Galileo Galilei Institut

Blog del centre

Molts ens sentim d’El Palau


Com a mínim, davant l’assetjament judicial, polític i mediàtic que estan patint els nostres companys i companyes de l’INS El Palau de Sant Andreu de la Barca, vull compartir amb la nostra comunitat educativa el comunicat que va emetre ahir el Síndic amb relació a les acusacions de delicte d’odi als nou docents que hi treballen. Tot pensant que aquest comunicat, possiblement, respon al sentir de molts companys i companyes que ens dediquem a la tasca educativa.

El Síndic insta el Govern i els representants polítics a garantir els drets i no erosionar en cap cas la imatge i la dignitat de la comunitat educativa

Comunicat amb relació a les acusacions de delicte d’odi a nou docents de Sant Andreu de la Barca

El fet que als centres educatius treballin aspectes relacionats amb la situació política, per si mateix, no s’ha de considerar una vulneració dels drets de l’alumnat

Constata que s’ha investigat el cas i que cap família ha presentat queixa, malgrat que se les va convidar a fer-ho

Recorda que les forces de seguretat no es preveuen com a col·lectiu suscpetible de ser objecte de delictes d’odi

Condemna la publicació de les imatges dels docents implicats per part d’un mitjà de comunicació i la seva difusió a les xarxes socials

El Síndic va obrir una actuació d’ofici el dia 5 d’octubre de 2017 arran de la informació que va aparèixer als mitjans de comunicació respecte dels suposats comentaris en forma de retrets que docents de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca, presumptament havien fet a alguns alumnes (AO 223/2017). De la resposta rebuda del Departament d’Ensenyament en data 31 de gener d’enguany, se’n deriva que el Servei d’Inspecció ha visitat el centre diverses vegades per demanar informació sobre els fets, assessorar el director i vetllar pel bon funcionament del centre; que la direcció del centre ha actuat en tot moment d’acord amb les seves funcions per recuperar el clima de convivència respecte de tota la comunitat escolar i ha fet múltiples actuacions per retornar la dinàmica habitual al centre, i que en cap cas s’ha formalitzat cap procediment ordinari de queixa al centre o la Inspecció, malgrat que es va convidar als pares i mares dels alumnes presumptament afectats a fer-ho. Segons l’informe “els dies immediatament posteriors al 2 d’octubre la relació entre alumnes i docents, i entre els mateixos alumnes, es va veure influïda pel context polític”, tot i que posteriorment l’activitat acadèmica ha anat tornant progressivament a la normalitat. L’informe descriu un clima de preocupació i desassossec del personal docent, en alguns casos de gravetat.

Així mateix, el Consell Escolar de l’Institut, òrgan del qual depèn la Comissió de Convivència, va afirmar en un manifest que no han tingut mai “cap conflicte per raons ideològiques durant tots aquests anys d’existència de l’institut”, i que “la trajectòria dels professors acusats ha estat sempre d’una gran professionalitat al servei de l’ensenyament”.

Cal remarcar que la informació tramesa per l’Administració posa de manifest que s’han dut a terme actuacions per comprovar els fets i que, malgrat que no s’ha rebut denúncia de cap família, s’ha mantingut entrevistes amb docents, alumnes i famílies. També es constata un seguiment intensiu de la Inspecció, l’Administració educativa i els serveis educatius.

Tractament dels fets relacionats amb la situació política a l’escola

En aquest context, el Síndic vol afirmar que el fet que als centres educatius treballin aspectes relacionats amb la situació política, per si mateix, no s’ha de considerar una vulneració dels drets de l’alumnat, ni resulta contrari als fins de l’educació ni constitueix una pràctica adoctrinadora, ja que s’emmarca en l’exercici del dret a l’educació i en les funcions que el marc normatiu vigent atribueix al sistema educatiu.

El dret a l’educació va més enllà de la transmissió de coneixements i inclou, també, la preparació per a l’exercici de la ciutadania activa, l’educació en l’esfera dels drets humans, i una educació que promogui i reforci els valors ètics consagrats per la Convenció sobre els drets de l’infant (l’educació per a la pau, la tolerància) i presti atenció als problemes existents en la mateixa comunitat de l’infant.

El tractament que es faci de la situació actual en el context educatiu ha de tenir per finalitat respondre a les necessitats de l’alumnat tenint en compte la seva edat, el seu estadi evolutiu i contribuir al seu desenvolupament integral.

D’altra banda, més enllà del contingut del dret a l’educació, el tractament de fets relacionats amb l’actualitat política i social a les escoles dona resposta a altres drets que infants i adolescents tenen reconeguts per l’ordenament vigent.

La Convenció sobre els drets de l’infant atribueix als estats el deure que l’educació s’adreci a preparar l’infant per a un vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància i amistat entre els pobles. La normativa estatal i catalana incorporen el respecte a la Constitució i l’Estatut i el respecte als drets i les llibertats fonamentals, i també els valors de la llibertat, la tolerància, la resolució pacífica dels conflictes i el pluralisme.

Les darreres dècades a escala europea, tant al Consell d’Europa com la Comissió Europea, s’ha considerat necessari impulsar l’aprenentatge i el debat d’aspectes controvertits a les escoles, com a element de cohesió i d’expansió de la cultura de la democràcia i el respecte als drets humans.

El Síndic entén que l’escola, com a comunitat escolar, ha de vetllar per l’interès superior dels infants i els adolescents i, amb aquest propòsit, ha de protegir els drets a la llibertat ideològica i de consciència de tot l’alumnat per garantir que tothom pugui tenir el seu espai a l’escola i que es respectin les seves conviccions i la seva intimitat en relació amb aquestes creences i conviccions.

L’alumnat també té dret a rebre un ensenyament que fomenti el respecte a les persones sense manipulacions ideològiques o propagandístiques (art. 10 del Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya), sense que en cap cas se’l pugui discriminar per causa de la condició, les creences o activitats dels seus pares o familiars (art. 2.2 de la CDI).

En aquesta línia, la supressió de continguts o activitats relacionades amb l’actualitat pel fet que puguin donar lloc a controvèrsia a l’aula no és desitjable ni des del punt de vista pedagògic ni des de la perspectiva dels drets dels infants a l’educació. Al contrari, cal procurar promoure la capacitat crítica i l’exercici de la ciutadania activa de l’alumnat. Impartir formació en drets humans i donar als alumnes informació plural i completa forma part de l’encàrrec de l’escola com a eina per promoure un desenvolupament integral de l’alumne.

Drets dels docents

La judicialització de l’actuació del professorat pel tractament que han donat als esdeveniments polítics dels darrers mesos a l’aula pot afectar la garantia del dret a l’educació dels infants en els termes descrits, ja que el clima que es genera redunda en el malestar d’alguns docents, que se senten coartats en la seva llibertat d’expressar-se lliurement a l’aula i exercir la llibertat de càtedra.

El Síndic considera que les actuacions del professorat que puguin constituir una actuació inadequada s’haurien de resoldre en el marc de les actuacions de supervisió administrativa que estableix el marc normatiu, és a dir, a través de la Inspecció educativa, la qual ja s’hi va pronunciar. Davant l’existència de queixes o denúncies d’alumnat i de famílies, el Departament d’Ensenyament té regulat un procediment perquè es puguin investigar i, si escau, perquè s’adoptin les mesures necessàries per revertir la situació, si cal mitjançant la imposició de sancions.

A parer del Síndic, la tramitació per via penal d’aquests fets resulta desorbitant i inadequada, sobretot quan es pretén canalitzar com a delictes d’odi, categoria penal tipificada per protegir grups de població vulnerables. Aquestes acusacions semblen tenir una finalitat intimidatòria i dissuasiva de l’exercici de la llibertat d’expressió i de càtedra, la qual cosa resulta altament preocupant.

Sens perjudici d’això, qualsevol investigació ha de respectar el principi de presumpció d’innocència, en aquest cas respecte dels docents l’actuació dels quals va ser objecte de denúncia davant la Guàrdia Civil.

D’altra banda, la difusió de dades dels docents atempta contra el seu dret a la intimitat i la pròpia imatge, que té la consideració de dret fonamental, i en particular la divulgació de les seves imatges pot haver vulnerat la normativa que regula el dret a la protecció de dades.

L’Administració educativa té el deure de protegir els drets de l’alumnat, però de manera correlativa també té l’obligació de vetllar pel ple respecte dels drets dels docents, atès que, a hores d’ara, no hi ha cap resolució administrativa ni judicial que confirmi o descarti els fets denunciats per les famílies.

En aquest sentit, la Llei d’educació reconeix mestres i professors com agents principals del procés educatiu als centres (art. 104.1), i atribueix a l’Administració educativa el deure de “vetllar perquè el professorat rebi el tracte, la consideració i el respecte que li corresponen d’acord amb la importància social de la tasca que fa” (art. 106.1).

El Departament d’Ensenyament hauria d’adoptar mesures immediates per protegir aquests docents, i garantir i evitar vulneracions del seu dret a la intimitat i la pròpia imatge. A hores d’ara no es té constància que l’Administració educativa hagi dut a terme cap actuació amb aquest objectiu, i es té constància de la intervenció de la Inspecció educativa, però no del resultat d’aquesta investigació.

L’actuació dels mitjans de comunicació que han difós aquestes dades no només vulnera els drets dels professionals, sinó que causa una pertorbació greu en el funcionament i la convivència a l’Institut El Palau i, de retruc, en el conjunt del sistema educatiu. Resulta poc ètic i no ajuda a la convivència la difusió en xarxes socials de missatges partidistes sobre aquestes dades.

Cal recordar que “l’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu (art. 30.1 LEC) i tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo”.

L’aparició de pintades acusatòries amb dades de docents pertorba greument la convivència al centre i afecta no només els professionals de l’institut, sinó el conjunt d’alumnat, que veu greument alterat el clima de respecte i convivència.

Per això, el Síndic de Greuges demana:

1) Que totes les institucions i els seus representants s’abstinguin de fer un ús partidista d’aquests fets.

2) Que se’n circumscrigui el tractament en el marc educatiu, dins de les normes pròpies i internacionals que el regulen.

3) Que, en aquest marc, es garanteixin els drets de tota la comunitat educativa, especialment de l’alumnat i el professorat.

4) Que les autoritats competents en matèria de protecció de dades analitzin si s’ha comès alguna actuació contrària a la normativa vigent en l’ús de les imatges dels docents de l’Institut El Palau.

………………………

Font: Síndic. El defensor de les persones

Posted in: Curs 2017-18, Educació, Galileo Galilei

Leave a Comment (0) ↓

Leave a Comment