Galileo Galilei Institut

Blog del centre

Llegeix les redaccions sobre Franco de vuit alumnes de primer de batxillerat


Font: El Periódico, 19/11/2015

Diversos alumnes de primer de batxillerat de l’Institut-Escola Costa i Llobera, al barri de Can Caralleu de Barcelona, ens han escrit unes redaccions amb la seva visió del franquisme. Els textos són resultat del que han après a l’assignatura Psicologia i Sociologia i dels testimonis que han recollit de pares, avis i besavis a casa.

Pau Ventosa, a “Franco és una vergonya per a Espanya”, narra: “La meva àvia encara m’explica històries de com Franco va atemorir tota la família, una família republicana i d’ideologia socialista, de com va enviar el meu besavi a la presó”.

Júlia Herrera, a “El franquisme va marcar generacions senceres”, afirma: “El franquisme va marcar molt aquesta generació que, com els meus avis, van viure amb por i angoixa gran part de la seva vida. Encara no han pogut oblidar tot el que va passar i encara els afecta en molts aspectes de la seva vida actual. La meva àvia, per exemple, té l’obsessió de tenir sempre els armaris i la nevera plens de menjar “per si de cas”. Ella sempre diu que mai més ni ella ni ningú de la seva família tornarà a passar gana”.

Mireia Sàlvia, a “¿Ha mort definitivament el franquisme?”, denuncia: “És increïble com encara avui existeixen partitsrelacionats directament o indirectament amb el feixisme i com no es fa res per evitar aquesta situació. En lloc d’avançar, intentar combatre-ho, sembla que estem tornant al passat. Cada vegada l’Església és més present a la societat, i el govern imposa noves lleis que gairebé prohibeixen la llibertat d’expressió i atorguen més poder als cossos policials”.

Anna Carulla, “Ens queda el record d’una època dura, violenta i opressiva”, escriu: “La repercussió d’aquesta ideologiatotalment tancada i hipòcrita en el nostre dia a dia és el record d’una etapa duraviolenta i d’opressió, que encara perdura i és molt present en qüestions morals i educatives, esferes en què hauria de potenciar-se la seva desaparició per poder convertir-nos en persones tolerants i obertes”.

Maria Latorre, a “No s’ha d’oblidar el que va ser el franquisme”, recorda: “Cruel, insensible, fred, violent i despietat devia ser aquell que al seu moment va prohibir la lliure expressióde tot un poble, el que va clausurar les institucions culturals, va abolir la Generalitat, el Parlament i l’Estatut d’Autonomia, qui va prohibir la publicació de llibres en la llengua catalana i el que va fer desaparèixer el català de tots els organismes públicscastellanitzant l’escola, el cine, la ràdio i la premsa. Cruel va ser el que va amenaçar la població, qui va reprimir el seu control ideològic i moral, el que va reduir els drets de la classe treballadora i el que va privar la població de la seva llibertat i dels seus drets”.

Queralt Serrats, a “Encara queden tics franquistes”, reflexiona: “Encara que no ho vaig viure, crec que com qualsevol dictadura el franquisme va ser un sistema de govern repressiu que va limitar i va anul·lar les llibertats de la gent, i per tant va eliminar qualsevol pensament o idea de progrés que podia debilitar el poder establert. Personalment, crec que la societat en la dictadura va ser una marioneta en mans del règim, ja que els seus components no tenien ni veu ni vot”.

Helena Boet, a “Un període de foscor”, denuncia: “Cada u té les seves pròpies idees i és el seu dret defensar-les i manifestar-les. D’aquest dret va privar el franquisme els espanyols. Es creia en un sol sistema de valors i en una sola religió. La moralitat era la imposada i era inqüestionable.”

Clara Soler, a ‘Un enemic de la democràcia’, sosté que “avui encara hi ha grups reduïts d’ultradreta que es declaren franquistes i reivindiquen obertament el règim”.

Posted in: Història, Premsa

Leave a Comment (0) ↓

Leave a Comment