costar presó i penúries, però es va mantenir ferm i va veure com el seu pensament anava calant no tan sols al seu país sinó també entre molts moviments socials del món.

Està clar que no va aconseguir ell sol la independència de l’Índia, i tampoc es pot dir que s’hi arribés de manera no-violenta. Hi va haver molts disturbis i moltes morts, que ell va intentar aturar infructuosament. Efectivament va ser un símbol, però poc del que ell havia proposat es va acabar portant a terme.

És interessant analitzar-ho i mirar-ho ara amb perspectiva, com fem avui al dossier del diari. Gandhi venia d’una família de comerciants, però va prendre partit pels desfavorits, per una societat més humana, propera, igualitària. Una aspiració per la qual encara molta gent lluita i treballa. Tot i la seva imatge d’asceta, no es va dedicar només a la contemplació sinó que va fer política, activisme, i va liderar una autèntica rebel·lió. El seu pensament a vegades era contradictori, però el que no desapareix mai és la seva defensa aferrissada de la no-violència. Encara que costi. Tenia clar que “els que creuen en la justícia de la seva causa han de tenir una paciència il·limitada”. Aquest és el seu gran llegat.

Font: Diari Ara. Editorial. 28/09/2019

Posted in: Curs 2019-20, Galileo Galilei

Leave a Comment (0) ↓

Leave a Comment